Son, malson, somni.

Un relat de: Unaquimera

Encara dins la placidesa de la son acollidora, intueixo els símptomes del trasbals: el meu cos s'escalfa, acumula una pressió interna que aviat buscarà escapatòria amarant-me la pell de suor, transformant els llençols en eines de turment. La meva silueta dibuixarà damunt el llit el perfil del taüt del descans: llavors començarà el malson recurrent.

Contemplo el paisatge veloç a traves els vidres de la memòria implacable, les mans plenes d'objectes quotidians i estranys al mateix temps, desmesurats: volant, ulleres, mòbil… Els eixugavidres enceten un vals furiós.
Com a l'assaig d'una obra terrorífica, assisteixo impotent als preparatius de l'escena del crim absorbint la tensió, l'angoixa; vagarejo contemplant els actors, sentint-me aliena tot reconeixent-me protagonista: sóc aquella dona que corre directa al desastre, sense viaranys alternatius!
Aviat seré carn molla indefensa davant l'atac del metall, pell càlida escomesa pel vidre fred, ossos fràgils enfrontats a destrals despietades, sang generosa vessant-se...
Em fa mal l'espant presenciat.
Glopejo l'amarga combinació de record i malson.
M'envaeix una por fosca, densa, aclaparadora.
El dolor m'omple la boca d'un espant agre, immens.
Empasso.

Panteixant, obro els ulls. L'alba em regala companyia: relego imatges de quiròfans i membres amputats, sensacions de cos mutilat, de tronc sense arrels, de cames inútils sense tronc, de braços podats com branques sense fruit, de mans esporgades.
M'esforço en sentir-me. Palpo les meves cames: hi són, en tinc! Per celebrar-ho, pico de mans, encara estirada, aplaudint-me la victòria: tinc l'imprescindible i estic ben desperta! Somric per a mi sola.
M'assec a la vora del llit serrant les dents. Preparo la cadira amb rodes; m'hi col·loco, desafiant el dia que comença amb la mirada: desitjo apropar-me al somni.


Unaquimera

Comentaris

  • Gairebé real![Ofensiu]
    Núria Niubó | 02-02-2011 | Valoració: 10

    És curiós, que tenint recent les emocions viscudes ahir, tot veient la sèrie “Polseres vermelles” de TV3, entro en la teva pàgina, amb la intenció de passar una bona estona llegint algun relat , i perquè no dir-ho, per aprendre també, i em trobo aquest magnífic relat d’un somni tant ben descrit, que sembla talment escrit per algun protagonista de la sèrie..
    Endinsant-me en el teu relat he comprés millor aquestes pors i angoixes , per sort no viscudes.
    Fantàsticament escrit, curt , contundent, assertiu, i especialment emotiu.

    Una abraçada plaent,
    Núria

  • Sobre el concepte "biogràfica"[Ofensiu]
    Unaquimera | 01-02-2011

    Biogràfica, si, perquè fa referència a la biografia de la protagonista, a la seva vida.
    No autobiogràfica pel que fa a l'autora.

  • Biogràfica?[Ofensiu]
    Josoc | 01-02-2011

    Caram, sort que tot acaba bé, perquè a més de passar una mala estona la protagonista, també ens la fas passar als lectors. Quin poder que tens!

  • Ets tremenda, Uni!!![Ofensiu]

    Estava seguint el relat i pensava que, parlant de somnis, jo també tenia moltes coses que comentar: somnis recurrents en els que vull córrer i no puc, en els que arribo tard a la feina perquè no trobo el camí, en els que no trobo la classe on he d'ensenyar als meus alumnes, en els que m'enlairo i no toco de peus a terra, etc., etc.
    I resulta que la senyora Unaquimera no és que tingui un somni com els de tots els mortals, sinò que ens relata una situació que sembla en un principi un
    somni corrent, però que resulta ser el desencadenant de la circumstànica final: una cadira de rodes.
    La senyora Unaquimera té un gran talent per a portar el lector a una situació en la que la sorpresa és el seu l'objecitu.
    La senyora Unaquimera és molt senyora i ens fa ballar al son que ella toca.
    Amén.

