Et necessitava tant...

Un relat de: brideshead

Vas saber omplir de colors la meva vida,
en un moment de foscor...

Vaig creure en tu,
en un moment d'incertesa…

Vas saber fer-me riure,
quan tota jo era plor...

Vaig pensar que tu eres diferent,
quan jo només veia la indiferència
del meu món ...

Vas saber dir-me que el nostre futur,
plegats, venceria la meva tristesa...

Vas saber omplir, vas saber fer, vas saber dir ...

... i jo vaig saber que t'estimava, creient,
tota jo, que tu també em necessitaves.

Però tu no vas saber ser veritat...

Com dol la foscor, com dol la incertesa,
com dol el plor, i la indiferència... i la tristesa...

I saps? ara jo sé que no et necessito tant…
ja he après, potser, que ja no et necessito gaire ...


Comentaris

  • ho sento[Ofensiu]
    jaumesb | 27-01-2006 | Valoració: 10

    les pells d'ovella en els llops te les pot trobar a cada pas

  • És veritat[Ofensiu]
    roda03 | 31-12-2005 | Valoració: 9

    Hola brideshead,
    En acabar de llegir el teu poema no he pogut evitar algún record,i és que la grandesa de la poesia és que et pot identificar en qualsevol poema que a la vegada si l'autor és sensible i autèntic t'arriba molt endins, i tu ho has aconseguit.
    Espero seguir llegint-te ja que m'evoques molts records i a la vegada em dones glopets de poesia, allò que tots tan necessitem.
    Brindo per haver-te descobert i per les nostres vides,
    Roda03

  • No tinc paraules... [Ofensiu]
    Yuna | 31-12-2005 | Valoració: 10

    T'he llegit i m'has impressionat de debò, ets increïble, son tots preciosos.. no canviïs ¡

  • Impressionant![Ofensiu]
    Sareta_16 | 31-08-2005

    M'ha encantat!! Tot!! Remarcaria estrofa per estrofa.. enserio!!
    M'ha fet reflexionar, quanta raó tens.. en un dia ho tens tot i el dia seguent el teu món "perfecte" plaaaf s'ensorra!! Però bueno amb el temps tot s'estabilitza de nou!!
    Està genial!!
    Molt ben estructurat i el final excel·lent!!^^

  • Cal reflexionar[Ofensiu]
    Rafael Soteras i Roca | 06-03-2005 | Valoració: 9

    De fet és un poema per saber reflexionar on hi veiem aspectes negatius sempre hi ha una part positiva. Si hi ha algú que et deixa d'estimar en una certa manera guanyes llibertat, el mateix si perds la feina, guanyes llibertat. El mon no té un sol color sinó múltiples

  • La identificació[Ofensiu]
    Lavínia | 01-03-2005

    de qualsevol persona que esperava més de qui estimava o necessitava i que s'adona que això
    tampoc era així. A través del desengany tothom aprèn que, potser, tampoc ell/a valia la pena.
    Els versos són plens de sensiblitat i de primer d'agraïment "vas fer-me riure/quan jo era tota plor" i a poc a poc arriba el desengany fins a"tu no vas saber ser veritat" i l'epíleg- confidència "Saps? Ara sé que jo no et necessito tant". Perfecte, de contingut i estructura és rodó.

    fins una altra. Petons.

  • quants colors[Ofensiu]
    Shu Hua | 01-03-2005 | Valoració: 10

    has posat en aquest poema, els estructures molt bé i fas entendre els sentiments envoltats de poesia i amor. Si el d'abans era biogràfic, potser aqeust també ho és. Jó sí crec que val la pena plorar per homes així (d'aquests que no valen gaire) perquè són els millors mestres. T'ensenyen el que no has d'esperar mai del teu home. Jo vaig tenir un nòvio, no dolent, poca-solta, i gràcies a ell vaig créixer i descobrir quin tipus d'home volia. Espero que estiguis millor, bonica.

    He dit que t'aniria fent la crònica de l'adormida de la meva nena. Més que res perquè, entre entrada i entrada, em dóna tems a llegir un poema i comentar-lo. Entro cada sis minuts, set, vuit... fins a deu. Què hi farem! Ara no la sents, però està bramant de quina manera.

    glòria

  • Ostres...[Ofensiu]
    AtzaVaRa | 28-02-2005

    T'entenc perfectament: aquests moments dolen molt, i costa molt entendre o veure que en algun moment ja no necessites tant a l'altre persona. El repte, encara que alguns cops sembli impossible, és arribar a no necessitar-lo gens. Per poder ser tu mateixa. Per pintar-te el teu camí. I està clar que algun dia això s'aconsegueix.

