Sssties que ets car de llegir. Bon tret si senyor.

Hey Black Hole.
Don't stopped your rythm now. I'm addicted at yours short stories. Greatings from the city of chinesse balls.

Un dels millors nanorelats sens dubte. Una abraçada.

Molt bó pererosset. Odio la poesia, però em sembla que has superat les limitacions del gènere per reflectir exactament a un tipus de personatges molt més habituals del què desitjariem. Ara que no cal anar a la Puerta del Sol a buscar-los. En tenim a molts entre nosaltres. Les homonotopeies les has clavades. Una abraçada.

Ep Xesco, els últims relats m'havien agradat, havies pujat bastant el nivell d'alguns d'intermitjos de força fluixos. Aquest del zelador però torna a semblar agafat bastant amb pinces.

M'ha agradat força. Enhorabona per la teva imaginació.

Si que saps com es diu. I segur que també com es fa.

Ei capità, un bon tanto aquest. M'agradaria dir que és un relat imaginatiu i incisiu, però em temo que sonaria massa pilota. Per tant t'hauràs de conformar amb què et digui que estàs entre els moments més lúcids de Xesco i els més tenebrosos de Jordi Remolins.

Molt bo aquest, si senyor.

Estàs baixant el nivell xesco.

Gran relat. Però el carceller amb què es grata el nas mentre es fa les manualitats? Ein?

Lamento profundament que l'editora destaqui aquesta pèrdua de temps escrita. Només se salva l'ironia final, però certament és una pèrdua de temps rematadament estúpida. Ara que amb el panorama editorial que hi ha al país segur que encara et guanyaries la vida amb absurditats com aquestes.
De tota manera no t'ho prenguis malament, llegiré altres coses teves. Segur que no són tant nocives.
Salut.

Aquest també té gràcia, ben trobat. No puc dir el mateix de tots els altres. Alguns estan molt agafats amb pinces.

Molt bé. Críptic i tal. Antisocial a estones. El títol promet però llavors tampoc s'entén massa el què vols dir. Que les granotes no ens deixen veure ni beure el (al) bassal.

M'ha agradat llegir els teus records de Donostia, i algunes reflexions que ens haurien de fer pensar en la mesquinesa del caràcter català. Evidentement la pela és la pela.... però els caragirats també són uns caragirats.
Et seguiré llegint Pere.
Salut.