yesterday

Lleida,

8 Relats, 20 Comentaris
11177 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75

Últims relats de yesterday

  • Viatge per les nostres runes

    yesterday - 27-03-2008 - 1033 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Les muntanyes abracen aquest petit terme del Segrià i, des de la teva finestra, tot ho vec tan clar... Els núvols blancs i transparents han desaparegut i els ha reemplaçat una densa capa de cel fosc i tenebrós. S'han llevat els aspersors, que ara ploren sobre el jardí entre badall i badall. Les palmeres han estès els seus llargs i punxeguts braços sobre la gespa humida. Els fanals han il·luminat cada racó d'aquest paisatge i la llum, que ara penetra dins l'habitació, ens mostra als dos, abraçats rere el vidre. Enfront, la fàbrica comença a fumejar, un fum grisós i nostàlgic que dibuixa el pas dels dies i les seves nits en el cel, un fum que traça les corbes d'aquest món imaginari on tot és possible; tot i que, simplement, és fum. Els camions arrenquen amb un soroll brusc, partint des de la fàbrica amb un anar i venir sense sentit. Al fons, el vent enlaira les fulles dels arbres caigudes des de fa dies. Asseguts a la cadira, amb els ulls clucs, deduïm el soroll de les fulles topant amb més

  • Viure esperant

    yesterday - 23-11-2007 - 979 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Doncs bé, avui volia explicar-vos d'una manera una mica diferent a la que utilitzo sempre, el que sento. Tothom és sent trist un dia o altre. Tothom té problemes un dia o altre. I tothom té maldecaps un dia o altre. Ho sé. Al principi em va costar d'adaptar-me a aquesta "nova vida": marxar del poble on has viscut sempre per anar a viure a una ciutat, no sempre és fàcil. El fet és que no vaig poder escollir, enteneu? A casa em van dir: "anem a viure a la ciutat" i per molt que em vaig negar, mai vaig poder evitar-ho. Doncs tal com deia, al principi va ser molt difícil. Però el fet d'haver-me traslladat a la ciutat (que és a trenta minuts del meu poble) durant el curs va ser un gran avantatge. Cada dia havia de recórrer varis quilòmetres amb bus per anar a estudiar a l'institut del meu poble, ja que a casa van decidir que acabés el curs a l'institut on anava avans de marxar, perquè només quedava un mes de classe. El mes va anar passant, i tot i ser bastant complicat (una hora de traj més

  • Oblida'm!

    yesterday - 26-10-2007 - 2281 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Ho sento si et vaig desgraciar la vida aquell vuit de juliol, però si us plau, no ho facis tu ara. Deixa'm ser feliç. Ara que per fi ho havia aconseguit. més

  • Pluja

    yesterday - 15-10-2007 - 1273 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    La pluja cau. Cau. Cau en picat. Jo també. Cada cop que no et vec, que no hi ets. Caic. Caic en picat. més

  • Enyorança

    yesterday - 13-10-2007 - 1371 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Què és per a tu l'enyorança? Mai m'ho havia preguntat. Potser perquè pocs cops l'havia sentida tan a prop. Avui, quan miro al meu voltant, només hi vec enyorança. Trobo a faltar moltes coses, et trobo a faltar a tu. No em puc conformar en veure't sols dos dies a la setmana. Les persones no podem prescindir de les necessitats, i jo no puc prescindir de tu. Què és la meva vida sense tu? Què sóc jo sense tu? Res. Què és l'enyorança? Ara ho entenc. L'enyorança és l'únic que tinc. més

  • Adéu per sempre

    yesterday - 24-09-2007 - 1876 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    No volia mirar-te als ulls. Em feia por. Mai m'havia sentit tant malament, tant sola. Vaig notar la teva absència dins meu. Un seguit de calfreds van recórrer la meva esquena, però jo no podia mirar-te. Estaves allí, intentant-me dir que tot anava bé, però jo ni tan sols podia mirar-te als ulls, uns ulls cristal·lins, tristos, perduts. De cop, notava que et perdies, i ningú sabia on anaves, però si que te n'anaves. Aleshores no vaig poder més. Em vaig estirar al teu costat, et vaig agafar de la mà. No volia que marxessis del meu costat, no volia que te n'anessis de la meva vida. Perquè? M'ho havies regalat tot, i ara sense motius, te n'anaves. T'endinsaves en un món desconegut ocultant el teu temor, la teva por a perdre'ns a tots els que havíem lluitat al teu costat. Tants esforços, de res havien servit. Ara, marxaves. No podia deixar-te allí sol, perdut en aquell món. Però em va tocar marxar, em va tocar deixar-te anar la mà, deixar anar tots els records d'aquella figura paterna, to més

  • Dolç

    yesterday - 21-09-2007 - 1204 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Dolç. Ets dolç, amor. La teva mirada, el teu somriure, les teves carícies... Tot el que em dones, tot el que em regales cada dia, és dolç. Jo en canvi, tant amarga... més

  • Estrelles i records

    yesterday - 20-09-2007 - 1160 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    La distància ens separa. També la vida. Però encara et sento aquí al meu costat. El teu somriure. I tu. més

Últims comentaris de l'autor

  • yesterday | 20-11-2007

    m'agrada molt, enhorabona nana!

    petons.

  • yesterday | 20-11-2007

    Té raó. Per molt que ens enfonsem, el món no s'acaba, així que ànims.

    Petons.

  • yesterday | 20-11-2007

    És sincer. M'agrada. Jo també agafo el boli i paper, i també escric sols quan ho necessito.
    Ets de Calella?

    Petons.

  • yesterday | 20-11-2007

    Molt bonic! Vec que tens un gran repertori, no sabia per quin poema començar i m'ha cridat l'atenció aquest.
    De veritat, és molt bonic.

    Petons.

  • yesterday | 20-11-2007

    Continua així. És breu però sempre ets a temps de continuar-lo.
    T'ha quedat molt bé.

    Petons.

  • yesterday | 20-11-2007

    M'has fet emocionar.
    M'has dut tants records a la memòria.
    Tu saps més que cap altre, amb el meu relat, que vaig passar per una situació tan semblant...
    No tinc paraules per explicar el que m'has fet sentir, però alhora estic contenta perquè m'ho has fet sentir.

    Gràcies.

    (T'estimo papa)

  • yesterday | 20-11-2007

    Tal com em vas dir tu un dia, és molt dur perdre algú que estimes.
    Per molts "ànims", "tot anirà bé", "ell estarà bé allà a dalt" que et diguin, sempre acabes pensant què has fet per a perdre'l. I més, et preguntes quan el tornaràs a veure...

    Ànims bufó/na.

  • yesterday | 20-11-2007

    En "Libertas" també té raó.
    Des de petits ens imposen tot allò que suposadament hem de "fer" i "ser".
    Vet aquí que quan creixes una mica, i si has sigut capaç de pensar per tu mateix, t'adones que els móns ficticis són molt bonics, però que la realitat és tal com és. A vegades, la realitat és tal com un se la fa, sí; però no tal com "algú" l'hi fa.

  • yesterday | 20-11-2007

    ... aconsegueixes fer-me sentir identificada de nou.
    "Calla, crida..."

    Petons, geni.

  • yesterday | 20-11-2007

    ...no sempre són macos. Però sovint ho solen ser, tens raó. D'altra banda, que hi ha millor que les buniques paraules de la persona que estimes?
    En fi, jo sempre tan somiadora.
    Petons, geni.

  • yesterday | 20-11-2007

    Doncs espero que sigui "una fi" bona.
    Potser millor si aquests jocs mai acabessin. Seria massa perfecte, potser.
    Molt bo escriure dirigint-te a la Realitat... ella sempre tant real.
    Petons, geni.

  • yesterday | 20-11-2007

    Tal com diu el títol del meu comentari, és breu però alhora és molt bonic. M'ha semblat sincer i amb una tendresa extraòrdinaria.
    Continua amb aquest domini de les paraules, geni.
    Petons.

  • yesterday | 21-05-2007 | Valoració: 7

    les cançons de la carretera sempre són tristes...

    Perquè és allí, a la carretera, on et vaig perdre. On te'n vas anar... Cada dia què passa, et trobem més a faltar.

    Sempre queda l'esperança de despertar i veure que tot ha estat un somni, i el millor de despertar-se, veure que ara hi ets...

    Troban-te a faltar.

  • yesterday | 21-05-2007 | Valoració: 8


    Poc a poc anem perdent tot allò que estimem...

    És aíxí, i no podem fer-hi res.
    Res més que recordar-lo amb un somriure als llavis.

    Al bus, m'assec i penso en tot, en tot el que tinc.
    M'alegro de tenir el que tinc, de tenir-lo al costat quan em fa falta...
    Però trobo a faltar aquelles paraules màgiques que et fan somriure, perquè a vegades, no només necessitem algú que ens faci companyia.
    Les paraules són molt importants... Necessàries.

    Tot i així, gràcies per ser-hi.

    T'estimo.


  • yesterday | 13-04-2007

    Només he intentat explicar el que vaig sentir quan el vaig perdre. Al deixar-li anar la mà, vaig deixar anar un tros de la meva vida...potser el més important. És difícil viure sense aquells que ja no hi són, aquells que vàm estimar i aquests que encara estimem.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: