És curiós com es pot barrejar una passió desenfrenada amb el romanticisme. Amb poques paraules has sabut oferir aquell punt que fa que el cor bategui amb rapidesa i a la vegada fas sentir calma i pau.

Aquell pagès que lluita contra la pluja, contra les plagues, contra fortes pedregades, però segueix sembrant les seves llavors incansablement, any rere any, algun dia tindrà una collita excel·lent. No et cansis de lluitar, de sembrar, perquè tot allò que vas regant i cuidant amb el temps, acaba oferint-te el seu fruit.

Pel que he pogut observar en molts dels teus textos, t'agrada jugar amb paraules que tenen a veure amb la identitat, "Jo", "Tu", "Una", "La", tens una gran facilitat per fer senzilla la descripció d'aquells complicats mots que ens representen, amb els quals no ens parem a pensar.
Et seguiré llegint!

Avet i Lèvingir, potser teniu raó i no ens adonem del que hi ha al nostre costat perquè destinem massa energies a buscar tot allò que creiem que és lluny.
Joan, tu ens planteges el fet que la "necessitat" sigui d'un JO i no d'un TU. És cert que moltes vegades busquem un "TU" que ens ensenyi a descobrir coses que ignorem de nosaltres mateixos, quan en realitat primer hauríem de conèixer el nostre propi JO.
I tu clipeta... m'ha encantat que el que fins ara no m'atrevia a publicar t'hagi arribat. Moltes gràcies, ni tan sols esperava rebre cap comentari, m'ha fet molta il·lusió.