La forja de una ànima

Vinc de la terra, de muntanyes profundes,
i en els focs intensos de un forn em vam fer lingot,
em van colpejar amb martells per netejar les meves impureses,
espurnes i brutícia saltaven a cada cop.

Em van agafar amb unes tenalles,
i em van ficar de nou al interior del foc,
em van colocar sobre l’enclusa del forjador,
on el martell va repicar deu mil vegades.

Em van cobrir d’argila, amb cura, amor i paciéncia,
i em van colocar altre cop al foc roent,
i quan la meva fulla va ser del color del sol naixent,
van enforsar-me en aigua ben gelada.

Vaig estar a punt, molt a punt, de quebrar-me,
però vaig resistir, i més forta vaig tornar-me,
brillant i lluenta vaig sortir de l’aigua,
i a mestres pulidors van entregar-me.

Després d’hores i hores de brunyit,
la meva bellesa va sortir a la superfície,
i sublimada amb dibuixos de papallones blaves,
la guarda, el mànec i la vaina vaig guanyar-me.

Creus que aquesta és la história de una espasa?
Aquesta és la história de la forja de una ànima,
que al igual que una eruga es transforma en papallona.
ha passat de roca basta a puressa inmaculada.