Postrat.

M'encanta, dins del desconcert de la mandra no desitjada hi ha tan d'humor.....
Crec que tan el cos com la ment ens demanen a vegades un descans, ens fa un avís, vivim tan depressa.....
M'agrada molt com escrius, felicitats.

Crec que aquest home es mereixeria una bona multa. M'explico : Tanta gent que hi ha sense fèina , volent treballar i no podent i aquest "paio" , inventant-se una malaltia que no té. Per a penjar-lo!
Una abraçada , Carles .

Bon relat, Carles! Impregnat de l' humor intel·ligent que t'és característic i que tant m'agrada. Ja voldria jo que em piqués aquests mosquit i que em duressin els efectes un parell de setmanes. No és pas demanar gaire!

Bon relat, Carles! Impregnat de l' humor intel·ligent que t'és característic i que tant m'agrada. Ja voldria jo que em piqués aquests mosquit i que em duressin els efectes un parell de setmanes. No és pas demanar gaire!

Pense que el que descrius al teu relat s'està encomanant entre la gent jove des de fa uns quants anys, i que a hores d'ara s'ha convertit en una epidèmia per a la que no hi ha solució, almenys de moment...
I el futur no pinta massa favorable per acabar amb la malaltia...
Una abraçada!
FRANCESC

es guarda les factures per reclamar després. El títol té molta gràcia. Postrat: inert, deixatat, incapaç, inhabilitat, malalt de grans coses, espallufat de cos i d'ànima. L'ironia fina que recorre l'història és encantadora. Realment, menjant això i duent aquesta vida, és molt segur que acabarà emmalaltint, aquest xicot. Ara, potser no serà d'una malaltia desconeguda; serà a causa de diabetis, obesitat, colon irritable, zero tolerància a la llum, migranya i depressió de cavall. Bon relat! Una abraçada

a

Bona crítica social!

El teu relat em porta a pensar en els “NiNi” que de tant vagarejar han emmalaltit de mandra; no és tan estranya aquesta malaltia, i per desgràcia hi ha força gent, ara ja, de totes les edats, que la pateix. No crec pas que sigui reconeguda pels que l’han provocada. I el més trist és que em sembla que no tenen cura.

Molt bon relat Carles, enganxa des de l’inici al final.

Una abraçada de boira lleidatana
Núria

Veig en aquest relat alguna cosa de peresa, però amb bona gràcia, ja que l'autor li
dóna molta confiança en l'assumpte, sempre amb una inclinació de fantasia i bona
mandra d'experiència. Saluts Rafael Molero Cruz.

Hola!
Diria jo que té mandra pel que vol, bé aixeca el braç per posar-se la cervesa als llavis... una mica d'humor irònic per donar resposta al teu text d'humor irònic.
Ai, la mandra!!! És enganxosa i has de vigilar que no augmenti per si sola, es pot arribar a convertir en patològic, és veritat. Bé, com tot allò que ens rodeja: en suaus porcions i quantitats és bo, els excessos són dolents.
Un somriure (i a veure si és veritat que el RPV et pica la curiositat i deixes la mandra de costat, jeje),
Anaïs

Ui, em sembla que el protagonista pateix una depressió de cavall. Els símptomes que expressa són clars i la deixadesa total ho confirma. Només li veig una sortideta en el sentit que no tanca la porta als amics. Però vaja, per portar-li cerveses, patates i Pleisbois, home! Mandrós o depressiu, felicitats Carles, que tinguis una bona entrada d'any i que que el cuquet de la lletra faci la seva seda. Una abraçada.

Aleix

Tot i que entenc la mandra que t'ha pogut ocasionar el mosquit en qüestió, m'agradaria saber, si com dius, quan els teus companys et porten les revistes eròtiques que esmenten, aleshores, també les teves mans són gandules com la resta del teu cos. Salut company

...dons, podria ser una depressió enllaunada ,que no dona la cara.*
*A causa del Nadal.
Tens un avatar que es diu home fosc? Ai memoris!!!
Anna