Amor amb llum de dia

Una abraçada ben forta i sincera del teu deixeble

com sempre tens el domini de la forma, que es fa natural i fluïda, i el domini del fons, la força calmada de l'amor madur, temperat i sòlid, amb coneixença...

"Ens agrada l'amor
que en un moment absurd sorgeix, com imprevist,
trencant tosques rutines del vell fred dels sentits."

Gràcies!

jo et prenc aquest vers:

I després, finalment, en les percussions
dels batecs i sospirs, escoltar breus impactes
d'agonies comuns, primigeni col·lapse

i em deixes amb ganes d'estimar.

paraules maravelloses.

t'ho puc dir a cor obert (jeje), doncs sé que ets dels que compren l'esforç dels que no sabem comentar encara analitzant fil per randa. Sé que en tens prou amb això.

També t'escric aquí per dir-te que estic gaudint de la lectura de cadascun dels teus poemes en el recull que vas publicar per Sant Jordi. Titulat: Els murs de l'odi.
Felicitats!

a tot hora!
Poema delicat i tendre com una oda a l'amor.
Gaudir d'aquest amor amb tots els sentits i compartir les sensacions i els plaers que ens porta.
Després de rellegir-lo encara deixa més bon gust al paladejar-lo amb la ment i l'ànima obertes.
Un gran plaer la teva descoberta per mitja d'aquest poema.
T'envio una abraçada càlida i primaveral de la meva
aiguasalada

Un poema on el ritme va pujant pausat, intensificant-se en les dues estrofes del mig, entre batecs i sospirs, amb versos tan intensos i d'una bellesa aclaparadora com,
dels batecs i sospirs, escoltar breus impactes
d'agonies comuns, primigeni col·lapse
dels sentits fets tempesta.

quina meravella al descriure aquest acte sensual i carnal. Amb fruïció i deliri i amb un equilibri formal bellíssim.

gypsy

A cada nova entrega, un problema afegit... per a mi. Voldria poder expressar tot el que els teus sonets em provoquen sense caure en l'excés, i em propòs exercicis d'autocontenció que no em menen enlloc. El que escrius és sempre tan bo, que no puc estar de proclamar-ho. I donar-te'n les gràcies.