Comentari a propòsit del capítol primer (pàg. 37-93) d'Etica mínima. Introducción a la filosofía práctica d'Adela Cortina. (Ed. Tecnos)

Un relat de: madame dorë

Comentari a propòsit del capítol primer (pàg. 37-93) d'Etica mínima. Introducción a la filosofía práctica d'Adela Cortina. (Ed. Tecnos)


"És absurd concebre idees definitives, irrisòries en comparació amb la història de tots els temps, de totes les idees. Defensar-les i imposar-ne els dogmes resulta inútil.
L'animal humà ha perdut tota la seva incidència i es presenta ara com a icona representatiu de la mecanització social i la seva classificació organitzada en models i estereotips, els déus d'aquesta nova era són antiterroristes, i es manifesten tendres i discrets, anestesiants i fulminants. Els nous manaments no han estat escrits, pitjor encara, apareixen en forma de benestar o calma: estudia (imperatiu) només l'itinerari emmarcat, que t'aportarà els coneixements adients per exercir tota la vida d'allò que tant t'apassiona -tant?-, la teva màxima gratificació els diners, compraràs una casa de disseny i la decoraràs amb mobles de les revistes dels grans magatzems, el millor atrezzo del nou gran teatre del món; tindràs fills, amics modèlics i ben situats, i un cotxe car, però segur, assegurat. Invertiràs en borsa i en caixes de pensions, residències i defuncions. [...]"

Manifest sorollista. Äqhrata tek.


Curiosament, el fet de plantejar-se fins a quin punt els punts de vista ètics, la reflexió entorn de la moral i el que aquesta suposa, arran de la lectura d'Etica mínima. Introducción a la filosofía práctica, són reals o concebibles com a vertaders, pot arribar a transportar-nos a l'experimentació d'una sensació devastant d'incertesa, de dubte, d'un desig de racionalitat i llògica tant desmesurat que acaba aportant tensió i angoixa. Fins i tot les emocions més pures passen pel filtre del pensament; i això pot rsultar tan atractiu com perillós. Com parlar al voltant d'un tema tant subjectiu i tant aferrat a la objectivitat pràctica alhora?
Cortina inicia el seu assaig exposant que "la etica es una incomprendida" (pàg.37), i argumentant que tal incomprensió l'està deixant sense res a fer, perquè, senzillament, ningú sap que fer-ne; com utilitzar-la. M'he proposat, doncs, a partir del text a comentar, qüestionar-me i valorar els aspectes compresos de la lectura, sense que el text present suposi un resum fred de la l'obra, ni tampoc un anàlisis exacte. Més aviat un conjunt de tot allò que m'ha suggerit, m'ha suposat, en acord o desacord amb el que l'autora planteja.

Al llarg de la lectura, una de les conclusions no definitives en la que més podríem recolzar-nos rau en la certesa del dogmatisme que desprèn una idea principal al transmetre's d'individu en individu, i més encara en la seva massificació: allò que un concep com a cert i pur, allò que un creu just i respectable, moral, i que estructura com a un model de vida fidel a seguir per principis emocionals i pràctics racionalitzats, i que no té una estructura normativa definida, es converteix en punts concrets i estereotipats a partir del moment en que passa de la primera a una segona persona, i així a una tercera, una quarta, etc. La idea principal, resumida en aspectes generals per definir-la i explicar-la, es converteix en dogma per aquells que la recolzen sense qüestionar-la. Esdevé normativa.
És partint d'aquesta presmissa, en que una primera idea de moral esdevé dogma, quan podem plantejar-nos el dubte de fins a quin punt manifestar o divulgar una idea és o pot ser útil pel canvi de perspectiva de la moral global, si considerem que un cop divulgada la idea, coneguda i recolzada per una gran part de la societat, de les societats, aquesta serà fragmentada i resumida, concebuda com a un model estereotipat a seguir, i que a la pràctica podria convertir-se en tòpic, així com moltes de les postures morals amb les que estem acostumats a conviure.