  • No deixes de sorprendre'm[Ofensiu]
    Nefertitis | 14-12-2010

    Estimada Unaquimera,

    De seguida que he vist el teu comentari he clicat... I màgia! Saps que ja l'havia llegit? Doncs sí, el vaig llegir poc després de publicar el meu i em va captivar.
    La meva frase preferida és: "Glopejo l'amarga combinació de record i malson"... La trobo tant aconseguida...
    Gràcies per tot. M'encanta obrir el correu i veure que tinc un comentari nou...
    Gràcies per tot, de veritat.
    Estem en contacte.
    Una mega abraçada,

  • sempre sorprenent maite[Ofensiu]
    joandemataro | 30-11-2010 | Valoració: 10

    i amb uns recursos lingüístics genials

    perdona el retard en contestar però he estat uns dies en altres cabòries, espero tornar a agafar el ritme a RC aviat
    abraçada mataronina
    joande

  • Molt intens[Ofensiu]
    Cendra de flor | 25-05-2010 | Valoració: 10

    aquest relat que he descobert avui. Envejo la forma clara i directa com introdueixes el tema del relat però amb un llenguatge ple de metafores.

    Una vegada més et felicito.

    Cendra

  • Proporcions adequades[Ofensiu]
    Aquarela | 17-03-2009 | Valoració: 10

    El son és imprescindible, com l'aliment. Els malsons són inevitables conseqüències del nostre viure i les nostres experiències de vida i les nostres pors. Els somnis són possibles!
    Un relat ben proporcionat.

    Acabo d'enviar un petit relat sobres el temes de la vida, les experiències i les pors. No sé si resulta proporcionat, però m'he decidit per ell.
    Ja el llegiràs.

  • M'ha enganxat la redacció...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 30-01-2009 | Valoració: 10

    M'ha enganxat la redacció. L'he rellegit tres, sí! Sí! Tres vegades i a cada lectura m'he quedat més confús.
    Son.- Notar la necessitat del descans, de deixar ben aparcats els problemes que ens envolten, que convien amb nosaltres.
    Malson.- Tenir la sensació de reviure les escenes que voldries oblidar… i… no pots.
    Somni.- La alegria immensa de sentir-se viu… acceptant les mancances que hom pugui tenir.
    Digue'm si n'he encertat algun, sinó, probablement m'hauré de plantejar el canviar la nota… Tu mateixa!
    - Joan -

  • Una por fosca[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 28-01-2009 | Valoració: 10

    Certament la por lliga amb foscor, potser per això la por no té llum i quan no hi ha llum tenim por.
    Molt bon Relat. Enhorabona.

  • Felicitats![Ofensiu]
    aiguasalada | 12-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!

    5 aniversari RC


    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Ahir RC no funcionava.

  • Impactant![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 29-10-2008 | Valoració: 10

    El teu relat m'ha furgat per dins. Has transmès molt bé el terror que et provocar un malson.
    L'escletxa de llum que obres al final del relat dóna pas, sortosament, a donar aire al lector ben immers en la pell de la protagonista discapacitada.
    El teu optimisme, el teu clam vital, però, sempre queda latent i aquest rerefons s'agraeix moltíssim.
    Gràcies per triar les millors paraules que portes dins teu i oferir-nos-les per fer-nos remoure els sentiments. D'això en dic escriure com els àngels, encara que, pobrets, crec que més aviat deuen volar. O qui sap si amb alguna de les seves plomes fan algun verset? Que surrealista, oi?
    Encantada, com sempre, de visitar-te i de que tu no t'oblidis de mi.
    T'envio una abraçada impactant...O, millor, Unaquimera, impressionant, impermeable,he,he, (és que està plovent tant a BCN!)
    MB

  • Els malsons...[Ofensiu]
    Fredegard Dogwood of Shadydowns | 16-03-2008 | Valoració: 10

    ...tenen la part bona de no ser reals. Tots hem experimentat la sensació d'alleugeriment quan despertem d'un malson i veiem que no ha estat res més que aixó.

    El teu relat, tot i que el títol ens n'avisava,m'ha fet tremolar de por encara que sapigués que era un malson. I el gir final m'ha soptat gratament. És genial que un conte curt pugui fer evolucionar les emocions del lector tan rapidament.

    Una abraçada.

  • Tres etapes[Ofensiu]
    Xocolatina | 22-02-2008 | Valoració: 10

    Tres etapes diferent en una sola nit i un resultat de por, terror seguit d'una batalla diària.És això?
    Tampoc l'havia comentat, si que l'havia llegit.
    Em va agradar i em tornar a agradar.

    Vull és, més d'aquests, que són bons!

  • realment...[Ofensiu]
    escriureambelcor | 29-01-2008

    no sé com dir el que llegir aquests relats em remou.
    Millor dir poci no destrossar la bellesa creada per unes paraules realment ben escollides.

