Cuinar i riure

Un relat de: JOSEFINA

Compartir la cuina amb d'altres persones, repartir-se la feina per preparar un bon plat, netejar les verdures,pelar les patates, fer bullir l'olla, barrejar els ingredients, tastar si te bon gust, posar una mica de vi blanc al rostit, tirar un polsim de pebre vermell, posar el rostit amb gràcia sobre una safata, donar-li el toc de gràcia, guardar-se el secret familiar de la recepta "especial", esperar la reacció dels comensals, gaudir saborejant un menjar per primer cop, inventar-se un plat nou, fer de "pinxe" d'algú altra, descobrir la cuina d'altres països, buscar i rebuscar aquell ingredient que no saps on es pot comprar, congelar una mica d'aquell menjar tan gustós per assaborir-lo un altre dia, passar el dit per sobre del pastís i xuclar-lo amb delit, barrejar dolç i salat per aconseguir un sabor nou ...
La cuina ens dona mil i una oportunitats, tant de recuperar la memòria històrica de les receptes antigues, com de potenciar la cuina autòctona o crear una nova cuina alternativa, moderna i actual.Ens dona la possibilitat de viatjar per tot el món a través de les receptes de cuina importades i transmeses a través de llibres i restaurants d'arreu, La cuina és un lloc especial, on pots deixar anar la imaginació i crear, sense límits, receptes d'allò més estranyes, inimaginables, irrepetibles (per falta de memòria). La cuina és un bon lloc per plorar, mentre peles sebes, o per riure mentre robes una oliva de l'amanida.
La cuina és un bon lloc per omplir-te d'olors, des de la del brou de Nadal, a la de la xocolata calenta.
La cuina és un espai màgic, lloc de tertúlia per excel.lència, aula on s'ensenya a cuinar (de mares a filles, que els homes encara no són gaire bons alumnes) un lloc per fer disbarats (cremar el menjar per despiste), un lloc per menjar d'amagat un bocí de xocolata per aixecar els ànims, o per aïllar-te de la resta de la gent.
No t'ho sembla?

Comentaris

  • cuina que cuinaràs...[Ofensiu]
    caterinona | 16-03-2008

    M'agrada la cuina casolana, de tota la vida, els guisats que ens fan recordar temps pretèrits en els quals semblava que el rellotge no hi tenia cabuda. Ara, en canvi, el menjar ha de ser ràpid, el "fast food", i si es pot fer en un tres i no-res, millor que si s'hi ha de dedicar una bona part del matí.

    Paraules com "textura", "esferificació" (si és que s'escriu així) i d'altres "delicatessen" culinàries diverses són el nostre pa de cada dia. Cuiners amb estrelles a la Guia Michelin, xefs d'anomenada internacional i qualcun altre que intenta fer-se un lloc entre els grans són presents a les televisions i als canals especialitzats.

    Sincerament, m'estim més un bon pa amb oli amb mitja dotzena d'olives i un tall de formatge maonès que totes les creacions "d'alta cuina", amb molts de noms un darrere l'altre i que només decoren el plat. Digueu-me antiga, però tanmateix em sembla que no som l'única que defens la cuina de tota la vida!

    Una besada molt grossa! ;-)

  • La cuina , on es forjen salut i vida[Ofensiu]
    Avet_blau | 16-03-2008 | Valoració: 10

    La cuina es una escola de vida,
    en el record d' un temps on es feia autentica vida.

    Avis fills i nets, asseguts a la vora del foc,
    comentant mil històries, amb mil respostes;
    i els nenes, escolten la lliçó de la vida.

    Lloc de trobada de guerra i amor de dones
    i homes, que mentre couen les viandes,
    solucionen misèries i s' obren cors.

    On els secrets mes ben guardats, de plats ,
    impossibles es couen amb ingredients, posats en el descuit de la veïna.

    La cuina, on es forgen salut i vida,
    ara oblidada rera el clic d'un microones,
    que el temps perdut en altres històries,
    ha convertit en un saló immaculat.

    Avet.

l´Autor

Foto de perfil de JOSEFINA

JOSEFINA

149 Relats

230 Comentaris

125868 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Nascuda a Barcelona l'any 1953
Separada i mare de dos fills
Treballava com a coordinadora de projectes en una ONG.- jubilada actualment
Activista gracienca (m'agrada aquesta etiqueta).