Cercador
Llista categories
Detall intervenció
Oblit
Intervenció de: pentinella | 29-10-2008
Com la pluja mil·lenària
la pluja del teu oblit,
dels teus petons, d'aquella ànima
de temps de gladiols florits.
Cada gota és una nota
que davalla més endins,
que fa fimbrar la tristesa,
que percudeix en la fi.
Fa tremolar la consciència,
fa sotsobrar el meu respir,
endinsa la pena densa
com el vibràtil d'un crit.
Ales d'enyor que s'escampen
sobre el mar, dins del plugim,
duen pol·len d'amarguesa,
clouen el temps, l'infinit.
Respostes
-
Goodbye
Bruixot | 26/10/2008 a les 22:36
Goodbye
Ni tant sols sé si hi va haver núvols,
si va ser un dia rúfol i emboirat.
Ho devien dir al telediari. No ho sé.
Que importa, ja?
Podria recordar el teu somriure
i no ho faig, ni sé perquè. Qui sap?
Algú va morir aquell dia. Ben segur.
I què? em diràs.
Potser recordaria la plaça si no fos
que la tinc al davant. Com saber si
el que recordo no és només
el que he volgut recordar?
Crec creure que era a la tarda,
un capvespre, qui sap, qui lo sa?
Un nen va perdre la mare, i potser
encara espera, en va.
Ell no ho sabia aquell dia. Nosaltres sí,
no creus? Prò, i que hi fa?
Els dies empenyen els dies
i els nostres queien rodolant.
En recordo la tristesa, prò no és trista,
ni tant sol hi penso mai.
Només recordo que al final et vaig dir
Fins aviat, au revoire, goodbye.
X
-
Mutació del petó
bocidecel | 28/10/2008 a les 17:10
Inici fred, esquiu de compromís
imperceptible frec a la galta
S'encén prest l'espurna del desig
i ansia ser càlid amb recança
Arrela al solc més pregó del meu cor
per nodrir-se d'alenades ardents
L'instant precís, dolçor i tebior del cos
l'allibera, prepara el vessament.
I el bes humit, enèrgic aleteig
escorcollant les coves vedades
muda en incendi un pessigolleig.
S'expandeixen passions desfermades
Tendres, irrepetibles besades
ara marcides, vesteixen l'oreig.
-
Clarobscur
Xantalam | 28/10/2008 a les 19:58
En la solitud de la penombra
un raig erràtic de saba roja
L'ombra subtil d'un parpelleig
l'aleteig gràcil de les parpelles
deslliuren voladissa la mirada
En la penombra de la solitud
la saba roja d'un raig errant
Parpelleig de llum i d'ombra
aletegen les parpelles, lliures
intersequen les seves volades
En un bes s'entreobre la crisàlide
en el clarobscur lluc de l'ésser
iridescent, trèmul reflex metàl·lic
Es despulla del motlle que l'empresona
es desclosa immortal papallona
-
En rodatge... Escena final
llamp! | 29/10/2008 a les 09:11
Veu en off:
- Mr. Blade i Ms. Replicant es coneixen en una entrevista a la seu de la Tyrell corporation a Los Angeles.
- Mentre hi ha naus oxidades i desprogramades surant per l'òrbita d'Orió...
- 6 replicants s'han escapat del centre de producció buscant fer mal a la creació humana.
- Quan Blade acaba la seva missió, es dirigeix a l'apartament de Ms. Replicant...
- ... on després de dormir una mica, enceta conversa amb Replicant...
MR. Blade: Tocarem el piano junts?
Ms. Replicant: És probable.
MR. Blade: Es repetiran les qüestions?
Ms. Replicant: Igual que les respostes.
MR. Blade: Saps més que ningú?
Ms. Replicant: No t'ho puc concretar.
MR. Blade: On ens duu el coneixement?
Ms. Replicant: El tenim a tocar ... deix ... deixa'm dir-te q...l'ahir va deixar d'importar quan m'has besat a la galta... crec tenir sentiments... d...debò.
MR. Blade: No tenir passat és aprendre d'ara. No tenir demà és començar de nou. Ara i aquí no és quan, ni on si no m'ensenyes les credencials.
Ms. Replicant: Blade runner!!! Tu m'entens. Saps millor que ningú ... Sap ... Saps que no pots evitar-me. Has assumit que podem anar més enllà.
Veu en off:
-Ms. Replicant intenta marxar i Mr. Blade li impideix el pas ... quan la besa amb força i intencionalitat.
...
Veu en off:
- On hem arribat? A través de la seva perniciosa febre, la humanitat ... ha mutat. No hi ha volta de full. Ho tenim a tocar. És ben palpable que la imaginació ha trascendit fins a la màxima creació terrestre i universal que hom coneix: l'ésser humà.
-
Cel romput
mirna | 29/10/2008 a les 13:49
Carrers molls de la ciutat
en la matinada sola,
als fanals titil·la llum,
sobre l'asfalt hi ha la roina.
