Detall intervenció

títol: ARRELS

Intervenció de: RoserBG | 07-06-2015

Poso títol, disculpeu!
ARRELS


Respostes

  • RE: Repte clàssic 598. ARBRES
    RoserBG | 06/06/2015 a les 20:21

    No m'envegis; les aparences sovint enganyen.

    Sento com em mires, com et deixes enlluernar per la frondositat de les meves branques, verdes a vessar, i et deleixes amb el regal d'aquesta l'ombra tan preuada. Imagino com abaixes un instant les parpelles, deixant-te embriagar per la fragància de les meves flors, tot un bàlsam per a la teva vida atrafegada. Segurament escoltes la remor de les meves fulles en ser acaronades pel vent i desitges, com mai, el silenci que m'envolta. Acaricies amb el tou dels dits el meu tronc, d'escorça rugosa i vella, mentre t'entretens a buscar amb la mirada una merla esmunyedissa que canta amagada entre el fullatge espès. Sé que m'admires, que cobeges la meva pau. Fins i tot, potser, la meva presència i fortalesa.

    Però tu tan sols et fixes en el xassís, en la carcassa. No t'ho retrec, no ets l'únic; sempre ha estat així. Als homes us costa d'acceptar el que no és evident i preferiu pensar que només existeix allò que els vostres sentits us mostren. Tu tan sols admires una part de mi, molt més petita del que t'imagines.

    Jo també sóc avall, endins. Arrelo, incansable, cap a les profunditats de la terra, allà on no arriba mai la llum, on el sòl esdevé fred i rocós o ofegat d'argila erma. Estenc, lentament i tossuda, les meves arrels fins on no s'hi troba ni un alè de vida. I a mesura que una part de mi emergeix vers els sol i es mostra bella i esplèndida, l'altra s'endinsa en les profunditats abismals de la terra, en la més profunda solitud i foscor. I com més ufanós i bell tu em contemples, més profundes les meves arrels s'endinsen i jo més presoner esdevinc de les tenebres.

    No m'envegis, ans que sigui el teu anhel aprendre de mi. No neguis més el que és innegable: allò més bell, ufanós i admirable s'alimenta sempre de superar les adversitats més profundes en la solitud i obscuritat més pregona.
    • títol: ARRELS
      RoserBG | 07/06/2015 a les 17:47
      Poso títol, disculpeu!
      ARRELS
  • L´arbre que volia veure el mar
    Rubba Bertanero | 09/06/2015 a les 04:14
    ´Ja feia dies que volia escriure aquest conte i la proposta del repte ha estat l´excusa perfecta per a portar-lo endavant. M´he passar de paraules (deu ser que és primavera i que tot fulleja i parauleja....

    L´arbre que volia veure el mar


    Tant bon punt canta el primer gall a la matinada. El Pere Puiggalofrer, un dels millors cuiners del món, es posa dempeus per a començar una nova jornada. Avui, però, no és un día qualsevol, avui li toca fer una feina de les que més li agrada. Avui anirà a buscar bolets.
    El Pere es lleva de bon matí, li agrada ser dels primers al bosc. S´omple la bota de vi, i posa uns quans fruits secs dins el sarró, un bocí de pa i una mica de llonganissa per acompanyar-lo, és un bocata de pagès, llavors fa un xiulet i la Trufa, un mastí dels Pirineus que sempre l´acompanya l´espera a la porta per marxar els dos plegats.

    Cada any el Pere va al mateix indret, un racó que poca gent de la contrada coneix i on s´hi fan els millors bolets. Són els bolets que li van donar el campionat del món de cuiner fa 5 anys i que cada any venen persones de tots els indrets per poder provar-los. Després de caminar una bona estona, i d´enfilar-se per corriols i corriolets arriben a la zona secreta. En Pere ja sap sota els arbres que s´hi fan més bolets, en concret uns rovellons que són dels millors, no tant sols de la comarca, sino del món.

    Aquest any, però, no hi ha sort. L´arbre que més bolets li regala cada any, sota les seves branques, aquest any no en té cap- Com pot ser això?....és molt estrany! El Pere no ho enten. La Trufa ja fa estona que li demana un bocí de llonganissa, ha arribat l´hora d´esmorzar.
    S´assenten sota de l´arbre, i en Pere s´adona que les branques estan més caigudes que de costum, i les fulles més seques que de costum.....alguna cosa passa!. Aquell arbre li vol dir alguna cosa, i el Pere se´l vol escoltar, d´aquella manera que només saben els homes de muntanya. I tot d´una endevina el que està passant...l´arbre que tants de bolets li ha donat, està trist. Té una cabòria que no li deixa aixecar les branques i que pugui entrar la llum del sol, per a despertar els bolets que dormen sota terra. L´arbre està trist perque mai ha vist el mar.

