RE: Comentaris i veredicte RepteClàssic DCCLXVIII: LA MORT

Benvolgut Joan,
Moltes gràcies pels teus comentaris, que trobo molt encertats. Tens tota la raó: un cop publicat, em vaig adonar dels errors que comentes. He de revisar bé el recorregut i explicar millor que la personificació de la mort fa anar al captaire a la porta del cementiri.
A la Wikipèdia trobaràs l'explicació del mot "Catrina", originalment "Calavera garbanzera".
Sobre la marihuana: als Estats Units, Canadà i Amèrica del Sud, és gairebé una blasfèmia barrejar marihuana i tabac. A Europa és molt més comú i, fins i tot, es considera una manera «normal» de consumir-la.

Els consumidors de marihuana la barregen amb tabac per diverses raons. Pot ser perquè prefereixen el sabor, l´efecte o simplement perquè no volen posar un o dos grams en un sol porro.

Les correccions em serveixen per aprendre i sempre les agareixo moltíssim.

Felicitats a l'Atlantis, guanyadora amb un relat excel·lent!

Enhorabona Atlantis!
Gràcies Joan pels teus comentaris en els quals capto que no vaig saber transmetre 't el sentit del relat.
Tan sols pretenia fer una descripció. De l'entorn i circumstància, amables.
D'una tarda plàcida de conversa entre dos amics. El relat no diu de què parlen, però la pregunta i la resposta dona idea de la confiança entre ells i, potser, que "filòsofaven".
8 no hi ha més.
Amb total cordialitat

Moltes gràcies per la acurada lectura i reflexions. Felicitats a la guanyadora, Atlantis

Bons referents has trobat al meu relat. M'agraden els referents, tot i que no els tingui l'autor present, mentre escriu, o potser tan sols els té dins del cap i juguen a no deixar-se veure, i aquest ha de ser el meu cas.
M'està bé que d'entrada no vegis que estigui parlant de la mort, és el millor que podries dir-li a un narrador, que amaga bé en el seu relat de què va, tot i que en el repte tots sabem de què parlem, quan parlem (un referent literari, per cert, aquesta frase).

Enhorabona Atlantis, i ja ho saps, no et despistis i proposa en tres dies!! El jutge així ho ha declarat!!

Ja us podeu imaginar que això de obrir la convocatòria del nou repte a qui més s'afanyi, un cop transcorreguts tres dies sense que el guanyador doni senyals de vida, no és cap iniciativa ad hoc adoptada per ser Atlantis la guanyadora, que com la majoria de participants en els reptes accepta la responsabilitat d'exercir les seves funcions el millor possible quan, com ara mateix, els toca convocar i gestionar un repte. De fet, si llegiu la nanoocurrència "Qui avisa no és traïdor" del meu relat "Vint nanoocurrències sobre ANY NOU, VIDA NOVA" (06-01-2024), ja anunciava aquesta mesura, que m'agradaria que fes fortuna al Fòrum.

La seva finalitat és minimitzar el perjudici ocasionat per alguns participants que, com el riu Guadiana, apareixen i desapareixen sobtadament, encallant la dinàmica dels reptes que gestionen. Si voleu un exemple d'això, només heu de fixar-vos amb el que està passant amb el NanoRepte 1071, que porta més d'un mes obert: el 19-12-2023 Iona va proclamar Kefas guanyador del 1070; aquest va trigar dinou dies a convocar el 1071 (07-01-2024) fixant el 15-01-2024 com a data límit per presentar-hi nanorelats, i a hores d'ara, al cap de sis dies, encara no s'ha dignat obrir el període de votacions.

Com que opino que aquestes irregularitats fan més mal al bon funcionament del Fòrum que les intromissions de trolls que darrerament estem patint, molestes però en el fons innòcues, se m'ha acudit la mesura preventiva dels tres dies. Si s'us acut alguna de millor, us agrairïa que la exposessiu.

Gràcies per la convocatòria i pels comentaris, Joan. Ara pensaré un nou tema, espero no tardar més de tres dies per fer la nova proposta.

Bon relats tots aes demés. M'ha agradat especialment el de Terriche T.

Collons, quins comentaris tan bons i tan sincers. Trobo a faltar aquesta mena de comentaris a la pàgina general. Potser és una feinada fer-los tan elaborats i pensats, feinada que es reserva per a fer el veredicte dels reptes.

Quin desvergonyiment, mira que tractar-me d'aprenent de filòsof racionalista de pa sucat amb oli a qui n'hi manca un bull! I tractar el meu relat d'absurd i ridícul! Però qui s'ha cregut que és vostè? Segurament que el mateix Descartes reencarnat que amb les seves disquisicions intenta ridiculitzar en René i la seva glàndula pineal perquè no li faci ombra i critiqui el seu mètode cartesià d'organització de racons d'escriptura en català. Em dol que la seva sagacitat no l'hagi portat al moll de l'os Cartesià de la pinya (això que han de fer els catalans per aixecar la llengua), l'"Em moro perquè em maten", que descobreix la veritat incontestable que només centrant-nos en l'exercici, sense alteritats discursives, es pot evitar la mort d'una llengua.

Mercès per la propina de les sis parauletes.