  • Hola Unaquimera,[Ofensiu]
    Rocafort | 16-01-2008 | Valoració: 10

    He llegir el teu relat i m'ha agradat molt la manera en que descrius aquest malson que, si no ho he entès malament, es una barreja que el subconscient fa al protagonista entre els records i les pors de una vivència traumàtica que desenvolupa en forma de somni. Molt ben expressat
    Salutacions

  • Jo esgarrifo? tu acollones (amb perdó)! [Ofensiu]
    una ànima més | 20-12-2007

    Amés de que aquesta mena de relats estranys i tètrics m'encanten, el teu m'ha agradat especialment. Encara que la fi, penso que no l'he comprés del tot bé, vol apropar-se al somni? Vol morir?...
    Al dir la cadira amb rodes he pensat que es referiria a una operació... però... expliques ben clarament que la fan miquetes...
    Bo m'he quedat intrigada, que bé escrius!!
    Les meues felicitats


  • Malsons, somnis.[Ofensiu]
    megane | 05-12-2007 | Valoració: 10

    Jo tinc malson. No sempre. A cops.
    No sé explicar-los com tu.
    Altres nits somio.
    Ho has fet molt bé.
    Llegiré més, poemes i prosa.
    m

  • Recrear la dualitat de plans de realitat[Ofensiu]
    franz appa | 17-10-2007

    ...somni/vigília, entrecreauar-los, rematar-los amb encert.... No gens fàcil, en un relat curt.
    Magnífic.
    M'ha recordat "La noche boca arriba" del mestre Cortázar. La troia de la primera persona, però, funciona molt bé.
    "Desitjo apropar-me al somni", desafiant final ple de força.
    Molt bo.

  • El pitjor dels malsons recurrents...[Ofensiu]
    MarBlava | 02-10-2007 | Valoració: 10

    és la inebitabilitat del que vndrà i la imposisibilitat per canviar el que saps que passarà...
    M'ha ofegat l'angoixa del teu malson amb aquest final inesperat...molts cps la realitat supera el malson...
    Fins i tot en el pitjor dels nostres malsons ens sentim vius...
    Una abraçada!
    Fa dies que no passejava per Relats però ja m'has fet entrar el cuquet amb la teva màgia, bruixeta...

  • Trilogia de possibilitats[Ofensiu]
    Simon | 26-09-2007 | Valoració: 10

    quan tanquem els ulls. Vindrà la son reparadora? Atacarà el malson reiteratiu? Abastaré el somni desitjat?

    Gran intensitat en l'expressió dels diferents moments, et felicito!

  • Son, bon son[Ofensiu]
    Falciot blanc | 25-09-2007 | Valoració: 10


    Precisament i de un temps cap aquí somnio força, es veritat i han coses que hem preocupen i es tancà els ulls i venen soles, no es que jo les vulgui, intento pensar en altres coses però no es possible tornen els mals sons. He llegit el teu relat en calma, vull que arribi a entendre el que vols dir, jo crec que es la por a aquelles coses que afecten a la nostre part més dèbil i com que quan dormim ens abandonem, dons esdevenim indefensos dintre el somni. El final del teu relat sembla reflexa això

    "M'assec a la vora del llit serrant les dents. Preparo la cadira amb rodes; m'hi col·loco, desafiant el dia que comença amb la mirada: "

    Ja estàs desperta, coneixes les teves limitacions però els i plantes cara

    "desitjo apropar-me al somni. "

    El noi o la noia del teu relat es una persona forta conscient de que te unes limitacions que es el que la far voluble. L a cadira de rodes es una metàfora tots tenim una carència de alguna cosa, el somni ens posa sobre avis, quan despertem volem apropar-nos al somni, volem plantar-li cara.

    Fugir de les nostres pors, plantar cara i aprofitar tot el que ens regala la vida es comença a ser lliure encara que sigui una mica cada dia

  • Estic fet pols...[Ofensiu]
    trumfa | 22-09-2007 | Valoració: 10

    Quina patacada (potser no és l'expressió més adient) que m'ha donat aquest relat. De la mateixa manera que saps transmetre sensacions agradables, també has aconseguit gelar al lector amb aquest text. Realment brutal. Encara tinc la epidermis aviària i els dits tremolosos.
    M'has fet passar del plaer estètic a la sacsejada mental en un tres i no res. Ha estat com una mena de dutxa sueca per al cervell. Té raó el meu amic de la bata blanca diu que he de vigilar la tensió.
    Com més me'l rellegeixo més em captiva. Em fascina especialment el paràgraf en que expliques la lluita desigual que es produirà entre el cos i els elements. Potser son records que tornen...

