RECONTRUIR-ME

Un relat de: aurora marco arbonés
RECONSTRUIR-ME

Del bri d’il•lusió que encara resta,
muntar una sòlida bastida
que no trontolli al pes de la recança.
És ferm el fonament que la fe serva,
però feble l’estructura de l’empenta,
i cal reconstruir-ne l’esperança.
Refer parets, pintar-les de somriures,
espolsar les golfes d’enyorances,
obrir balcons, il•luminar l’estança.
Arrebossar la pell de la façana,
enrajolar de somnis els espais,
redecorar la llar amb alegrança.

Gaudir del bé de Déu,
asserenar-me.
Desallotjar el silenci
i HABITAR-ME.

Comentaris

  • Muntar, refer , arrebossar, gaudir[Ofensiu]
    nadàlia | 02-01-2012 | Valoració: 10

    T'acompanyo fermament en l'esperança que transmet el poema. A tots , a voltes ens manca definició i força per anar en una direcció.Has possat l'accent en coses a fer: muntar, refer, arrebossar i finalment gaudir, després de tot aquest tràfec, difícil i que requereix una gran força interior, fruit del primer bri d'il.lusió, gaudir de la plenitud que ens dóna Déu, reposar després de reconstruir-te i habitar-te, aquest darrer verb em sembla molt encertat i ple de significat...molt bo , no sé que més dir-te . Una abraçada i ens llegim. Personalment també em cal arrebossar . pintar i refer, si més no lluitar i esperar. Gràcies. En podem parlar, conec també l'infern....

  • Sempre endavant[Ofensiu]
    Naiade | 01-09-2011 | Valoració: 10

    Com n’és d’edificant aquest poema que esta fet des d’una pèrdua. Quanta força i valentia que transmet... Admiro les paraules que sorgeixen del teu interior tot marcant-te el camí, encara que costerut, no et manca energia.

    Una forta abraçada i endavant.

  • Estimada Aurora[Ofensiu]
    allan lee | 04-07-2011

    m'agrada llegir-te perquè tens una vitalitat desimbolta i alegre. I encara que al poema ens parles de la casa trista que s'ha de refer, ho fas amb força i saviesa, amb una vivacitat que emplena tot l'escrit. Desallotjar el silenci. Que bé ho has sabut expressar. Una abraçada

    a

  • edifici [Ofensiu]
    josep casanovas olmos | 30-06-2011 | Valoració: 10


    Reconstruir-te. Cimentar les teves estructures i créixer cap a les altures. Com un edifici sense fissures és aquest poema, senyora arquitecte de les paraules i dels sentiments.

  • Esperança[Ofensiu]
    Unaquimera | 20-06-2011 | Valoració: 10

    Després d’uns dies amb problemes de connexió i d’altres circunstàncies agravants, avui he pogut tornar a entrar a RC, i per tant, a llegir-te i a comentar-te.
    He arribat al teu espai amb ganes de retrobarme amb la teva prosa, o amb el teus versos... i he obert de seguida el poema, devorant-lo d’una sola mossada, amb llepolia.
    Després, l’he tornat a llegir amb més calma, degustant-lo.
    I cada vegada m’ha deixat millor sabor a la boca, ja que malgrat el fons que es dexa endevinar, l’esperança transcendeix la pantalla i lletra a lletra es dibuixa la il.lusió de futur.
    I això em fa feliç, doblement feliç : per tu bàsicament, Aurora, i per mi i tots els que gaudirem del fruit

    T’envio una abraçada habitada d’afecte sincer i admiració constant,
    Unaquimera

  • He vist al calendari[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 19-06-2011

    que avui és Santa Aurora. No sé si ho celebres peò tan se val. Jo et desitjo moltes felicitats, benvolguda Aurura !

  • que bonic[Ofensiu]
    Xunxi | 18-06-2011 | Valoració: 10

    que bonic Aurora, reconstruir-te com qui fa una mudança i deixa trastos, i pell, i coses viscudes i posa rumb de nou... mes enllà
    felicitats¡

  • Un camí nou ![Ofensiu]
    Joan G. Pons | 13-06-2011 | Valoració: 10

    Amb amor, vas omplint i recordant.... vas omplint i tot estimant.... invites a jugar en positiu els grams moments de viure: passat-present-futur.

  • Manobre de lletres[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 12-06-2011 | Valoració: 10

    Ets realment una gran manobre de lletres. Aquesta poesia està tan ben construïda, tran ben escrita que traspassa parets. Gran paròdia d'un món personal, autocrítica sincera i voluntat de sortir-ne. Una meravella molt ben acabada. Felicitats! Una abraçada.

    Aleix

  • Sempre[Ofensiu]
    Narcis08 | 10-06-2011 | Valoració: 10

    em poses una llàgrima a l'ànima...
    Un petonàs,
    Montse

  • Cada dia...[Ofensiu]
    AVERROIS | 07-06-2011 | Valoració: 10

    ...hem de reconstruir-nos, hem de fer un repàs i com l'au fenix sortir de les cendres i volar. La vida no deixa de ser una escola en que cada dia rebem lliçons.
    Una abraçada.

  • Majúscul programa[Ofensiu]
    franz appa | 07-06-2011

    Impecable poema, de bellíssima factura i paraules, de concretíssim ritme que es pot llegir amb melodia.
    Majúscul programa, com la font del vers final. Esperança i alegrança!!!

    franz

  • Les belles p araules emprades[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 07-06-2011 | Valoració: 10

    no amaguen l'intens dolor que t'envaeix, Aurora. M'agradaria estar en aquests moments, molt aprop teu i sense cap mot, transmetre't tota l'energia que necessites per a "Refer parets, pintar-les de somriures,espolsar les golfes d'enyorances... I desallotjar el silenci..."
    Preciós ! Que ben aviat puguem tornar a somriure amb els teus relats humorístics carregats d'enginy.
    Una molt forta abraçada, benvolguda Aurora !

  • Temps per a reconstruir-te[Ofensiu]
    Núria Niubó | 07-06-2011 | Valoració: 10


    Des de l'inici a la cloenda, gaudint de les profundes reflexions que duen els teus versos, he reviscut els temps de recança i enyorança i he sentit amb tu l'intens dolor que sent el cor per anar tancant la ferida i guardar en aquell espai tan seu, el seu record, la seva essència.

    RECONSTRUIR-ME
    HABITAR-ME

    Magnífiques paraules plenes de desigs i de fermesa.

    Sé que ho sabràs fer, estimada Aurora, tot l'Amor que has donat et compensarà.

    Un poema emotiu, potent i molt intens.

    Una càlida abraçada,
    Núria



  • T'habitaràs[Ofensiu]
    nuriagau | 07-06-2011 | Valoració: 10

    Si interpreto bé el contingut d’aquest poema (ja saps que em costa llegir poesia) discrepo amb un dels versos: ” feble l’estructura de l’empenta”.

    Quan un perd un ésser estimat, ha de tirar endavant intentant que no decaure pel buit que aquest ésser deixa al cor i a la quotidianitat.

    Celebro tornar a veure’t per aquí, Aurora.

    Ens seguim llegint,

    Núria

  • És de suposar...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 07-06-2011 | Valoració: 10

    És de suposar que, amb aquestes paraules intentes alliberar tensions internes. Paraules però, plenes de serenor i d’esperança.
    Un petó ben fort, Aurora.
    —Joan—

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

214 Relats

1893 Comentaris

198262 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.