Foto de perfil de Thalassa

Thalassa

Barcelona,

0 Relats, 374 Comentaris
70030 Lectures
Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
ÍTACA
I

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.

II

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.

Lluís Llach


Y a mí me vale con que me des
poco más que nada


Jorge Drexler





R en Cadena

"En Pivot em va comentar, però jo estava de vacances i quan ho vaig veure no vaig entendre res de res, després em va comentar l'Àfrika Winslet, ho vaig entendre tot. Jo he comentat la Lletreta i la Menorca"

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")



Últims relats de Thalassa

  • No s'han trobat relats.

Últims comentaris de l'autor

  • Thalassa | 06-11-2007

    realment molt temps que crec, no llegeixo res per aquí i més encara que no comento.

    He de dir que m'ha agradat, que la Laura és tangible i la pots imaginar amb facilitat. Tot i això, hi ha alguna frase que es fa un pel complicada d'entendre per la construcció, d'aquelles que de vegades queden massa obertes, que tu les entens perquè les has escrit, però la resta ens quedem penjats.

    Tot i això, m'ha agradat moltíssim.

    Et seguiré llegint.

    Thalassa

  • Thalassa | 06-09-2007

    feia temps que no passava per aquí! M'ha fet ilusió rebre el poema, i molta més encara quan l'he llegit, és realment bonic, colpidor, sincer i dur. Senzill, descarat i tendre.

    M'ha agradat moltíssim.

    Gràcies des de l'altre canto de la mar.

    Thalassa

  • Thalassa | 28-08-2007

    massa temps que no passava per aquí, i veig que les aigües segueixen plenes.

    Passa, quan puguis per el meu petit espai i mira la fotografia, el nano es va pegar una "currada" que déu n'hi do!

    Petons i records!

  • Thalassa | 07-08-2007

    si més no fa gràcia trobar gent coneguda per aquests mons de Monstru Senyor, i encara més veure que ens hem llegit, potser, en el llibre de poesia eròtica.

    Bé, no et deixo cap comentari concret de les lectures que t'he fet, perquè no n'he fet cap, però ja arribarà el dia.

    El blog està prou bé.

    Thalassa

  • Thalassa | 20-07-2007

    segueix escribint, que vaig passant i no t'hi trobo.

    Mil petons!

  • Thalassa | 26-03-2007

    molt bona manera de veure-ho! m'ha agradat i a més, té un toc d'humor especial!

    de veritat, felicitats!

  • Thalassa | 13-02-2007

    és un relat realment entortolligat, i avui, ja en van dos. L'hellegit dos o tres cops per poder-lo copsar...

    M'agrada el joc de colors i expressions dures i tendres que contraposes alhora. Transmet una sensació ben estranya, ja que, crec, està ben escrit i dóna un petit estat d'angoixa i tranquilitat a la vegada. M'ha agradat, tot i que és dur, i en algun moment m'ha costat agafar bé la redacció, el final és agradable i penso que, ben bé fins al final del text, no en copses tots els matisos.

    Potser el tornaré a comentar, que ara no tinc temps, especialment.

    Passaré més pel teu espai, però de mopment, me n'enduc una sensació positiva.

    Thalassa

  • Thalassa | 13-02-2007

    començo descobrint gent, que això ja està prou bé...

    És evident que alguna que altra falta d'ortografia hia, tot i que pel que he vist, ja ho saps, ja qu ehi ha un comentari que en fa referència. Tot és mirar-s'ho, jo també en faig i no precisament per plaer. L'estructura de les oracions m'ha semblat un pel complexa, jo no les hagués estructurat així, ja t'he n'adonaràs... Tot i això, no m'ha semblat incongruent cap d'elles.

    El tema del text és original, i si he de ser sincera, és la única cosa que t'he llegit, així que no sé si és el teu estil propi o per contra, és un relat fora de la teva forma havitual. A mi, personalment, se m'ha fet un pel desconcertant i feixuc, però pel que veig, tenim gustos mooolt diferents. Parteixo de la base que a la biografia hi tens un poema d'en Casasses i és un autor que no m'agrada gens ni mica (que no vull dir que sigui dolent, eh!).

