Mai vaig saber dir-te adeu

Un relat de: nohilla

Avui.. 25 de juny.

Fa un mes i 4 dies jo estava al hospital..
es a dir el 21 de maig..

Les llàgrimes no paraven de sortir..
la meva mà agafada a la teva..
la meva vista era borrosa a causa de les llàgrimas..
i en el cor.. un sentiment que es moria..
una part de mi s'anava volant amb tu..
la gent entrava i sortia de la habitació..
i jo.. en un silenci total.. no escoltava els plors
dels familiars.. ni tan sols els mirava la cara..
nomes et veia a tu..
veia com cada cop t'estaves allunyant més i més..
el meu cor.. una part d'ell estava morint al veure
qe t'ananaves i que mai tornaries..
crec que mai que ho arribaré a acceptar..
tampoc en tinc ganes..
no va ser fàcil despedirme de tu..
just quan cumplia els 16 anys..

tenir que estar el dia del meu aniversari al hospital
no era lo que en realitat m'angustiava.. sinó
el saber que aquell mateix dia.. tenia que despedirme
de la persona més important en la meva vida..
més important que els meus pares..

en realitat, mai t'he dit que t'estimava fins l'últim moment..
i ja ni tan sols m'escoltaves.. ja estaves més a prop de l'avia.. a la que tan trobu a faltar i a la que tan estimaves..

això si.. li vas dir a la mama que no plores per tú..
que estaves orgullos de mi i que dintre d'un temps..
quan el pas del temps em pases factura ens tornariem a veure i m'estaries esperant.. amb un somriure..
aquell somriure que mai oblidaré..

I llavors.. vaig sortir.. no em van deixar estar amb tu en
l'últim moment.. l'últim petó.. la última abraçada que et vaig donar.. l'últim cop que vas murmurar el meu nom.. l'últim cop que em vas agafar de la mà intentan que jo creies que tot allò era un malson.. l'últim cop que em vas mirar als ulls..

i t'en vas anar....

En realitat mai vaig saber dir-te adeu..
això.. o esque mai t'he vogut dir adeu.. perqué
jo sabia el que aixo comportava..
i ara.. pagu les conseqüencies de la teva mort..

ho sentu.. però, ploru.. i cada dia.. t'enyoro moltissim..
una part de mi s'en va anar amb tú.. i mai tornarà..



Avi t'estimo.

Comentaris

  • crohnic | 05-05-2009 | Valoració: 9

    Un relat trist però molt proper... M'has fet reviure una situació que vaig viure no fa massa temps... Jo tampoc vaig saber dir-li adéu, però amb el pas del temps he entés que no vaig saber-ne perquè mentre's jo visqui, mai em caldrà dir-li adéu...
    Expresses molt bé els teus sentiments.

  • expresses molt bé [Ofensiu]
    ANEROL | 20-11-2007 | Valoració: 9

    els teus sentiments i els fas viure a qui et llegeix. ësla primera vegada que et llegeixo i, espero que no et molestis, et diré què, en aquest esclat de sentiments no m'ha fet mal a la vista les incorreccions lèxiques (mira qui parla¡, jo estic aprenent) i gramaticals; estaria bé una revisió
    Endavant i continua., et llegiré. Una abraçada

  • Preciós[Ofensiu]
    yesterday | 20-11-2007

    M'has fet emocionar.
    M'has dut tants records a la memòria.
    Tu saps més que cap altre, amb el meu relat, que vaig passar per una situació tan semblant...
    No tinc paraules per explicar el que m'has fet sentir, però alhora estic contenta perquè m'ho has fet sentir.

    Gràcies.

    (T'estimo papa)

  • El teu relat...[Ofensiu]
    Bianca | 06-08-2007 | Valoració: 10

    El teu relat m'ha emocionat , Es un relat precios , molt trist , pero precios.
    Sigui on sigui el teu avi esta amb tu , i es deu sentir molt orgullos de que li hagis escrit aquestes paraules doncs percebeixo en elles molt d'amor cap a ell.
    Una abraçada.

  • just one breath | 06-08-2007 | Valoració: 10

    El teu relat m'ha impresionat moltíssim, la duresa de la situació, els sentiments, el dolor i la tristesa... realment els bons relats són els que surten del cor, com el teu.


    Gràcies pel teu comentari, i molts ànims!


    petons


    norita*

  • Dur...[Ofensiu]
    petitayas | 04-07-2007

    Relat dur, trist, fascinant, sense paraules..

    m'han caigut les llagrimes..

    anims reina

    testimo

  • p(L)a[Ofensiu]
    lallumdelafoscor | 03-07-2007

    t'estimo
    ja ho saps de sobres,

    per tot.


    DIT I FET!






    no dones la cara
    I D I O T A

    pebels.-

  • penetrant...[Ofensiu]
    jOaneTa | 26-06-2007 | Valoració: 10

    Hola nohilla.
    Fa ja molt temps que no passava per aquí però avui alguna cosa m'ha dit que vingués i miràs uns quants relats. El teu ha sigut el primer i dubto que els que llegeixi després puguin superar la sensació que he tingut mentre el llegia.
    Entenc el que comentes, el que sents i expreses amb paraules tendres.
    Si mires als meus relats molts parlen del mateix, però diferent. Jo vaig perdre la meva àvia, i no vaig poder dir-li adéu. No em van deixar baixar a l'hospital i ara ho enyoro.
    Creia que jo era la única que després d'un any seguia pensant en ella... però veig que tots dins nostre sentim el mateix. Ara et deixaré un poema que un amic de RC va dir-me i va ajudar-me:

    Parlem de tu:

    Parlem de tu, però no pas amb pena.
    Senzillament parlem de tu, de com
    ens vas deixar, del sofriment lentíssim
    que va anar marfonent-te, de les teves
    coses, parlem i també dels teus gustos,
    del que estimaves i el que no estimaves,
    del que feies i deies i senties;
    de tu parlem, però no pas amb pena.

    I a poc a poc esdevindràs tan nostre
    que no caldrà ni que parlem de tu
    per recordar-te; a poc a poc seràs
    un gest, un mot, un gust, una mirada
    que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.


    ànims i un petó mallorquí. al teu costat pel que necessitis

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de nohilla

nohilla

4 Relats

14 Comentaris

6137 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia: