Cercador
On t'amagues?
Un relat de: Brisa- Compartir:
Sóc com un navegant solitari que no sap cap on girar el timó, deambulo pel món sense rumb, em sento perduda i sense voler et busco, això em fa sentir viva. Sé que t'amagues en algun lloc, sé que existeixes. Potser no hauria de buscar-te, potser m'hauria de rendir i optar pel conformisme de la vida monòtona com fa tothom, però això seria fallar-me a mi mateixa perquè crec en tu, el meu mirall perdut. Guardo massa coses dins meu per oferir-te, he estat massa temps caminant al teu costat d'una manera estranya, et percebo massa aprop com per abandonar-te. Quan miro la Lluna, noto que ens uneix, que hi pots parlar en el mateix instant que t'hi deixo missatges amagats. Des de la meva finestra sento calfreds les nits de Lluna plena quan penso que tu pots ser a l'altre costat, "mirant-me" com jo "et miro" a tu. Potser els nostres camins no es creuaran mai, però des de la llunyania et puc sentir per més recòndit que sigui el teu amagatall, per més lluny de mi que estiguis.
On ets? On t'amagues? Perquè no apareixes ja? Necessito l'escalfor dels teus braços, la dolçor de la teva veu, et necessito a TU.
Comentaris
-
Gràcies [Ofensiu]Brisa | 30-07-2008
Avet i Lèvingir, potser teniu raó i no ens adonem del que hi ha al nostre costat perquè destinem massa energies a buscar tot allò que creiem que és lluny.
Joan, tu ens planteges el fet que la "necessitat" sigui d'un JO i no d'un TU. És cert que moltes vegades busquem un "TU" que ens ensenyi a descobrir coses que ignorem de nosaltres mateixos, quan en realitat primer hauríem de conèixer el nostre propi JO.
I tu clipeta... m'ha encantat que el que fins ara no m'atrevia a publicar t'hagi arribat. Moltes gràcies, ni tan sols esperava rebre cap comentari, m'ha fet molta il·lusió.
-
tu i jo[Ofensiu]Joan G. Pons | 30-07-2008 | Valoració: 9
I si la necessitat és JO i no un TU ?
I si l'amagatall no és fora sinò dins MEU ?
I si als braçus també donen caliu els pròpis ? i sempre els tinc !!!
Opinions opinables. -
La resposta a frec de pell.[Ofensiu]Avet_blau | 30-07-2008 | Valoració: 10
A vegades la recerca, ens porta lluny,
i tenim el destí al nostre costat, ben aprop.
Sovint busquem les coses lluny,
i tenim la resposta a frec de pell.
En el tren de la vida les persones
es troben nomes un moment,
i cal estar al aguait per reconeixer-la
avet -
Nostàlgia[Ofensiu]clipeta | 29-07-2008 | Valoració: 9
Hi ha molts tipus de relats: els que no t'agraden, els que t'agraden però no et diuen res, els que els llegiries moltes vegades... I aquest és un d'ells.
Moltes vegades quan llegim un text el llegim i restem indiferents, però en aquest cas m'ha passat una cosa que molt poques vegades m'havia succeït abans: he entrat completament dins el text. M'imaginava jo mateixa mirant la lluna des de la finestra de la meva habitació i sentint uns sentiments que fins ara no havia experimentat. Una sensació nova de llibertat i de nostàlgia.
Brisa, per haver-me fet viure aquestes sensacions, gràcies, i no perdis mai aquesta sensibilitat que posseeixes a la hora d'expressar-te.
Valoració mitja: 9.33