Provablement un dels objectius de la moral, en definitiva, resideix en el desig d'aconseguir llibertats individuals que enllacin harmoniosament amb les llibertats col·lectives, i viceversa. La llibertat com a concepte és tant extensa que no és possible descriure-la o enmarcar-la, però és necessari que partim d'alguna definició aproximada per tal de qüestionar-la. És possible que la llibertat no tingui un punt culminant, ni cap final. La llibertat malentesa com a la resolució d'un estat permanent, perfecte i harmoniós, deu ser en realitat, no res més que el desig constant d'emancipació i canvi, decisió i empempta. La llibertat acaba, s'esvaiex, quan aquest desig abandona la seva pròpia força. La llibertat és un trànsit. I mantenir-la vol dir estar en trànsit constant. Trànsit permanent; o s'estanca, i es podreix.
Fent referència al que, en un petit fragment del text, ens parla de l'ètica de l'alliberació (pàg.72), proposo plantejar-nos la viabilitat de les ètiques establertes en un moment històric i espai geogràfic concrets. Models sedimentats i acceptats en l'ordre políticosocial imperant que destrueixen la possibilitat del canvi de la perspectiva ètica, l'evolució de la moral, i oprimeixen la voluntat d'aquells que es posicionen frontalment amb el funcionat de determinada perspectiva: "Si las anteriores éticas se encuentran muy bien vistas sociopolíticamente en sus respectivas zonas, lo que intenta la ética de la liberación es justificar, apoyar moralmente a quienes, al luchar por los oprimidos, son acusados de inmorales por la moral vigente en su país. Ante un orden moral establecido injusto el revolucionario se encuentra moralmente desasistido; no es sólo un <>, sino también un <>. Por eso es urgente la tarea de confirmarle que su actitud está legitimada, no desde el orden presente, sino desde un orden futuro utópico, que él mismo está construyendo con su revolución."


Tot plegat ens podria portar a plantejar-nos tants aspectes de la nostra vida diaria que resulta impossible arribar a cap conclusió. És evident, o llògic, que tot concepte ètic premeditat, tot principi, obliga a dubtar sobre multitud de formes de portar-lo a la pràctica, i sovint un mateix es creu incapaç de complir-lo en la seva totalitat. Podria assegurar que és pràcticament impossible. Potser més aviat improvable. De totes maneres, m'agradaria insitir en la urgència que ens suposa el fet de dubtar constant i permanentment d'allò que se'ns planteja, així com de tot el que ens plantejem nosaltres mateixos, obviant cap conclusió definitiva, limitada, i reincideixo en considerar d'una importància extrevagant el fet de proposar-nos l'enfrontament directe (mai definitiu) contra totes les conclusions objectives, per tal de que aquestes siguin capaces, o tinguin la oportunitat, d'evolucionar. Menysprear beneficis físics o materials per tal de reconstruïr una moral forta, un estat emocional productiu i plaent, sino a nivell social, sí individual; i no perquè el valor d'allò que es físic, material (en tots els aspectes) manqui d'importància, sinó perquè l'entorn en el que ens ha tocat viure s'impregna única i exclusivament del valor i benefici físic, l'evolució d'allò que és palpable i la seva alavació, provocant un menyspreu real i desgraciadament extès cap als valors que he exposat com a importants, o urgents. És així com Cortina conclou el primer capítol, fent referència a la obectivitat imperant i asfixiant dels conceptes científics, tancant el text amb les paraules següents: " [...] aunque los valores vitales sean los mas urgentes, reconozco con Mounier que no son los más elevados: el valor de la vida personal estriva en encontrar un valor en el que merezca la pena invertir la vida. Si ese valor es irracional ¡que pobreza la de nuestra tan preciada razón humana!"

Així doncs, insistint en la importància del dubte constant i del poder de la subjectivitat aplicada a la pràctica, tanco el que hauria de ser l'exposició de tot el que he sintetitzat i qüestionat al llarg de la lectura de l'obra ja esmentada (Etica minima. Introducción a la filosofía práctica. d'Adela Cortina), així com de tots els conceptes paral·lels que poden conjugar-s'hi, en tots els aspectes.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

madame dorë

9 Relats

7 Comentaris

6510 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
De mi, sobre mi mateix*

Sense motiu aparent em tormenta trobar-me sol, no parlar-ho i no explicar res d'això. No hi ha premissa, ni causa.Tot es fruit de l'instant, un instant que es repeteix i que retorna, tan aviat com s'esvaiex. No puc evitar-ho i t'enyoro, tan pel teu amor com per la teva força, així com per la por que em suposa adormir-me sol, a la voluntat d'un temps que m'observa des de fora i que em valora, que em sospesa. A la voluntat d'un son que m'espera assedegat i indecís, que em prepara escenes i raons falses, tant falses que resultaran certeres. Tant, altra vegada, com aquestes paraules justes i inofensives, que ningú enten i no es valoren; tan senzill com aquestes paraules juntes, que construeixen el resultat il·lògic però veraç d'aquest nou relat realista, el meu relat realista, i la seva profunda certesa: al marge de suposicions o difamacions, opinions.

[madamme dorë - pol.dunyó.ruhí]

madamedore.blogspot.com
minimal.musique (nospam) underave.net