Ei, Josefina!

D'això se'n diu aprofitar el temps i els recursos lingüístics, sí, senyora! Ja saps que els acròstics m'entusiasmen, aquest teu és ben maco.

Una besada illenca!

M'agrada la cuina casolana, de tota la vida, els guisats que ens fan recordar temps pretèrits en els quals semblava que el rellotge no hi tenia cabuda. Ara, en canvi, el menjar ha de ser ràpid, el "fast food", i si es pot fer en un tres i no-res, millor que si s'hi ha de dedicar una bona part del matí.

Paraules com "textura", "esferificació" (si és que s'escriu així) i d'altres "delicatessen" culinàries diverses són el nostre pa de cada dia. Cuiners amb estrelles a la Guia Michelin, xefs d'anomenada internacional i qualcun altre que intenta fer-se un lloc entre els grans són presents a les televisions i als canals especialitzats.

Sincerament, m'estim més un bon pa amb oli amb mitja dotzena d'olives i un tall de formatge maonès que totes les creacions "d'alta cuina", amb molts de noms un darrere l'altre i que només decoren el plat. Digueu-me antiga, però tanmateix em sembla que no som l'única que defens la cuina de tota la vida!

Una besada molt grossa! ;-)

"No és un adéu per sempre, és sols l'adéu per un instant...", diu la cançó. Tenc la necessitat de creure que la vida no s'acaba quan tancam els ulls per darrera vegada, sinó que es transforma en alguna energia eternal que acompanya els éssers estimats per temps i més temps. En el cas d'alguns dels que m'han precedit, és la sensació que en tenc.

Esper que el record. aquesta nova força de na Nila perduri en tu, en vosaltres, per sempre més.

Una besada molt grossa!

Ja fa anys que una cantant italiana (Gigliola Cinquetti, potser?) ens regalava unes paraules semblants a "non hanno età per amarti" (si és que s'escriu així, evidentment)... "no tenc edat per estimar-te", si fa no fa.

Edat per estimar... n'hi ha alguna de més recomanable que una altra? Em sembla que no, perquè els sentiments surten sense demanar permís a ningú, apareixen i prou, i no amb una edat determinada. A l'adolescència o quan suposadament ja tenim "es cap a puesto", benvingut sigui tot allò que ens fa bategar el cor, ens omple l'ànima i ens fa ballar un exèrcit de papallones dins la panxa.

Una besada molt grossa! ;-)

Després del temporal sempre ve la calma. L'ansietat, aquest corc que rosega les entranyes, donarà pas a un temps suau, càlid, tranquil... la lluita interior deixarà pas a una pau immensa.

Una besada molt grossa des de ses Illes!

Hi ha somnis dels quals mai no ens voldríem despertar. D'altres, més feixucs, amb el llast a l'ànima, els voldríem foragitar per sempre més. Tant se val que ens en queixem, tanmateix els somnis són somnis!

Una besada molt grossa! ;-)

Una "mica"... quatre lletres que donen molt de si: mica, camí, amic, cim, mia, mac... qui en troba qualcuna més?

Una besada molt grossa! ;-)

De cada vegada més, les criatures tenen tendència a jugar soles, la qual cosa els aboca a un grau d'aïllament ben notori. Però si juguen amb d'altres, tot i les escadusseres discussions que puntualment puguin sorgir, el fet de compartir aquella estona de lleure pot ser molt enriquidor.

A partir d'un joc es pot somiar. Qui no s'ha imaginat protagonista d'una pel·lícula de vaquers, de pirates o de lladres i serenos?

En qualsevol cas, sigui com sigui, els jocs han estat els nostres companys de viatge. Han format part de la nostra infantesa i ens acompanyen encara en molts de moments.

Una besada molt grossa des de ses Illes! ;-)

Ei, Josefina!

Estic molt orgullosa que em comptis dins "els noms de la teva vida". Gràcies, de tot cor!