EL BELL DORMENT de Frida

Conten que un dia un bell xicot, desobeint les ordres dels seus pares va anar a voltar sol pel poble i en veure una anciana fent puntes al coixí i va voler provar de fer-ne.
El pobre xicot, que no sabia que sobre ell pesava una maledicció es va punxar amb una agulla de cap i a l'instant quedà profundament adormit.

(Possiblement que és per això que els homes no cusen mai, doncs encara viu el record dins del seu inconcient)

Va quedar aletargat com un os durant l'hivern, però ni el fred va poder esborrar de les seves molsudes galtes, aquell color rosadet.

Els pares el van col·locar a la sala més majestuosa d'un castell i van encarregar a una fada que tingués cura d'ell. Aquesta el va envoltar de fossats i revestir de esbarzers. Va passar molt temps...
Un dia una bonica princesa que vivia a prop d'allà s'hi va acostar amb el cavall.

Intrigada i valenta com poques, va segar a cops d'espasa els esbarzers i de cop és va trobar al mig de la sala del castell. Allà estirat hi va veure un xicot, llarg, corpulent, barbut que tot i dormit feia cara d'espant.

Ella s'hi acostà a poc a poc, l'acaronà, tal com sol fer una mare, lleugerament li besà la galta.

De cop el bordegàs s'aixecà, obrint-se-li la camisa mig esparracada i deixant-li el pit pelut a l'aire (perquè sabeu, que tot i estan adormit, també creixia i la roba se li anava fent petita)

Oh! va fer la princesa esgarrifada, però se'n sentí responsable, i se l'endugué al seu reialme.

Què us penseu? que si va casar?
Doncs mireu, feu les vostres conclusions.