res és el que sembla.

Aquest comentari va per Jordi. Respecte les teves paraules, deixa'm dir-te que a més de pedant, també caus a la trampa dels teus mínims. Sense anar més lluny, escrius "dona" sense accent. Per tant, no sé si em parles de la dona com a persona o del verb donar. (????) A vegades volem donar lliçons als altres i no ens les donem a nosaltres mateixos. Volem mirar la palla als ulls dels altres, però no als nostres. Tu sabràs el que fas. Però predica l'exemple.

El teu relat, instants, sense mirar els "mínims" i tot i així, amb ells, penso que és una relat fantàstic. Enhorabona!

M'agrada com expresses què és estimar. Aquest sentiment tant bonic és tant senzill! Felicitats.