Només dir-te que jo fa tepms que no penso en "relacions" sino que penso en "persones". Es més bonic, més lliure i crec que més just.

M'han encantat la introducció en aquesta plaça de nit de festa de foc i després les reflexions de caire social i individual! No estem sols!
Una abraçada i records!

M'ha agradat molt el teu relat, tant si és en clau realista com surrealista, he disfrutat molt llegint-lo. Gràcies!
Molt bonica la imatge final a la biblioteca, obrint el llibre.