Em queixo per queixar-me i en la queixa no dic res, estic fart ja de les coses, de la vida i dels diners. Diners que compren el luxe, la cobdícia i molt poc més. Un calidoscopi no fa el savi, ni un espàrrec al cuiner, és la cultura i la intriga els que fan voler ser més. Saber més que tots els homes, ser el millor per a què serveix? La vida canvia amb un doble, és quan aprens a que sols no ets res, mai seràs tu l'únic home, mai seràs superior en res, però pots viure la vida, apilant petits plaers, compartint les alegries, les angoixes amb els demés. Jo senyors si tinc un doble, que em fa ràbia i no és per menys, diu el que jo ja just pensava, compra el que jo vull per ell, compartim amics i feina, mai sóc sol, mai sóc primer, em gasta petites bromes, i la xinxeta ara on és? Però no puc evitar estimar-lo, des que nasqué ell que hi és, i m'escolta i bé que em crida, però sense ell no sóc res.

És d'Un tramvia a SP d'Unai Elorriaga

De Jaume Cabré del llibre Senyoria

El llibre és Seda d'Alessandro Barrico

ÉS 1000 cretins de Quim Monzó

Madame Bovary de Gustave Flaubert és l'obra a la que pertany

D'Orwell de La rebel·lió dels animals.

És clarament de la plaça del diamant de mercé rodoreda, antiga lectura obligatoria de natxillerat que han canviat per Mirall Trencat, tots dos obres impressionants d'aquesta gran autora.

És un fragment del malson de La pell freda d'Albert Sánchez Pinyol

És de Franz Kafka del llibre La metamorfosi.

És La conxorxa dels ximples de John Kennedy Toole :)

El text és de La ciutat invisible d'Emili Rosales.

L'atles furtiu d'Alfred Bosch

El fragment és de Kafka a la platja de Haruki Murakami.

Aquest era fàcil eh... Harry Potter i la Pedra Filosofal de J. K. Rowling, un dels llibres que he rellegit moltíssims cops amb diferents idiomes i és que s'ho mereix, el món que crea J K Rowling és espectacular i cada detall està pensat fins a l'extrem, enllaçant una novel·la amb l'altra com per art de màgia amb un estil únic.