madame dorë

9 Relats, 7 Comentaris
4596 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
De mi, sobre mi mateix*

Sense motiu aparent em tormenta trobar-me sol, no parlar-ho i no explicar res d'això. No hi ha premissa, ni causa.Tot es fruit de l'instant, un instant que es repeteix i que retorna, tan aviat com s'esvaiex. No puc evitar-ho i t'enyoro, tan pel teu amor com per la teva força, així com per la por que em suposa adormir-me sol, a la voluntat d'un temps que m'observa des de fora i que em valora, que em sospesa. A la voluntat d'un son que m'espera assedegat i indecís, que em prepara escenes i raons falses, tant falses que resultaran certeres. Tant, altra vegada, com aquestes paraules justes i inofensives, que ningú enten i no es valoren; tan senzill com aquestes paraules juntes, que construeixen el resultat il·lògic però veraç d'aquest nou relat realista, el meu relat realista, i la seva profunda certesa: al marge de suposicions o difamacions, opinions.

[madamme dorë - pol.dunyó.ruhí]

madamedore.blogspot.com
minimal.musique (nospam) underave.net

Últims relats de madame dorë

  • Comentari a propòsit del capítol primer (pàg. 37-93) d'Etica mínima. Introducción a la filosofía práctica d'Adela Cortina. (Ed. Tecnos)

    madame dorë - 20-10-2008 - 411 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    "És absurd concebre idees definitives, irrisòries en comparació amb la història de tots els temps, de totes les idees. Defensar-les i imposar-ne els dogmes resulta inútil. [...] més

  • Llibertat i conceptes*

    madame dorë - 09-10-2008 - 463 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Provablement la llibertat no té un punt culminant, ni cap final. La llibertat malentesa com a la resolució d'un estat perfecte i harmoniós, deu ser en realitat, no res més que el desig constant d'emancipació i canvi, decisió i empempta. La llibertat conclou, s'esvaiex, quan aquest desig abandona la seva pròpia força. La llibertat és un trànsit. I mantenir-la vol dir estar en trànsit constant. Trànsit permanent; o s'estanca, i es podreix. més

  • Torno a parlar de l'aire, melodia de l'aire

    madame dorë - 07-10-2008 - 487 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Puc considerar-me amant exasperat d'un ser que si no és viu és que es fictici, [...] més

  • Precioses

    madame dorë - 05-10-2008 - 490 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Imaginem un lloc molt fosc. més

  • El final dels versos*

    madame dorë - 02-10-2008 - 524 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    No estic sol, només m'ho sembla. més

  • anti.dorë*

    madame dorë - 09-08-2008 - 488 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    He oblidat com estar sol, si no puc estar-hi. Sé que si canto puc entendre'm. Em puc interpretar. He volgut trobar algun racó on distreure'm, on encaixar moments que encara no tenien el seu lloc. Però bé, torno a refregar-me entre ells, els moments, sense saber com coordinar-los. M'enganyen i em fan esclau de la seva voluntat. Si em subordino m'escanyo, em falta l'aire, si sóc insumbís m'esclafen. I encara que no sé si vull allò que tinc, ho desitjo, i alhora em fa fàstic, ho aparto del meu camp de percpció i ho enyoro, acte seguit. [...] més

  • la.calma*

    madame dorë - 09-08-2008 - 583 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    És ara, quan alguna cosa que em rebrega l'estómac m'obstrueix i em pertorba. Caic i torno a asseure'm en els mateixos usos, les mateixes paraules, hàbits i costums, que es manifesten canviants i evolutius, però que, per contra, són sempre exactes. més

  • Manifest sorollista

    madame dorë - 09-08-2008 - 644 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    És absurd concebre idees definitives, irrisòries en comparació amb la història de tots els temps, de totes les idees. Defensar-les i imposar-ne els dogmes resulta inútil. més

  • El regnat de les idees [psilocybes.cubensis]

    madame dorë - 09-08-2008 - 506 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Tot culpa de l'entorn disposat a la sort de la deliberada percepció de l'ambient culpable de ser disposat a la sort d'unes idees que, regnant en la totalitat de l'entorn d'aquell racó insignificant del món, on la sort havia regalat l'entorn a la pragmàtica disposició de les idees, tot ell fou capaç de rendir-se a la voluntat d'un conjunt d'emocions. més

Últims comentaris de l'autor

  • madame dorë | 05-10-2008

    m'alegro molt que t'hagi agradat. Suposo que tot es fruit d'una sequencia de moments, desagradables, mal enfocats, i que han anat aixamplant una ferida petita, que ara és massa gran com per tancar-se sola. La rebo amb molt de gust i tendresa, l'abraçada :) moltes gràcies!

  • madame dorë | 12-08-2008

    i ara! per res em molestaria una comparació amb mompou o prokofiev! a mi tampoc m'agrada relacionar, ni relacionar-me, massa estretament amb cap símbol, però tot i així les referències són evidents, així com els idols. Trobo molti nteressant la relació entre les obres d'aquests dos compositors i un relat en text. Gràcies!

  • madame dorë | 09-08-2008 | Valoració: 9

    Encara no havia trobat res semblant per aqui. Tinc curioitat per com seria mantenir una conversa amb tu. La proposta queda en l'aire.

  • madame dorë | 09-08-2008

    caram, jaja! m'alegro molt que t'hagi agradat. tal com tu dius, és un text amb pretensions molt poc ambicioses, transmet exactament allò que crec, sense intencons de causar cap reacció general en els lectors. Hi haura qui s'apasionarà, hi haura qui es fastiguejarà. Tote les sensacions son benvingudes!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: