Cercador
Somnis
Un relat de: nana_17- Compartir:
Somnis que es trenquen abans de començar,
mirades que s'han deixat de creuar,
uns quants dies al mig del desert,
somnis perduts en ple hivern.
Llàgrimes de sang floreixen als ulls,
sentiments negres sense gaire sentit.
Petites esperances t'obren el cor,
algunes venjances el trenquen del tot.
Aquell mar negre,
aquell mar ple de sal,
aquell mar que sembla la vida,
aquell mar sense final.
Són paraules buides sense sentit,
paraules tristes en mig de la festa.
Mirades perdudes on no hi ha horitzó,
horitzons d'esperances sense ser mirats.
Mirades que és troben,
somriures que floreixen,
somnis que neixen,
mars que llueixen.
Horitzons que és miren,
cors que reneixen,
esperances obertes,
somnis en la primavera.
Comentaris
-
La vida és un somni...[Ofensiu]aiguasalada | 21-11-2007
cadascú de nosaltres els anhela, els pateix o els troba a faltar...
depenent d'il·lusions, de fets, d'amors, desamors o passions!
Somni...
angoixant de vegades,
deliciós en un altre moment,
recurrent i també insistent...
mortal i vital alhora...
del fred de l'hivern als colors de la primavera!
El somni és una vida...
Un plaer llegir-te que espero poder repetir aviat.
T'envio en un somni una llarga i càlida abraçada de la meva
aiguasalada
-
Molt bo[Ofensiu]yesterday | 20-11-2007
m'agrada molt, enhorabona nana!
petons. -
què fariem sense somnis...[Ofensiu]sonicnou | 15-11-2007 | Valoració: 9
...m'ha agradat, en realitat els somnis són el que ens fan seguir endavant al marge de la realitat que ens toca viure, i totes les realitats probables són això, somnis amb els que, tard o d'hora voldriem topar. Has expressat bé el desencís cap aquesta incertesa vital.
l´Autor
63 Relats
72 Comentaris
60741 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
Nascuda en terra d'avellanes,xicalla, gegants, tronades,
diables, masclet i rialles.
Vaig treure el cap per primer cop,
un divendres Sant, 13.
Supersticiosa? No pas
Com el meu cap en aquesta foto,
jo encara l'estic traien en el món qe m'ha tocat.
És un món ple de somnis i fantasia,
on no hauria d'estar prohibit poder imaginar.
Aprenent a escriure i a somiar...
intentant fer els somnis realitat.
Els viatges i els somriures,
les postes de sol i les estrelles,
els moments compartits,
i altres coses,
són els que m'ajuden anar escrivint,
hi ha ser aquesta persona que començo a construïr!
Mira el passat amb un somriure i no amb una llàgrima
Pel món tan sols ets algú però per algú tu ets el món
Una abraçada forta i un somriure càlid!