Un text ple de sensibilitat i amb una veu del narrador molt original, centrant-se en l'univers infantil. A més, és un relat de plena actualitat. Enhorabona!

Una abraçada.

Hola, Aleix.

Moltes gràcies! Segons la premsa de l'època (segona meitat dels setanta), algun cas hi va haver de gent que va passar quatre dècades tancada després de la Guerra Civil. El més habitual era que els descobrissin abans, però alguns se'n van sortir.

Em sembla que he tocat el botó de comentari ofensiu per accident (és molt a prop del de respondre). :O Que el webmaster no en faci cas!

Ens llegim. Una abraçada!

Hola, Aleix.

Moltes gràcies. Celebro que t'hagi agradat.

Una abraçada. Ens llegim!

Hola.

Moltes gràcies!

El Genís, com ja apareix a la primera part del relat, és el marit de l'Adela, un soldat que aprofita una acció amb moltes baixes (de fet, el donen per mort) per a desertar i tornar a casa seva, on viu amagat fins a la mort de Franco. En acabar la guerra, l'Adela ja ha fingit prou adhesió a la causa nacional (ja no és sospitosa de res), s'aïlla i aparenta ser vídua per a minimitzar el risc que els veïns descobreixin l'amagatall del seu home.

El text vol ser un homenatge als anomenats talps del franquisme.

Ens llegim. Una abraçada!