El volcà Etna (Haikús)

Molt maco

Tornar als teus haikús, rellegir-los, assaborir mot a mot, això sí que no té preu. Recordo que aquests, en especial, els de l'Etna, em van captivar en el seu moment, i ara, un cop més, m'he tornat a quedar bocabadada.
Et puc dir una coseta, estimada Nonna? Escriu-ne més que m'encanten. Molt!!!
Una abraçada gran, gran!!!

Feia dies que no et llegia, i me quedat boca badada amb aquest haikus encadenats ! Un haiku passa però tants lligats no és gens gens fàcil. A més són molt macos !

Anna

Magnifics haikus (sempre he tingut el dubte de si s'ha de dir haiku o haikú).

Crec que capten perfectament l'esperit del haiku japonés de reflexar un instant de la natura sense més artificis, però amb imatges prou evocadores.

Es dona el cas que jo també he enviat uns haikus a la pàgina, però encara no me'ls han publicat.

ai, Nonna, quins records m’has despertat!
En llegir els teus versos breus, he tornat a ser allà davant de l’Etna, contemplant el fum espès, acaronant les pedres turmentades, imaginant escenes passades... a les quals, ara tu has posat lletra.

Uns haikús contundents, aquests!

T’envio una abraçada càlida, però de les que no cremen, eh? ;-)
Unaquimera

un beset ben gran per tu

joan, des del volcà

Moltes gràcies per aquest comentari tan maco que m'has fet.

Aquest cap de setmana varem anar a Núria amb la meva neta, el vaig llegir allà però entre una cosa i l'altre, sempre vaig liada, serà perquè entre moltíssimes altres coses, tinc tres nets?

Crec que tens sobrada experiència amb el tema!!!

Repeteixo, moltes gràcies i una abraçada.

Gemma

Sempre m’agraden els teus haikus. Són nets i elegants, però es comuniquen amb el cor.
Gràcies, Carme. Una forta abraçada.

Hola Nonna_Carme,
et demano disculpes primer de tot per fer un comentari del fòrum aquí a la teva pàgina. He llegit el teu missatge cap a la Bloody, i et comento que per ara ella no entrarà a RC. Dic per ara perquè espero que canviï d'opinió. El que faré ara és enviar-li un correu electrònic amb l'enllaç aquest on li dones ànims.
Dir-te que el teu comentari a "Hola criatura meva" que em vas fer al seu dia em va agradar molt, jo com que era novata el vaig contestar a la meva pàgina mateix...
Em sap greu el que ha passat al fòrum, no em disculparé per ser com sóc però sí per haver-vos molestat. Espero que ens seguim llegint.
Anaïs

És un plaer per als sentits, cada un és intens i tots són una amalgama de poesia que com la lava brolla de dins teu i queda en nosaltres.

Felicitats Nonna!
I gràcies, llegir els teus haikus és un regal per l'esperit.

Una abraçada diumengera
núria

Es preciós però malauradament molt cert, cada vegada que PLORA un volcà. Un escrit tret de la realitat i narrat tal com passa, amb les desgràcies que arriba a portar. És un tema trist però molt encertat.

Moltes gràcies per llegir-me, m'agrada molt rebre els teus comentaris i fins i tot et diré que m'ha sorprès el que em dius a DESCOBRIR UN AMIC.
Sé que no ets massa amant dels relats llargs i em fa molta il·lusió saber de la manera que l'has llegit i l'opinió que t'ha merescut.

M'agrada molt trobar un comentari teu, és un honor i un plaer per mi.

Una abraçada molt forta.

Gemma

les fumarades espesses i les guspires que cauen del mig
son les lletres d’aquest meravellós poema.
Salutacions
Josep

Ni una més ni una menys. I totes escollides amb saviesa i bon ofici. M'encanten els haikús, però no m'hi he posat mai a escriure'n un. És una assignatura pendent.
Aquest teu és de primera qualitat, nonna_carme. M'alegra llegir-te.
Petons

Bones figures, bones pensades; elegància, ritme, oportunitat -per què no?- En assumptes diaris descobrim els poetes.... Com tu, xicona!

Salut i rebolica!

PS. Saps què? Fa uns anys vaig guanyar, ací al País, un 'premiet' amb haikús. A l'hora de rebre'l, els jurats es mostraren estranyats: "És que.. ens esperàvem... algú més jove..." "Mireu, sento més que vosaltres no tenir vint-i-quatre anys..." els vaig respondre.
Supose que ja saps per on vaig.... I perquè et dic 'xicona'!

El teu mestratge ens estimula i ens fa estimar aquest subtil art japonès de les paraules justes i adients que tants seguidors té als Reptes, i que poc a poc anem aprenent. Et mereixes el nostre reconeixement.

uns haikús perfectes en la forma i en la bellesa dels seus mots

felicitats nonna per la teva feina i gràcies pel teu contacte

abraçades
joan

Un haikus que guspireja,
La terra que parla,
que crema,
un molt bell poema.
Una abraçada

Caram Nona, ja veig que també t'atrauen els volcans i el seu espectacle viu! I has demostrat que l'erupció també és un molt bon tema per escriure poesia. El volcà és força, bellesa i sentits. Jo vaig anar a Sicília, a veure l'erupció de l'Etna el 1991. Va ser un espectacle que sempre recordaré a la memòria dels sentits més primitius. Una forta abraçada.

aleix

els teus haikus tenen el poder d'emocionar-me com pocs haikus ho fan. Són tan vius, tenen tan relleu. Aquests tenen e color roig i negre d'un esclat encès. Tens elegància i sensibilitat, i aquests haikus en són una mostra. Felicitats, per escriure tan bé, per trametre tantes coses. Una abraçada

a

L’Etna rondina,
la Carme l’acarona...
Segur que es calma.

Esperava amb delit la publicació dels teus haikus sobre l'Etna! Ara mateix acabo d'entrar a RC i em trobo amb aquest teu regal de mots escollits des del cor, i amb la mestria que et caracteritza, Nonna!
Selectes, acurades, unes imatges punyents que descriuen amb precisió el caos que pot generar la natura - no m'estranya, d'altra banda que es rebel·li contra la humanitat-, i que m'han remogut el cos. Mares que vetllen per la integritat dels fills. Una preciositat, de veritat!
Una abraçada mooolt forta, estimada Nonna, avui també des de la capital!

Mercè