    Una abraçada molt forta i ànims!
    AtzaVaRa

  • Thalassa | 28-02-2005

    Vas saber omplir, vas saber fer, vas saber dir ...

    que és el millor vers de tot el poema. Aquesta realitat inventada, aquestes mentides, tan nostres... és sincerament, encisador...

    Aquest passat que ens recorda que tot té solució, que el temps no ens deixa més que aprenentatge..

    Felicitats!

    Thalassa

  • La setmana de...[Ofensiu]
    Llibre | 28-02-2005

    COMENT

    Una situació clara. Una situació definida. Una situació que més d'un ha viscut.

    En un moment fosc apareix una persona que ens allibera de la tristor, i ens agafem a ella, covençuts que és l'única sortida, el tauló de salvació que ens durà a la platja i impedirà que ens ofeguem, immersos en la melangia.

    Però també de vegades, aquesta persona no sent per nosaltres el mateix. I el sentiment no és correspost. Donem molt. Rebem molt... però potser no allò que voldríem.

    I a la foscor del moment, s'hi suma la incertesa i el patir nou, el patir per aquell sentiment que estem aprenent a mesurar.

    Un moment dífícil al qual s'hi suma un dolor indesxifrable.

    I aleshores, sí, cal saber obrir les ales i aixecar el vol. Aleshores, cal aprendre a no necessitar tant.

    Salut!

    LLIBRE

  • Hola preciosa[Ofensiu]
    Atlàntida | 08-02-2005 | Valoració: 10

    Et voldria dir una cosa, hi ha alguns homes que no val la pena que plorem per ells, ni tan sols una mica. Ens volen fer creure que son una cosa i descubrim que en son un'altre.
    Si ara en aquest moment necesites una ma amiga, pots contar amb mi, si necesites explicar el dolor que ara estas passant, escriume. angelscavi@hotmail.com

  • Tots necessitem[Ofensiu]
    George Brown | 19-01-2005

    Moltes vegades necessitem algú que ens ajudi a tirar endavant, que ens motivi, ens faci somiar, però que sobretot ens estimi! ens agrada sentir-nos estimats i desitjats. Per això ens fa mal quan descobrim que la persona que pensàvem que ens estimava no ho sent... però no l'hem de culpar, tothom és lliure en els seus sentiments i no podem obligar a ningú a sentir allò que no sent, per molt mal que ens faci.
    M'ha cridat molt l'atenció el vers: ‘Però tu no vas saber ser veritat...', i voldria preguntar-te: la teva veritat? o la seva veritat? ... segurament els seus somnis eren diferents als teus...
    Un poema molt intens, i gosaria dir que amb un punt d'ira (o potser ràbia...). Molt ben escrit i amb molt sentiment, felicitats.

    una abraçada,
    Jordi.

    PD: ...mmm... ara pensava... potser ell no va ser sincer... si és així ja pots marcar el comentari com a ofensiu, perquè tot el que he dit no té raó de ser. Jo he partit de la base de la sinceritat (digue'm idealista).

  • Emocianalment perfecte[Ofensiu]
    OhCapità | 13-12-2004 | Valoració: 10

    M'has transportat a uns instants dolorosos, de plors, i d'emocions molt però que molt intenses. I com no, el resurgir, el tirà endevant,..., continuo pensant que no sóc més que un aprenent.

  • m'agrada l'optimisme final[Ofensiu]
    XvI | 19-11-2004

    el reneixer de les ilusions que entre castanya i castanya es queden mig adormides...

  • He tingut la sensació[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 09-10-2004 | Valoració: 10

    de llegir la versió poètica de "Sí, ara sí que ho penso...". Em remeto, per tant, al comentari precedent. Amb els complements, naturalment, aportats per la Ilargi!
    Pel que fa a la forma, té una estructura rítmica que m'ha agradat i al final has jugat amb alguna rima que, potser per estar sola, destaca d'una forma molt agradable.
    Enhorabona un cop més!
    Una abraçada,

    Vicenç

  • Realment bonic[Ofensiu]
    Ilargi betea | 09-10-2004 | Valoració: 9

    M'he sentit identificada amb aquest poema, jo també he viscut aquesta situació algun cop i, saps què? que un cop ha passat el temps te n'adones que no has perdut tant, si no t'estimava prou no et mereixia. Fes-te valorar i que ningú et faci sentir menys del que ets!
    Una forta abraçada i moltíssima màgia!

Valoració mitja: 9.7