Em fascina completament. No em vull perdre en mil valoracions perquè m'ha emocionat massa! És un gaudi llegir-ho. A seguir així!

Salutacions,

Essència

Sóc bastant novell com a escriptor de relats, però de tot allò que he llegit fins ara, has aconseguit despertar emocions a dins meu força amagades i massa pures. L'amor pur ja les té aquestes coses. El dels detractors del "Carpe Diem" i el dels que parlen sense paraules.

És molt, molt àgil i et vas embalant a mesura que el poema avança arribant un toc desgarrador espectacular. Me l'he rellegit unes quantes vegades i no em canso de fer-ho.

Amb el cor trencat és quan, curiosament, tots els mots sí que encaixen en la nostra ment . Paradoxalment, és quan ens sentim més vius (precisament perquè és aquesta sensació de buidor existencial tan profunda la que genera que la fina línia entre la Vida i la Mort s'escurci i ens ho plantegem TOT com mai abans ho havíem vist).

No hi ha cap més remei que ressignar-se; seguir; aprendre de la caiguda; recrear-se en ella si fa falta per contrarrestar-la en futures ocasions; i ser fort. Toca afegir-li un toc de bogeria particular, el recolzament en la literatura i en els amics i, sobretot, a seguir escrivint!

Lamentablement (o afortunadament), aquest sentiment tant extrem no sol ser recíproc.

Una abraçada d'algú que entén el missatge massa bé!

Moltes gràcies per les vostres crítiques. Tinc una desena de relats per penjar que he anat realitzant durant la meva adolescència (ara en tinc 18), i últimament em sento inspirat! Gràcies a tots i ens anem llegint!