    En Pere, que és un gran amic dels arbres, vol trobar una sol.lució. Li diu a l´arbre que no es preocupi que l´ajudarà a acomplir el seu somni. L´endemà prepara unes cordes llargues i fortes i ho carrega tot a la seva furgoneta tot terreny. Coneix prou bé la feina de llenyataire per no fer mal a l´arbre. Just abans de que canti el gall ja ha aconseguit carregar l´arbre a la furgoneta, i tots tres....en Pere, la Trufa i l´arbre fan via cap al mar, s´han de donar pressa per arribar just quan encara el sol està començant a sortir per no trobar-se gent a la platja, i perque no els vegi cap dels cuiners envejosos que voldrien quedar-se amb l´arbre que fa els millors bolets del món!.

    Un cop arribats a la platja, l´arbre es va quedar maravellat de tanta quantitat d´aigua, i d´aquell color tant blau, ell que només veia verds i grocs quan arribava la tardor. Totes les branques van agafar tot l´aire que podien , i una arrel es va estirar a l´aigua...carai!....quina aigua més salada.

    L´arbre estava content, gràcies al Pere havia acomplert aquell somni. Ja podria explicar als seus companys del bosc que havia conegut el mar del que li parlaven els ocells que anaven a dormir a les seves branques.

    Al cap de dues setmanes, quan el Pere va tornar a buscar bolets, tot el voltant de l´arbre n´estava farcit....i ....quan el Pere els va cuinar tots a la cuina del seu restaurant va descobrir amb sorpresa que eren els primers rovellons del món amb gust a mar. Aquell any el van tornar a anomenar el millor cuiner del món.
    • RE: L´arbre que volia veure el mar
      Rubba Bertanero | 10/06/2015 a les 19:35
      Ja va sent normal que em deixi les paraules obligades. Miraré d´encabir-les. ,-)
  • RE: Repte clàssic 598. ARBRES
    Rubba Bertanero | 12/06/2015 a les 15:59
    Paraules inserides, insertades, inferides, involucrades, introduïdes,.......

    L´arbre que volia veure el mar


    Tant bon punt canta el primer gall a la matinada. El Pere Puiggalofrer, un dels millors cuiners del món, autor del famós plat anomenat "Balsam de bolets amb escaguitxada de prunes dolces",es posa dempeus per a començar una nova jornada. Avui, però, no és un día qualsevol, avui li toca fer una feina de les que més li agrada. Avui anirà a buscar bolets.
    El Pere es lleva de bon matí, li agrada ser dels primers al bosc. S´omple la bota de vi, i posa uns quans fruits secs dins el sarró, un bocí de pa i una mica de llonganissa per acompanyar-lo, és un bocata de pagès, llavors fa un xiulet i la Trufa, un mastí dels Pirineus que sempre l´acompanya l´espera a la porta per marxar els dos plegats.

    Cada any el Pere va al mateix indret, un racó que poca gent de la contrada coneix i on s´hi fan els millors bolets. Són els bolets que li van donar el campionat del món de cuiner fa 5 anys i que cada any venen persones de tots els indrets per poder provar-los. Després de caminar una bona estona, i d´enfilar-se per corriols i corriolets arriben a la zona secreta. En Pere ja sap sota els arbres que s´hi fan més bolets, en concret uns rovellons que són dels millors, no tant sols de la comarca, sino del món.

    Aquest any, però, no hi ha sort. L´arbre que més bolets li regala cada any, sota les seves branques, aquest any no en té cap- Com pot ser això?....és molt estrany! El Pere no ho enten. La Trufa ja fa estona que li demana un bocí de llonganissa, ha arribat l´hora d´esmorzar.
    S´assenten sota de l´arbre, i en Pere s´adona que les branques estan més caigudes que de costum, i les fulles més seques que de costum.....alguna cosa passa!. Aquell arbre li vol dir alguna cosa, i el Pere se´l vol escoltar, d´aquella manera que només saben els homes de muntanya. I tot d´una endevina el que està passant...l´arbre que tants de bolets li ha donat, està trist. Té una cabòria que no li deixa aixecar les branques i que pugui entrar la llum del sol, per a despertar els bolets que dormen sota terra. L´arbre està trist perque mai ha vist el mar.