    Perdona el meu abandó però darrerament estic mantenint una lluita ferotge amb paraules fetes de bits (16) . Excés de feina se'n podria dir.

    Gràcies per fer-me tornar a visitar la web. Intentaré tornar-hi m´s sovint.
    Una forta abraçada des de teletubbilandia.
    Trumfa

  • Txell Pellicer | 06-09-2007 | Valoració: 10

    Aquest relat fa angoixa, transmet dolor i fa temir els malsons que ens persegueixen en la foscor de la nit, quan dormim i estem indefensos!
    M'agraden més els desitjos des de la obscuritat, pro reconec que esta escrit amb ganes i dedicació i amb frases molt encertades.

    Sort amb els teus somnis,
    Pell

  • Arbequina | 01-09-2007

    Molt bo... molt bo... increïble! No sé quant feia que no llegia res teu, massa temps, això segur. I he redescobert la personalitat dels teus relats; sí, personalitat, doncs en acabar-lo, no he pogut menys que dir... Unaquimera.
    La teva prosa és pura poesia, d'una bellesa i una capacitat descriptiva enormes, gegantines. Però les teves trames, que, com en aquest relat, a cops no s'endevinen fins la darrera frase, són sempre excel·lents, rebuscades, meravellosament adients.
    Poc més a dir, Unaquimera, un plaer llegir-te de nou, de debò.
    A partir d'ara m'aniràs veient sovint per aquí, doncs malauradament vaig endarrerit.

    Una forta abraçada.

    Arbequina.

  • Una curiosa però vital gradació.[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 30-08-2007 | Valoració: 10

    Dormir. Primer pas per tal d'entrar a la primera etapa. Però no hi ha temps per gaudir del descans, de l'evasió, de l'oblit. De seguida, la redacció (treballada, acurada i precisa, com sempre, no caldria dir-ho) esdevé més aguda, incisiva, i mostra un context constrenyidor i dolorós. Perquè? Què passa, realment, que la protagonista esbossi totes aquestes sensacions tan crues i angoixants?

    Al final ho reveles. Amb naturalitat. No com quan s'acaba, i ja em perdonaràs la comparació, una novel·la d'intriga, fent redoblar els timbals fins que es diu la paraula màgica, és a dir, la identificació del dolent de la pel·lícula. Amb naturalitat i una certa dolçor, trista però dolçor malgrat tot. Hi ha una clara voluntat de tirar endavant. Decidida i ferma.

    I aquesta voluntat, res més que aquesta voluntat, constitueix el somni.

    Ja veus que poca cosa et comento de l'estil i de la redacció. M'agraden, està tot el text ben treballat, és amè i agradable... com sempre ;-)

    Una abraçada i gràcies per tots els teus comentaris: aprendre'n sempre és un plaer!

    Salut i lletes,

    V.

  • Aclariment per a MLLop[Ofensiu]
    Unaquimera | 28-08-2007

    Abans de res, gràcies per llegir-me i comentar-me!
    No sé com posar-me en contacte amb tu, però deixo aquest missatge per si tornes a passar per aquí...
    Respecte a l'observació que em fas, m'agradaria poder explicar-te que la llargada del relat no és exactament una limitació que jo m'imposo, sinó un repte que accepto! Per entendre-ho, mira aquí: Reptes
    Permetem, a més, oferir-te alguns relats una mica més llargs que he publicat en aquest web, per si et ve de gust fer lectures d'aquest tipus:
    Amb les cames separades
    Mirades i miratges
    La fortalesa assetjada

    Estaré encantada de tornar a saber de tu per qualsevol mitjà, tens la meva adreça a la meva biografia, aquí al costat...

    Rep una abraçada d'estiu,
    Unaquimera

  • Sense paraules[Ofensiu]
    ploma/Núria S. | 21-08-2007 | Valoració: 10

    A la pell de l'altre. Magnífic relat

  • Pell de gallina[Ofensiu]
    Naiade | 21-08-2007 | Valoració: 10

    Sembla estrany com aconsegueixes posar-te a la pell de algú que ha patit un tràngol com aquest. El subconscient quan somiem, pot jugar aquestes males passades, deixant anar un entreteixit d'escenes entortolligades i esgarrifoses tot un cúmul de sensacions, experiències i turments, que sorgeixen al no tenir control del nostre jo.
    T'he de confessar que al principi m'ha fet una mica de por i tot. Però l'has brodat.

