Nila

La Nila, tenia dotze anys quan va sortir de Vic, amb la seva mare, la germana, dos tietes i l'avi, camí de França, fugint dels nacionals.
Una de les darreres imatges que van quedar-li gravades, va ser la d'un carnisser que amb un gros ganivet a la mà, amenaçava els que marxaven, dient : Ja podeu marxar, que us trobarem igual!
A França, aquella nena de dotze anys va passar molta por i s'enganxava a les faldilles de sa mare, mentre preguntava pel seu pare, que qui sap on era.
Els camps de concentració no eren el lloc ideal per jugar, hi havia gana, i els gendarmes no s'entenien perquè parlaven estrany.
Finalment un dia van anar a trobar-se amb el pare, però això va representar separar-se per sempre més de l'avi i les tietes.
A l'avi ja no el van veure més i a les tietes van haver d'esperar que es morís aquell senyor a qui deien el Generalísimo, per veure-les de nou.
La Nila va quedar-se per sempre més a França, on es va casar i anys després es va separar d'un xicot de Sant Sadurní d'Anoia.
Va tenir una filla i la seva filla va tenir una filla, i va arribar un moment que quatre generacions, tot dones, vivien juntes, de vegades amb algun home, i de vegades dones soles.
Sempre deia que volia tornar a Espanya, però els lligams familiars no la deixaven decidir-se,
Avui, una trucada m'ha dit que s'ha mort.
La meva cosina de França, aquella amb qui parlàvem per telèfon de tant en tant i que era el meu referent viu de totes aquelles històries que escoltàvem explicar a la mare, quan ma germana i jo érem petites, mentre fèiem sobretaula els diumenges a la tarda.
Aquella cosina que va emocionar-se quan va trepitjar de nou Vic, després de molts i molts anys, buscant i rebuscant aquells indrets on corria de petita.
Malgrat el pas dels anys seguia parlant català. Aquell català amb deix francès, canviant algunes paraules que feia servir afrancesades quan volia explicar les coses.
Però seguia parlant en català, la llengua amb la que va començar a parlar i que no havia oblidat mai.
Avui tinc el cor trist i suposo que encara ho estarà durant molts dies, perquè la trobaré a faltar.
Guardo el seu record, al costat del dels pares, els tiets i alguns altres cosins que ja són morts. També hi tinc alguns amics i amigues que han marxat per sempre més.
De vegades hi penso, i tancant els ulls puc veure'ls de nou, tal i com eren.
Adéu Nila, enfila el camí sense retorn, que tots i totes haurem de seguir un dia.
No vull pas dir-te adéu, només et dic a reveure.