Cercador
Cors que callen
Un relat de: EssènciaI jo? Oh, jo! Compartiré somnis frustrats amb una simple desconeguda, una que sigui capaç de pal·liar tanta bogeria i tanta muntanya russa emocional. M’estimarà el doble que tu. L’estimaré una quarta part del que t’estimo a tu, però bé… Comprarem un pis a l’Eixample i menjarem crispetes al cinema Truffaut de Girona els caps de setmana. Fingirem ser feliços. Lamentablement pels meus instints més luxuriosos, no serà l’únic que ella fingeixi.
I vosaltres? Oh, vosaltres! Us establireu a Londres. Els matins del diumenge anireu al Camden i les tardes les aprofitareu per anar a teatre a veure obres de Shakespeare. Fingireu ser feliços. Lamentablement pels seus instints més luxuriosos, no serà l’únic que tu fingeixis.
I ens preguntarem el perquè de tanta penúria essent conscients que la solució la tenim nosaltres. Sí! La que s'emporti tanta por, com dirien els Manel. I què farem? Ens obviarem. Mentrestant, en la intimitat m'imaginaré el teu rostre de plaer a braços d'un altre, i viceversa. És llavors quan sabrem que ens hem equivocat. Però ja serà massa tard; ella i jo tindrem dos fills, i ell i tu tindreu dues filles.
I jo? Oh, jo! Em sentiré carn de la més infantil quitxalla. Al cap i a la fi, sempre seré un col·leccionant: de petit; cromos de futbol i de gran; fracassos amorosos.
Comentaris
-
Gràcies![Ofensiu]Essència | 29-04-2011
Moltes gràcies per les vostres crítiques. Tinc una desena de relats per penjar que he anat realitzant durant la meva adolescència (ara en tinc 18), i últimament em sento inspirat! Gràcies a tots i ens anem llegint!
-
Benvingut/da a RC[Ofensiu]nuriagau | 28-04-2011 | Valoració: 10
Aquest relat és un poètic pronòstic del que serà el futur de dos enamorats que continuaran les seves vides juntament amb una altra parella.
El narrador (veu masculina) va alternant la narració de cadascun dels personatges (la d’ell pròpiament i la d’ella) d’una manera esplèndida.
Ens has ofert un relat magnífic que sembla voler-nos transmetre que cal viure segons el que ens mana el cor i que cal expressar-ho amb sinceritat a temps.
Núria -
Escolta el cor[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 27-04-2011 | Valoració: 10
Hola Essència: És un gran, gran relat que m'ha encisat per com està escrit. Tens una prosa molt lírica, molt poètica, molt ben treballada, amb una continuitat de les frases molt ben aconseguida. Simplement té un llegir còmode i relaxant, malgrat la temàtica que fa patir. L'amor silenciós fa patir. És qüestió d'analitzar el per què aquest amor no parla verbalment i si gràficament. Potser fent-ho aixíés farà la primera passa per obrir la boca. El no parlar crec que és la principal causa dels problemes de la parella, de l'amor en general. Per tant, a parlar, a escriure i a llegir! Benvingut-da a RC i una abraçada. fins aviat.
aleix