    Una forta abraçada, encara mig dins el somni de las vacances.
    Naiade

  • Recomanació[Ofensiu]
    MLLop | 20-08-2007 | Valoració: 10

    M'ha recomanat els teus relats una coneixença que tenim en comú.
    Escrius amb ganes i amb força. Perque no proves a escriure un relat més llarg?
    No et limitis.

  • Estic...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 14-08-2007 | Valoració: 10

    ...desconcertat. Pel final. Sempre em passa que no em puc ficar a la pell de persones que van en cadira de rodes. Però ho entenc com a tragèdia surrealista junt amb la resta del relat, que, per cert, no s'allunya gens de la realitat.
    Poca gent és capaç d'escriure així, almenys al món on vivim, tan limitat. Amb la teva prosa fas que els límits s'oblidin positivament, tens una expressió impressionant.


    Sergi

  • F. Arnau | 11-08-2007 | Valoració: 10

    Aixi deuen d´ésser els malsons d´aquells que la seua vida ja ho és...
    Un relat molt bo, amb la força de tots els teus, i amb un final inesperat, com a mi m´agraden.
    Una forta abraçada.
    FRANCESC

  • Siena | 10-08-2007 | Valoració: 10

    he passat de la son al malson, jo tambe!! i he sofrit amb les teves pors i temors,
    pero el somni mha donat esperansa!!

  • M'ha agradat molt,[Ofensiu]
    kukisu | 09-08-2007 | Valoració: 9

    sobretot per l'experiència humana i sincera que, malgrat tot, és superada amb valentia i fermesa. Moltes felicitats, ah... i bon estiu xicota de la mar!

  • Llegeix aquesta cita...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 05-08-2007 | Valoració: 10

    ...del llibre de Pierre Reverdy "La saveur du réel" crec que il·lustraria el teu conte o si més no el prefaci:
    Avanzaba con un pie sin saber dónde apoyaría el otro. A la vuelta de la esquina el viento barría el polvo y su ávida boca engullía todo el espacio. Echó a correr, esperando levantar el vuelo de un momento a otro, pero al borde del arroyo el suelo estaba húmedo y sus brazos, aleteando, no pudieron retenerle. Al caer comprendió que pesaba más que su sueño y amó desde entonces el peso que le había hecho caer". M'ha agradat molt el conte i la manera de escriure, perquè sempre és un plaer llegir-te i llegir també els teus comentaris Unaquimera, et seguiré llegint no m'has decebut amb l'últim. Salutacions de Vicent.

  • ja feia dies que no et llegia[Ofensiu]
    ANEROL | 05-08-2007 | Valoració: 10

    un mal somni descrit de manera onírica on es barregen fets i sensacions malaurats, amb molta força expressiva. El final és optimista i provocador

  • El malson que es viu.[Ofensiu]
    Avet_blau | 05-08-2007 | Valoració: 9

    A vegades es diari aquest malson,
    la lluita per aixecar-se de la postració,
    obrir els ulls i sentir-se "quasi viu",
    inciar els moviments de membres :
    adormits perenment,
    que no obeiexen mai.
    A vegade s el mason es millor que la realitat ...
    Avet_blau

  • m'espanten aquests fragments d'esgarrifs[Ofensiu]
    Lèvingir | 05-08-2007

    i em fan donar totes les meves per fer canvia les seves paraules i els seus versos.
    No ho puc valorar.

    Lèvingir

  • Somnis i malsons[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 04-08-2007 | Valoració: 10

    Com saber quan ens alliberen de la pressió de l'inconscient o senzillament juguen amb les nostres pors, les nostres febleses. Com molt be dius, allò que pot ser una tortura per algú, pot representar un alliberament, una victòria per un altra.
    La descripció de les sensacions m'ha semblat fantàstica, natural i senzilla però que m'arriba amb tota la força fins a fer-me esgarrifar.
    Com sempre, ha estat un plaer llegir un dels teus relats.
    Una abraçada ben gran, Unaquimera

  • A la fi![Ofensiu]
    Anagnost | 03-08-2007 | Valoració: 10

    Es fan llargs, els dies sense els teus relats. Et recordo que l'anterior era del 26 de juny, fa més d'un mes, i això és molt de temps. Però, a la fi, tornam tenir les teves paraules per a gaudir-ne a pler. Tot i que, en el cas que ens ocupa, allò que ens proporcionen, les paraules, són més aviat calfreds; el que ve després de "relgo imatges de quiròfan" ens pren l'alè. Magnífic relat, com sempre.

Valoració mitja: 9.93

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5313 Comentaris

493770 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket