Sí, amic Marc, sento vergonya perque fa temps veig escriure un conte i em cau la cara de vergonya al llegir el teu, que és famtàstic comparat amb el meu.
Tu sí que ets un escriptor quasi ja real, amb tots els ets i uts.
T'encoratjo a seguir perseverant en aquest dificil i apassionant mon de l'escriptura.
Ànims xicot del teu admirador
Baptista.

Quina joia de relat! Escrit com aquell que no vol, omples l'ànima del que et llegeix d'uns sentiments teus que fas que siguin de tots.
Felicitats, marBlaba. T'he descobert i et seguiré llegint i comentant.

Mai heu observat com un gat és capaç d'enfilar-se dalt d'un moble plé d'objectes fràgils i moure's molta estona sense trencar res?
Aixó fas tu amb les paraules amb la mateija agilitat que un gat, i ens regales joia a tots.

Un instant d'inspiració, un brí de l'alé poètic, un sencill recull de paraules concises i clares i dónes vida als altres. Endevant!

Sí. M'ha sorprés la maravellosa experiència de part de la teva vida recollit amb quatre paraules, les justes i necessaries per entendrir el cor dels que et llegim.
Sempre amb tu i no ens deixis mai de sorprerdre.

M'ha agradat moltissim, MarBlava, aquest poèma fet de sentiment, anhels, serenor, pau... És com viure-ho, tot llegint, al teu costat i experimentar les sensacions que t'inspira aquest passeig.
Endevant!!! No ens deixis sensa aquesta sensibilitat teva. Segueix escribint molt...