Melorepte243: Somewhere, de Within Temptation, amb Anneke van Giersbergen

Travessant-me la pell
el sol avui
m’ infiltra vida,
i més que bronzejar
vol dur escalfor
molt més endins.

Com expert navegant
porta el timó
creuant les venes,
i a través de la sang
ve a ensopegar
amb el meu cor.

Un llampec d’il•lusió
per tot el cos
aviat s’escampa.
Els meus ulls de llum plens
van oblidant
aquell meu plor,
doncs la llàgrima es perd
en un camí
de llum i sol.

La negra nit
cau de bursada,
el dolor neix
d'una estrebada,
l'ignot no-res
mostra la cara,
el crit sofrent
el vent l'escampa.

Per què deixar-te anar, amb tot el llast que suposa,
És més dolorós que el silenci sembrat en la requesta
Si la calma no és garantia després de la tempesta
I ca primavera no recupera l'esplendor de la rosa?

Per què enlloc és llar des que l'alba no s'omple de tu
I els mots són dagues que divaguen endins del cor
Si, malgrat tot, sobreviure és sentir que l'ànima mor
Degut a rònegues faules carregades pel dol escrú?

Per què lliscar vall avall és salvar de la desesperació
El seny i la joia i la guspira que encén l'esperança
De nou, si el món s'alia amb l'ombra més immunda?

Per què, digues, el camp d'ortigues d'enyorar-te inunda
El meu ésser, si l'oxigen que respiro és la teva mansa
Mirada, que m'encega, tan plena de pau com d'inspiració?


d.

M'havia malfixat i pensava que el repte s'acabava el divendres dia 4 d'abril. Per això el primer el vaig fer a corre-cuita. Gràcies!


Ceguesa

Desolat dolor
colpejant constant
al clot ofegant
d'on no puc sortir.
Persistent metzina
que m'estrafà arreu,
estaborniment
que em fa anar a palpentes.
Amb els sentits cecs,
el desfici estès
i el dany arrelat
escampant desgràcia.