COM T'HO DIRIA JO...?

Un relat de: JOSEFINA

Com t'ho diria jo, per fer-me entendre?
Com t'ho diria perque quedés ben clar?
Potser no cal ni dir-ho, perque es nota, amb la mirada o el gest que faig ... és natural.
Potser qui ens veu de lluny ja se n'adona, que hi ha quelcom estrany quan ens mirem, potser és el to de veu, o aquell somriure ...
Potser nosaltres no volem confesar-ho, perque seguir amb el joc és divertit, seguir fingint davant dels altres, seguir fingint després, deixar que el desig creixi una mica més.
Qui sap si això durarà gaire, qui sap si es mantindrà aquest sentiment, que fa que el cor bategui més depresa, que fa que jo t'enyori quan no hi ets.
Si em mires, com em mires i jo et miro, com et miro, si et mostres davant meu com un adolescent, si jo soc una nena enamorada, malgrat que som un parell de vells.
Com t'ho diria jo, per fer-me entendre ?
Que t'estimo i ho crido als quatre vents.



Comentaris

  • Es maca la complicitat oi?[Ofensiu]
    paparola | 01-12-2007 | Valoració: 9

    Malgrat de vegades si que es veritat, que quan et sents enamorat, voldrias que tothom ho compartis.

  • Sense edat...[Ofensiu]
    caterinona | 01-12-2007

    Ja fa anys que una cantant italiana (Gigliola Cinquetti, potser?) ens regalava unes paraules semblants a "non hanno età per amarti" (si és que s'escriu així, evidentment)... "no tenc edat per estimar-te", si fa no fa.

    Edat per estimar... n'hi ha alguna de més recomanable que una altra? Em sembla que no, perquè els sentiments surten sense demanar permís a ningú, apareixen i prou, i no amb una edat determinada. A l'adolescència o quan suposadament ja tenim "es cap a puesto", benvingut sigui tot allò que ens fa bategar el cor, ens omple l'ànima i ens fa ballar un exèrcit de papallones dins la panxa.

    Una besada molt grossa! ;-)

  • Sovint només cal mirar els ulls.[Ofensiu]
    Avet_blau | 18-11-2007 | Valoració: 10

    Sovint nomes cal mirar els ulls,
    per saber-ho tot,
    sovint la mirada delata, despulla
    qualsevol paraula.

    Sovint vinc desfet de treballar,
    jornades encadenades, condenades!
    i estic vençut, apagat, absent.

    Sovint no parlo desprès de 8 hores parlant
    i m' agrada sentir el vent o la pluja,
    o el silenci amorosit.

    Sovint escolto els gestos i les mirades,
    que donen mes llum que la paraula.

    massa sovint cerco el silenci en el cim
    doncs el que sento a la vall,
    es ple de rancúnies i traïcions,
    ambicions i obsessions,
    que no donen vida al meu cor .

    Avet_blau
    http://www.lacoctelera.com/burcet

l´Autor

Foto de perfil de JOSEFINA

JOSEFINA

149 Relats

230 Comentaris

125404 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Nascuda a Barcelona l'any 1953
Separada i mare de dos fills
Treballava com a coordinadora de projectes en una ONG.- jubilada actualment
Activista gracienca (m'agrada aquesta etiqueta).