Nila

Un relat de: JOSEFINA

La Nila, tenia dotze anys quan va sortir de Vic, amb la seva mare, la germana, dos tietes i l'avi, camí de França, fugint dels nacionals.
Una de les darreres imatges que van quedar-li gravades, va ser la d'un carnisser que amb un gros ganivet a la mà, amenaçava els que marxaven, dient : Ja podeu marxar, que us trobarem igual!
A França, aquella nena de dotze anys va passar molta por i s'enganxava a les faldilles de sa mare, mentre preguntava pel seu pare, que qui sap on era.
Els camps de concentració no eren el lloc ideal per jugar, hi havia gana, i els gendarmes no s'entenien perquè parlaven estrany.
Finalment un dia van anar a trobar-se amb el pare, però això va representar separar-se per sempre més de l'avi i les tietes.
A l'avi ja no el van veure més i a les tietes van haver d'esperar que es morís aquell senyor a qui deien el Generalísimo, per veure-les de nou.
La Nila va quedar-se per sempre més a França, on es va casar i anys després es va separar d'un xicot de Sant Sadurní d'Anoia.
Va tenir una filla i la seva filla va tenir una filla, i va arribar un moment que quatre generacions, tot dones, vivien juntes, de vegades amb algun home, i de vegades dones soles.
Sempre deia que volia tornar a Espanya, però els lligams familiars no la deixaven decidir-se,
Avui, una trucada m'ha dit que s'ha mort.
La meva cosina de França, aquella amb qui parlàvem per telèfon de tant en tant i que era el meu referent viu de totes aquelles històries que escoltàvem explicar a la mare, quan ma germana i jo érem petites, mentre fèiem sobretaula els diumenges a la tarda.
Aquella cosina que va emocionar-se quan va trepitjar de nou Vic, després de molts i molts anys, buscant i rebuscant aquells indrets on corria de petita.
Malgrat el pas dels anys seguia parlant català. Aquell català amb deix francès, canviant algunes paraules que feia servir afrancesades quan volia explicar les coses.
Però seguia parlant en català, la llengua amb la que va començar a parlar i que no havia oblidat mai.
Avui tinc el cor trist i suposo que encara ho estarà durant molts dies, perquè la trobaré a faltar.
Guardo el seu record, al costat del dels pares, els tiets i alguns altres cosins que ja són morts. També hi tinc alguns amics i amigues que han marxat per sempre més.
De vegades hi penso, i tancant els ulls puc veure'ls de nou, tal i com eren.
Adéu Nila, enfila el camí sense retorn, que tots i totes haurem de seguir un dia.
No vull pas dir-te adéu, només et dic a reveure.

Comentaris

  • és sols l'adéu per un instant...[Ofensiu]
    caterinona | 23-01-2008

    "No és un adéu per sempre, és sols l'adéu per un instant...", diu la cançó. Tenc la necessitat de creure que la vida no s'acaba quan tancam els ulls per darrera vegada, sinó que es transforma en alguna energia eternal que acompanya els éssers estimats per temps i més temps. En el cas d'alguns dels que m'han precedit, és la sensació que en tenc.

    Esper que el record. aquesta nova força de na Nila perduri en tu, en vosaltres, per sempre més.

    Una besada molt grossa!

  • Camins retrobats. [Ofensiu]
    jos monts | 22-01-2008

    Varem caminar juntes, amb mons i temps diferents.
    Als camins que hi deixessis, queden en l' ment.
    Per poder-los recorre juntes en un altre moment.
    I arrancar les males herbes que hi creixien en aquells temps.
    Josmonts 19/3/80

  • quan la vida et porta per camins estranys[Ofensiu]
    Avet_blau | 22-01-2008

    quan la vida et porta forçada,
    per camins estranys i llunyans.

    quan la nostàlgia del record,
    ens retorna a l' infantesa.

    quan aquests records son un referent
    per la memòria.

    es senyal d' amistat profona,
    d' estimació d e veritat.


    Avet

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de JOSEFINA

JOSEFINA

149 Relats

230 Comentaris

118933 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Nascuda a Barcelona l'any 1953
Separada i mare de dos fills
Treballava com a coordinadora de projectes en una ONG.- jubilada actualment
Activista gracienca (m'agrada aquesta etiqueta).