Ella es posa al llavi un dit,
llavi cremant, tou com molsa,
llavi cremant del petó
en la matinada closa.
Sola és en un carrer
on les estrelles s'hi fonen;
sola pena, sol sospir
que trèmulament s'escola.
Se sent com gravita el temps,
com s'escapa en l'ampla volta,
cel romput, nit al rompent,
l'adéu ha tancat la porta.
És el petó del comiat,
quan la soledat assola;
tremola la terra, el vent,
el firmament i l'escorça.
I com un ocell ferit
el seu cor filferro gronxa.
Es posa una amà al pit:
per sempre ha emmudit l'alosa.
-
Oblit
pentinella | 29/10/2008 a les 13:56
Com la pluja mil·lenària
la pluja del teu oblit,
dels teus petons, d'aquella ànima
de temps de gladiols florits.
Cada gota és una nota
que davalla més endins,
que fa fimbrar la tristesa,
que percudeix en la fi.
Fa tremolar la consciència,
fa sotsobrar el meu respir,
endinsa la pena densa
com el vibràtil d'un crit.
Ales d'enyor que s'escampen
sobre el mar, dins del plugim,
duen pol·len d'amarguesa,
clouen el temps, l'infinit.
-
Oblit
pentinella | 29/10/2008 a les 13:56
Com la pluja mil·lenària
la pluja del teu oblit,
dels teus petons, d'aquella ànima
de temps de gladiols florits.
Cada gota és una nota
que davalla més endins,
que fa fimbrar la tristesa,
que percudeix en la fi.
Fa tremolar la consciència,
fa sotsobrar el meu respir,
endinsa la pena densa
com el vibràtil d'un crit.
Ales d'enyor que s'escampen
sobre el mar, dins del plugim,
duen pol·len d'amarguesa,
clouen el temps, l'infinit.
-
RE: Melo36. Que...
rnbonet | 29/10/2008 a les 16:21
Que les infàncies siguen florides i tendres.
Que no ens prediquen mites de llums celestials.
Que gaudim abans del les flors que del fem.
Que els nostres deserts s'òmpliguen d'il·lusions.
Que les guerres es facen a un tauler d'escacs.
Que de l'amor ens multipliquen les ales.
Que tots els somnis segueixen sent de pau i en pau.
Que sopem al carrer molt de temps amb amics.
Que els crits dels de dalt esdevinguen lladrucs.
Que mai no hi haja opressors ni oprimits.
Que la mort ens arribe ràpida i suau.
Que els versos fecunden la terra i l'espai.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Llegir i escriure. (1 comentaris)
- POLIAMOR (1 comentaris)
- De mena (1 comentaris)
- El lladre d'històries (1 comentaris)
- “Si no trigues molt, t'esperaré tota la vida” (4 comentaris)
- La nuesa dels intramurs (4 comentaris)
- Drac (2 comentaris)
- Cita a cegues (3 comentaris)
- Divagacions macabres. [temps real de lectura: 1 minut] (2 comentaris)
- Deixar anar tot el que hem sigut i podem arribar a ser (4 comentaris)
Nous més llegits
- FRICANDÓ (23168 lectures)
- La vertadera llegenda de Sant Jordi (10038 lectures)
- ASCENSORS PER A GENT GRAN (620 lectures)
- CARLES 33. SEGONA CITA: SET MINUTS. (613 lectures)
- EL NÚVOL NEGRE, JO I L’ALTRE (510 lectures)
- DOS CAPUTXINOS SI US PLAU ! (467 lectures)
- La paraula Gràcies. (385 lectures)
- HISTÈRIA O EXTINCIÓ (323 lectures)
- Entrevistem a l’Ermi Puig (306 lectures)
- QUI DIU...? (279 lectures)
Nous més comentats
- QUI DIU...? (15 comentaris)
- DOS CAPUTXINOS SI US PLAU ! (11 comentaris)
- FRICANDÓ (9 comentaris)
- Passeig (8 comentaris)
- Monstres (8 comentaris)
- Sentiment d’humanitat (7 comentaris)
- Crim i càstig. (6 comentaris)
- Mandíbules (6 comentaris)
- L'enigma i l'àngel del vespre (Cinquena part) (6 comentaris)
- JO ACUSO (6 comentaris)
Nous més votats
- QUI DIU...? (Agrada a 5 relataires)
- La dels sobrenoms (Agrada a 4 relataires)
- Gavardina i pijama de cotó (Agrada a 4 relataires)
- FRICANDÓ (Agrada a 4 relataires)
- Eureka (Agrada a 4 relataires)
- Som miratges (Agrada a 3 relataires)
- BOGERIA (Agrada a 3 relataires)
- Àngels (Agrada a 3 relataires)
- La vertadera llegenda de Sant Jordi (Agrada a 3 relataires)
- ASCENSORS PER A GENT GRAN (Agrada a 2 relataires)