Un poema on el ritme va pujant pausat, intensificant-se en les dues estrofes del mig, entre batecs i sospirs, amb versos tan intensos i d'una bellesa aclaparadora com,
dels batecs i sospirs, escoltar breus impactes
d'agonies comuns, primigeni col·lapse
dels sentits fets tempesta.

M'encisa com has començat aquest poema…

Ara que has encès
i desvirgat una a una
les raons d'estimar-te,

I la fotografia tan incitant que l'acompanya amb les mans entrellaçades, xopes d'aigua.