Per Dani Ferré Teruel

Hola Lluís,

Intentaré reproduir el que he escrit abans i que era la meva resposta, que s’ha esfumat quan he fet clic a enviar. Resulta que ho havia escrit en la finestreta de relats i no n’he fet còpia prèvia, de manera que m’ha caducat la sessió i no se m’ha gravat la resposta.

Com ja saps, no escatimo en paraules, m’agrada estendre’m quan l’ocasió ho mereix. Se’m dirigeixes pel meu nom i cognoms, cosa que m’incomoda. Ja saps, no m’agrada que la gent sàpiga qui hi ha darrera el meu pseudònim. Però tan sols és qüestió de preferències, per tant, ho deixo a les teves mans.

Et deia abans que no renuncio a res, ni a participar en els reptes ni res. El fet que hagi escrit un “Ja us ho fareu” és només un crit de guerra, una exclamació típica de llamp primaveral, res més que això.

La teva actitud davant els reptes és única a RC. El fet que hi hagi un individu com tu, capaç de crear i crear i no parar de crear en tots els reptes i disciplines literàries dels reptes, fa que siguis una persona tenaç, capaç de dominar molts registres i atenta i centrada. Tu ets una bèstia literària, però més que això, ets un esperit humil i conformista, que no gosa anar més enllà del què li pertocaria o que es diverteix amb aquest fet interactiu que és Internet i que permet a molts de nosaltres, fer noves coneixences, fer creacions, compartir-les, comentar-les, criticar-les, etc. Ja de per sí, el fet interactiu fa que hi hagin avinences i desavinences, fruit de les relacions que s’estableixen en llocs com per exemple el Fòrum de RC.

Molt bé, molt bé, no tinc cap queixa, les meves queixes les faig saber en el moment oportú, quan m’afecten directament a mi. Com ho fa també en Joan Abellaneda (Joan de Mataró), en el seu altre post. M’agrada la gent combativa, que no es dóna per vençuda i que lluita perquè se li reconeguin uns mèrits, perquè la justícia li doni també el seu paper o tant sols perquè creu que el sistema és injust i cal millorar-lo. Per això estic enrabiat i indignat amb el RPV 165. Trobes normal que en un repte que hi participen 10 persones i 3 més fora de concurs acabin votant només 7 persones? Ho trobo injust, com tants altres reptes injustos que hi ha hagut. Les votacions no reflexen al 100% el que passa en el repte. En alguns casos sí que passa això, però no sempre. Fet que em dur a corroborar que no tant sols es tracta de fer un bon poema o un poema adequat a les circumstàncies, sinó que es tracta de ser en el lloc adequat en el moment oportú amb la proposta més desitjable. Quan els astres s’alineen, quan l’estrella tal i el planeta tal estan alineats, quan la lluna està en aquell quadrant còsmic, etc. Llavors és quan et toca guanyar un repte. Podem dir que no creiem en l’astrologia, però el fet que hi ha llunes i que hi ha sols i que hi ha planetes que ens condicionen, fa que molta gent no vagi a votar... simplement perquè està a la lluna!!! Clar! Com no se m’havia acudit? Gent que està a la lluna i que somia que el votaran, quan no se n’adona de la realitat que està succeint. A vegades ni això, a vegades la gent somia que pesca en la llera d’un riu, sota un paraigües i que quan surti el sol anirà a gronxar-se a l’hamaca d’un pati de la nostra casa ideal enmig d’un paradís d’arbres fruiters i fades de llibre. És normal, la gent necessita evadir-se, no sotmetre’s a més disciplines de les que està ja sotmès. Massa obligacions hi ha en aquesta societat, la gent poetitza per evadir-se? Jo crec que alguns poetitzen per obligació o per devoció, però pocs ho fan per marxar de la realitat. En aquest cas estaríem parlant de deliris. I això és perillós i malaltís. No podem marxar gaire de la realitat, perquè ens sentiríem desenganxats de la terra i de la realitat, que ens arrossega cap a ella.

El fet de votar un o dos poemes exclou creacions? Depèn del jutge. Però en tot cas, jo diria que sí quan el repte és un repte participat, és un repte amb molts poemes. Un repte amb 10 poemes pot perfectament haver-se’n de votar 3, enlloc de 2. Però això ho ha de veure el jutge i ser conseqüent amb la magnitud del problema. Ser capaç de veure en perspectiva i reaccionar a temps. O deixar-se dur pels consells de la gent que hi participa. De vegades enceguem i no veiem que estem perjudicant a la gran majoria i que beneficiem a uns pocs. Ja ho dic, ho ha de veure el jutge. Molts jutges han pres decisions alterant les normes convingudes, molts jutges han fet propostes arriscades i han sortit ben parats de les seves decisions per a fer la competició més justa o equitativa. Altres han decidit el millor de 3 poemes que tenien els mateixos vots i ho han fet amb elegància, justificant els motius, explicant com ho han decidit, fent palès els seus criteris per decantar la balança cap a un cantó o cap a l’altre. Per tant, el jutge té molt poder i cal que els participants als reptes siguem capaços d’acceptar les seves decisions compromeses i que poden afectar al curs dels esdeveniments. Jo trenco una llança a favor dels jutges que essent conscients de la seva responsabilitat prenen les decisions més pertinents en tot moment, sabent que això pot agradar o no, però que són les normes del joc, ens agradi o no, ens pesi o no. I això fa els reptes més igualats, sabent que l’alternança dels jutges fa que tots en algun moment ens hàgim sentit gent poderosa i gent amb capacitat de decisió i convocatòria. Alguns més que altres, està clar.

Que si no aconsegueixes cap dels reptes als que et presentes? Cas del RPV, el MR i en NR. En el teu cas, que et presentes a tots els reptes amb desigual sort, no sé com aconsellar-te. Jo diria que has d’afluixar en quantitat de producció i fixar-te més en la qualitat dels teus projectes. Fer literatura més subtil, més elaborada o potser inspirada. Tan sols que no escriguis per quedar bé amb la gent, escriu no tan sols per satisfer les teves ànsies de crear, sinó escriu també en el moment oportú, en l’espai ideal i amb les circumstàncies favorables. Presentat al repte essent selectiu, triant els objectius segons les seves característiques. Fent una prèvia, descartant, corregint, ampliant, revisant, distribuint a cada moment on vols centrar la teva energia, cap on vols que flueixi. Sense desanimar-te i sense caure en un pou de llàgrimes. Tu ets un veterà, has guanyat Reptes i saps què és perdre amb dignitat. No t’he d’explicar res, saps molt bé quan has de presentar-te i amb quina proposta fer-ho. Només cal que et fiquin un euro de gasoil per fer 100 km. Si cal, estàs sobradament motivat, estàs sobradament implicat amb tot el que es fa al Fòrum. La gent t’aprecia i sap com ets i no els fas nosa, ans al contrari, tothom t’agraeix la participació.

Fet que si un s’ateny als resultats diràs: M’he presentat a 100 reptes i n’he guanyat només 8 o 12, no és estadística el que vol un poeta. El que vol un poeta és simplement poetitzar i fer volar la imaginació, com a mètode d’esbarjo o com a mètode per a conrear l’intel•lecte i ser més competitius amb tot el que fa referència a la nostra vida personal, els nostres hàbits, la nostra conducta, etc. T’estic psicoanalitzant massa, dius misses, i em sembla que ja he dit prou bajanades, així és que plego per ara.


Centellejant!