Mai havia llegit una cosa igual, deu ni do com diem el catalans, deu ni do com t'estimes als teus i ells de ben segur que t'estimen amb la mateixa força que els estimes tu! Als padrins sempre se'ls recorda i sembla que no però segur que sempre estan a la teva vora. Jo encara tinc els padrins, per lo tant no he pogut tenir aquesta sensació. I no pateixis si no et vas portar bé en algun moment amb ells, perque les persones em de saber perdonar, ja que nosaltres algún dia, si es que no ho hem fet ja, també la cagarem i haurem de saber perdonar, per lo tant ells et fan d'angel de la guarda. Sé que ets forta i molt madura, tens ganes de viure i ser feliç i pel que he pogut comprobar (durant 6 anys) molt tendra pel que fa a l'amistat. Ara ja saps qui soc, i estic orgullós d'haver-te conegut. Seguiré intentant demanar-te compartir la meva vida amb vos, però aixó ja no depén solsament de mi.
ELS TEUS HAN D'ESTAR ORGULLOSOS DE TU! CAP ES IGUAL QUE TU EN AQUEST MON! GRACIES PER TOT!