Potser són només bategs frenètics, que ens desubiquen, que ens fan escoltar massa i embruten la criba del sentir... i llavors el descuit omple els dies i s'agafa de bracet amb la rutina.
Jo però, dono corda al tirabuixó que t'estira cap a tu mateixa, al que et fa créixer - perquè no te n'oblidis, perquè he tingut ganes de recordar-t'ho-i al que et fa treure tota l'energia que tens i fa que en gaudim les persones que t'hem tingut una mica aprop.

Un abrasu (d'aquells que fan vergonya quan tens a algú davant, però que tant sents a vegades)

*Ticcu