    L'hagués enfocat d'una forma molt diferent, segurament més planera. No t'ho prenguis malament, però no m'ha agradat especialment, tot i que t'he de felicitar per la originalitat i l'humor del text, que sempre s'agraeix acabar amb un somriure.

    Thalassa

    P.S.: llegiré alguna coseta més teva, per poder-me fer una idea més general del teu estil.

  • Thalassa | 12-02-2007

    doncs això, un pim, pam de comentari, que tinc pressa...

    només dir-te que t'he llegit alguna coseta, ara mateix i que fora el contingut, que ccrec, el tens clar i el fas fàcil d'entendre, els poemes pequen, al meu entendre en una coseta i és que tinc la sensació que les rimes no et venen soles i em sonen forçades, del rollo, pam, aixo ha de rimar i aquí la deixo.

    Fes una prova, si vols, és clar. Agafa un poema teu i torna a escriure'l sense intentar-lo rimar, que sorgeixin els versos, a veure com t'hi trobes...


    Seguiré passant per aquí.

    Thalassa

  • Thalassa | 12-02-2007

    feia... molt de temps que no entrava per aquests mons a llegir i comentar. I, si et sembla, deixaré la meva opinió...

    M'ha semblat un escrit clar, que parla d'alguna cosa fosca, grisa... és això, un escrit de color gris, amb tons de petit rancor i melangia.

    El que sincerament em falla, és que estigui escrit en forma de poema, però bé, és tansols una opinió personal. Sota el meu punt de vista, és més aviat un relat curt tallat en frases, per això no m'acaba de convèncer la forma que li has donat, tot i això, si fos un relat, m'hagués agradat. Vull dir que ja m'agrada, però que així s'em fa difícil de llegir.

    Bé, provaré de seguir passejant per aquí.

    Thalassa

  • Thalassa | 29-01-2007 | Valoració: 9

    Encara que darrerament no passi gaire per aquests mons, de tant en tant passo i llegeixo alguna coseta que em fa somriure.

    Fins la propera, poeta!

    Thalassa

  • Thalassa | 03-10-2006 | Valoració: 9

    és una bellíssima descripció, tendre i pausada, suau...

    Malgrat les faltes d'ortografia, m'ha agradat infinitament.


    Petons

    Thalassa

  • Thalassa | 14-09-2006 | Valoració: 9

    és preciós, i està ben escrit. És real i sincer, tan tangibles els sentiments... Iaquest final, d'una fruita massa madura...

    fantàstic, de veres.

    Petonassos, amic

    Thalassa

  • Thalassa | 22-08-2006 | Valoració: 9

    arribat aquí, plenament decidida a imprimir-me un relat i llegir-lo, per allò dels 15 min... La veritat és que no m'he pogut creure que el teu darrer part hagués estat tan curt.

    Ara, mentre juga el Barça, que tinc deu minutets per perdre el temps, o per llegir-te, que no ho faig mai, siguem sincers, perquè soc una vaga, i aprofitant que el meu home m'ha canviat temporalment per un teclat i una estona de soroll en un local perdut per la muntanya, resulta que he descobert una Venus de ciment...


    M'ha agradat moltíssim, tot el relat, de veritat, que sinó, no t'ho diria. T'hi poso una pega, però, i és que mentre llegia, m'ha sabut greu que tractéssis tan bastament la Venus, ho entenc dins del context i pel personatge que la descriu, però jo, l'hagués fet un pel més dolça, ja coneixes els meus personatges.

    Per la resta, excel·lent.

    Petons

    Thalassa

  • Thalassa | 17-08-2006


    Bé, és un relat breu, amb una petita descripció, etc. El que potser també és una casualitat, és que jo aquest estiu (és el tercer que hi vaig) he estat a Menorca, em vaig trobar un escolta (jo també he estat escolta), però el meu era de Manresa, i el més divertit de tot, és que segurament, jo també conegui, encara que sigui de vista l'escolta que et vas trobar tu del Maresme.

    Et seguiré llegint, a veure que més descobreixo de tu.

    Thalassa



    ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

    Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

    R en Cadena


Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: