Cala Mora

És un dels teus poemes que més m'agrada . A més a més de la bellesa de les paraules i dels pensaments és tan musical que no em canso de llegir-lo i me'n penedeixo de no haver-ho fet fins avui..
No el presentaras a cap concurs ? Estic segura que guanyaria.
Se'n va solet als meus preferits.
Una molt forta abraçada POETASSA !

Una història trista, el record llunyà d'un amor consumat i perdut. I tot, ben embolcallat amb sentor de mar, de sorra; del misteri de la vida. A Cala Mora.
M'ha encantat, allan lee!
Una abraçada més dolça que salada, maca!

Mercè

Caram, és sorprenent el teu ventall literari, els diferents timbres que pots fer sonar. Aquest poema, de forma magistral i fons romàntic, sumen una meravella d'un poema del dinou portat i embolicat a ple segle vint. He gaudit, he patit, he llegit poesia majúscula. M'ha encantat Sílvia. Una forta abraçada, d'un que avui s'ha banyat a la platja de la Mora... de Badalona.

Aleix

La poesia ha evolucionat molt, però segueix seduint la musicalitat que, si un vol i sap fer-ho –com és el teu cas–, pot atorgar-li. Un bell poema i no només per la brillantor formal, sinó també i sobretot per la forma com descriu els fets i els sentiments. Trist i alhora seré, amb un cert regust elegíac que el fa especialment apetible. Posseeix un aire noucentista que em recorda al Carner més intimista i bucòlic.

Personalment, em quedo, a més a més del sabor agredolç de la història que conta, amb la contundència i la bellesa de les imatges amb què ens tens a tots cor-robats.

No t'imagines com m’agradaria ésser capaç d’escriure poemes com aquest i de cantar-los, si no fos que ja tinc els dits i la veu una mica massa jubilats. Que consti, però, que en aquesta ocasió vaig treure el pols a la meva guitarra i ho vaig intentar.
Aplaudiments.

Admirador
Raül

Dos mons diferents que separen els amants. Tanmateix en queda l'enyor, el record i la recança, que tu expresses magníficament en uns versos cantadors i tendres.
Ja t'han comentat la cadència del teu poema i corroboro la opinió dels altres lectors. És música amb paraules d'amor i és amor que va perdent-se en els sons del temps passats en la Cala Mora.
Com sempre, encertes amb el fons i en la forma.
Salut!

Quina delícia de poema! Tot ell és remor de mar i amor.

Què més et puc dir que no t’hagin dit ja!
Si en sabés el cantaria sense cap més música que la dels seus versos, molt fluixet, només per a mi, però si tu m’ho permets, alguna vegada m’agradaria recitar-lo en algun dels recitals que fem amb el grup de rapsodes.
Què me’n dius?

Una gran i càlida abraçada
Núria

Molt bon ritme, cadència, i els finals de cada estrofa, aquest poema demana música, a banda de la que ja porta per si mateix.

En una platja nua in somiosa...

que bonic!

Molt bé allan!!*!!

Una abraçada.

Ferran

És el que he fet, després de 'llegir mentalment' la primera estrofa.
El ritme d'intensitat és extraordinari, reblat a més a més pels dos darrers versos de cada estrofa.
'Xapó', xicona!

I salut i rebolica!

Un poema rítmic, pràcticament una cançó, que té regust d’antics trobadors, amb sorprenents i impactants metàfores. Una cançó de comiat, de separació, de desamor, més d’enyor que de recança.
Un altra faceta de la Sílvia com a escriptora, demostrant el seu potencial i capacitat de sorprendre’ns.
No deixis mai d’escriure.

Aquesta Gran poesia ja te l’havia llegit i rellegit.
I ara em passa el mateix, que no paro de pujar i baixar
per l’escala encantada de versos. Fas novament crack, de la paraula art i bellesa.
Alhora que desconcertant és una Poesia perfecta i absoluta. És Poesia en la seva màxima expresió, pura i dura, inapel•lable en la seva construcció i hermosísima en la seva lectura.
Ostres, és que em falten paraules d’admiració. …
Jo em reafirmo en que la teva prosa és extraordinaria però la teva poesia és la perfecció.
‘les tardes tristes de la meva espurna’ ‘ confondre el temps en cendra’ … Emocionant !!

-Gràcies Silvia pels ànims donats i comentaris tan i tan generosos de sempre-
Felicitats per aquesta meravella que vas escriure (no recordo si n’haviem parlat).
Una gran abraçada

com aquest son el motiu de que m’agradi cada dia mes la poesia.
Una delícia.
salutacions.
Josep