Voltava per google buscant informació sobre els haikús en català i he vingut a parar ni més ni menys que aquí! Genial! Al meu bloc s'ha generat una petita discussió sobre la forma i el contingut d'aquests poemes i mirava de resoldre dubtes... El que menys clar tenia era el tema del recompte sil·làbic. Amb el que he llegit aquí ja veig que tothom fa una mica el que vol, però que la forma 4+1, 6+1 i 4+1 és la més corrent! Merci!

Ja quasi no recordava el que era explicar una història de cap a peus amb poc més de 300 paraules. Últimament escric pels descosits, però no narro pràcticament res. Potser me n'he oblidat. Però en tot cas, m'agrada pensar que tot és qüestió de posar-s'hi i treure la pols a les neurones. I no hi ha lloc millor que aquí, el lloc on va començar tot. I si al capdamunt hi trobo relats com aquest, fost, no es pot demanar més. M'ha encantat, de debò!

Espero que el vent del desert ens porti alguna nit a compartir de nou els mateixos dàtils sota una mateixa haima. I si no ho creus possible, passa aquesta nit mateix pel fòrum. Hi ha arribat una mica de sorra de les dunes... =)

Una abraçada!

Yáiza

He quedat una mica perplexa llegint-lo, però si tenim present que en aquesta vida hi ha gent per tot, deixa de ser absurd i tot! De vegades els humans tenim conductes ben estranyes, i penso que si ens algú s'ho mirés "des de fora", ens prendria per bojos. Però bé, nosaltres seguim immersos en la societat i en tot el que comporta, no ens adonem de res, i tan feliços!

M'ha fet molta gràcia trobar-te aquí a RC (he vingut enllaçada des de la web!), llàstima que no hi tinguis més relats penjats!

Sort i fins aviat!

m'ha quedat claríssim que ahir va ser el 5è aniversari de RC. Diguéssim que m'ha quedat 10 cops més clar del que ho hauria pogut tenir amb un sol comentari.

Moltes gràcies per l'interès de mantenir-me informada, malgrat tot.

Yáiza

tenir una única llum que t'il·lumini el camí. I parlo per experiència! Molt millor un exèrcit de fanalets, que et facin costat dia i nit, perquè mai saps quan es pot apagar un d'ells.

li desitjo tota la sort del món en el seu camí al món de la traducció i la interpretació, amb el desig que sàpiga fer un bon us de les seves capacitats, ja sigui per salvar la humanitat d'una 3aGM, o bé per posar d'acord a una metgessa i els seus pacients àrabs. La mateixa sort li desitjo en el camí de les lletres catalanes, a través d'aquest lloc acollidor que s'anomena RC i en el qual podrà realitzar molts dels seus somnis.

Aquest relat que acabo de llegir, transmet una idea que jo sempre havia tingut present, o potser de la qual ja n'havíem parlat amb anterioritat. L'estil, la forma, són els adequats, simples i lleugers, que donen al relat un ritme molt bo, no el fan ni massa llarg, ni massa curt, entretingut i divertit.

Sense més dilació, la saluda afectuosament,

Yáiza

Aquesta mena d'assaig filosòfic m'ha retornat una mica al meu gran "perquè". Que ve a ser un "perquè tot?", si hi penso fredament, no sé que coi pinta la humanitat al món. Però amb aquesta mena d'idea al cap no es pot viure, així que de cara al dia a dia miro d'apartar-la i fer la meva vida... somriure, viure i ser feliç (que sona fàcil però tots sabem que no ho és tant!).

Saps? He vingut directa cap aquí a llegir-te perquè per Sant Jordi et vaig veure a la parada i em va semblar que et coneixia d'alguna cosa. Tot i que vaig preguntar qui erets i no en vaig treure aigua clara. Suposo que em deus recordar a algú!

sort, salut i mai no deixis d'escriure.

Yáiza

Ja sé que he trigat, però al final he aparegut per aquí!

Els comiats... només existeixen si un ho vol! No permetis que ningú que estimes s'allunyi de la teva vida...

Un petonàs ben fort!!!


(14-->cafè UAB)


Yáiza

Reconec la màgia de viatjar en tren. Encara que sempre faci el mateix recorregut... He vist el teu comentari, i realment em faria molta il·lusió que es publiqués aquell relat. Si ho vols, et pots posar en contacte amb mi a través d'aquesta adreça de correu: yaizeta.89@gmail.com

M'afalaga que t'hagi agradat tant! Moltes gràcies!



Yáiza

Un poema que vers a vers va desgranant la ciutat de París... I quina ciutat! Vaig ser-hi de petita i sempre he tingut ganes de tornar-hi... i sempre he somniat anar-hi amb la meva parella. Té una màgia que... fiu!

M'ha encantat el poema, angie!



petons!


Yáiza

inspira a més d'un, pel que sembla!!

M'agraden les descripcions, però trobo sublim l'última estrofa. És magnífica..!!!


Fins aviat,

Yáiza

M'ha encantat rebre el teu comentari, gràcies de debò! Però ara me n'adono que tu en mereixes un de millor.

Quin sonet més... més! Agradable, apassionat, senzill,... has de saber que jo per a la poesia sóc una mica llepafils, i que per a que un poema m'entri a la primera... ha de ser força especial. I el teu ho ha aconseguit.

Gràcies retornades a tu, doncs, per la bona estona. I saps? Aquell poema és de fa uns mesos.. i mira, al final no la vaig deixar marxar, però possiblement, tard o d'hora, hauré de fer-ho.

Ens llegim per aquí! Una abraçada!


Yáiza

Poema de significat força enrabassat... jo en faig la meva pròpia interpretació. Però, estàs segura que no vols deixar que els rajos de sol t'acaronin la pell? (amb crema factor 60, eh!)

El llegeixo i el sento extremadament melangiós, de tarda de diumenge angoixant...

Amb tot, m'alegra veure que segueixes escrivint poesia. Gràcies per la inspiració compartida.

Cuida't!! Muuuà!


Yáiza

els matins en què, a l'escola, ens feien resar aquesta mateixa pregària en castellà. A part d'oració és ben bé un poema, que aconsegueix transmetre'm una sensació de pau i d'optimisme envers al nou dia cada cop que la llegeixo.

Espero que aquesta mateixa sensació de pau acompanyés a Ferran durant els últims dies de la seva vida. Sempre he pensat que ningú mor del tot si algú el recorda, i ell aquí ens ha anat deixant un ampli testimoni de la seva vida, de manera que sempre viurà en nosaltres.



Yáiza

Quina il·lusió trobar-te per aquí. I preguntes si hi tinc res penjat?? Fes un cop d'ull, fes... =P No sóc una veterana, però quasi!! Hehe.

M'agrada aquest relat amb el que t'estrenes, breu però concís, fa entendre als no fumadors el que per molts és una manera de viure. Estimar mata. Esperem que no sigui cert.

Et vigilaré..! Una abraçada!


PD: passa't pel fòrum!