La estupidessa de l'home és inmensa, això és veritat!! Ens hauriem d'aturar un moment i pensar si en realitat necessitem "objectes" o coses més necessàries com amor i amistat. Continua escrivint, la teva imaginació és infinita i la saps plasmar!. Moltes gràcies pels teus relats!!

M'ha semblat una idea molt original... es nota que se t'acudeixen idees per nous relats mentre fas el trajecte en tren després de la feina.....

... m'he sentit identificada amb el personatje, sóc tan cotilla com ell, observo i m'imagino la vida dels altres, com semblan que són i com son en realitat... un bon final, continua escrivint que ho fas molt bé!!!!!!
Un petó.

Igual ara no creiem que això pugui passar, però si continuem jogant amb el nostre entorn com ho fem, potser arribarà el dia que un arbre sigui una peça de museu... m'ha agradat molt el teu relat, encara que una mica pesimista, jo encara tinc fe que això no pasarà mai.

M'ha emocionat molt el relat i els comentaris de tots. Em sembla que el català és una llengüa preciosa i que Catalunya és el país més macu del món. Em sento orgullosa d'haver nascut aqui! El meu pare (que és d'Almeria) quan parla de Catalunya "se li cau la baba" i sempre diu que Catalunya és com un pinya, unida i forta. Visca la llengüa catalana i Visca Catalunya!.

Crec que l'amor es macu, preciós, però no es pot dir que sense algú no se sap que es farà. Penso que si algú et deixa, s'ha de continuar endavant, perquè a tu mateix també t'has d'estimar.