    En Pere, que és un gran amic dels arbres, vol trobar una sol.lució, a l´anhel que li planteja l´arbre.. Li diu a l´arbre que no es preocupi que l´ajudarà a acomplir el seu somni. L´endemà prepara unes cordes llargues i fortes i ho carrega tot a la seva furgoneta tot terreny. Coneix prou bé la feina de llenyataire per no fer mal a l´arbre. Just abans de que canti el gall ja ha aconseguit carregar l´arbre a la furgoneta i enganxar-lo fermament al seu xassís, i tots tres....en Pere, la Trufa i l´arbre fan via cap al mar, s´han de donar pressa per arribar just quan encara el sol està començant a sortir per no trobar-se gent a la platja, i perque no els vegi cap dels cuiners envejosos que voldrien quedar-se amb l´arbre que fa els millors bolets del món!.

    Un cop arribats a la platja, l´arbre es va quedar maravellat de tanta quantitat d´aigua, i d´aquell color tant blau, ell que només veia verds i grocs quan arribava la tardor. Totes les branques van agafar tot l´aire que podien , i una arrel es va estirar a l´aigua...carai!....quina aigua més salada.

    L´arbre estava content, gràcies al Pere havia acomplert aquell somni. Ja podria explicar als seus companys del bosc que havia conegut el mar del que li parlaven els ocells que anaven a dormir a les seves branques.

    Al cap de dues setmanes, quan el Pere va tornar a buscar bolets, tot el voltant de l´arbre n´estava farcit....i ....quan el Pere els va cuinar tots a la cuina del seu restaurant va descobrir amb sorpresa que eren els primers rovellons del món amb gust a mar. Aquell any el van tornar a anomenar el millor cuiner del món.
  • Instantànies (o Planícia)
    deòmises | 13/06/2015 a les 18:09
    Dear, be the tree your sleep awaits,
    Worms be your words, you not safe from ours

    [Estimat, sigues l'arbre que el teu son espera;
    que siguin els cucs les teves paraules, no et salvaràs de les nostres]


    John ASHBERY [Trad. Melcior Mateu i Adrover]



    Arriba, carregat de records i d'anhels, allà on l'arbre segueix esqueixat, esberlat per la violència del xoc, calcinat per la fam voraç de l'incendi. Torna al lloc de l'accident com si això li servís com a bàlsam contra la culpabilitat i experimenta l'ofec de la consciència mentre el seu plor agonitza al fons de la gola. No té llàgrimes per al lament ja, tampoc no les cercaria, per molt de temps que transcorregués. Aquest pas dels mesos sols serviria per esborrar les petges més efímeres deixades per les rodes de l'automòbil. Però mai per restituir l'alzina moribunda o la vida arrencada al bell mig de la plenitud.

    Li ha suposat un gran esforç arrossegar els peus fins a aquesta planícia de nou, ferida únicament per la negror de l'asfalt i el soroll del trànsit rodat més o menys escadusser. La piuladissa dels ocells, que aprofiten un cable d'alta tensió per a gaudir d'un recés, omple de placidesa l'hòrrid reguitzell d'imatges que li ve al cap, instantànies agermanades al vermell de la sang vessada i al xiscle abans de la mossegada de la Dama. Desitja abraçar-se al tronc curull de dècades i refer-ne l'esveltesa, la fusta que ha estat malmesa sense seny però reconeix que és inútil fer-ho. Res no tornarà a ser com en l'origen, quan encara no hi havia indicis de la catàstrofe.

    La llum de la tarda declina cap als tons ataronjats i se sent alienat i descol·locat enmig d'aquest paratge modificat per l'especulació forassenyada dels homes. Ara troba molt més absurd aquest retorn a l'escenari del drama, sobretot quan ja ha trobat el seu lloc definitiu. Correrà com un esperitat i no pararà fins que travessi les blanques parets de la seva nova llar, entre xiprers i làpides, on les històries que pugui escoltar no li remouen tant l'ànima com recordar les darreres dècimes de la seva existència, allà on l'alzina era majestàtica, centenària i bella.


    d.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: