silvietaaa!!!!

un cop més donar-te ànims per l'estat en que et trobes...dius que és questió de temps...molts cops depenem del temps però la veritat, és que ho acaba curant tot! Espero que aquest temps et passi ben i ben ràpid i que no pateixis per la qüestió que sigui!

doncs t'enviu onades de somriures...per aviam si al final un somriure d'aquests pot acabar ofegant la tristesa!

una abraçadaaa ben foortaaa!

Mercè

A simple vista dic uii: i això?
Ho has sapigut trobar molt bé ehh, la confusió...la que gira paraules, pensaments, lletres...i després el retrobament, que parteix de la base de la confusió per acabar posant les paraules, pensaments i lletres, a lloc!

sisi, m'ha agradattt!

un petóoo

eiii noiaa!

A mi aquesta sensació d'estar envoltada de gent i a la vegada sentir-me ben sola...m'ha passat!i força gent crec que coneixerà aquesta sensació tb. Però ara parlant per mi, sempre que m'ha passat ha sigut en part per culpa meva, perque sóc jo qui m'allunyu, qui tria camins diferents a aquells que estan plens de gent...que sóc jo qui vol anar sola i ensopegant amb cada pedra, quan anant per els altres camins hagués estat tot més fàcil...nse ben bé per que et ve a tu aquesta sensació de soledat, però pensa en això que té dit...i que no estàs sola noiaa!

una abraçadaa!