Xafarot

Un relat de: llpages
A punt de ser atès a la fleca, només sóm dues persones. Davant meu, una jove alta com un Sant Pau. El cabell recollit amb una cua de cavall, la motxilla d'un club esportiu i uns músculs de braços i cames tan perfilats com els d'un déu grec són signes evidents d'un culte al cos superlatiu. Llàstima dels tatuatges, trobo que espatllen anatomies quasi perfectes. Però el diàleg entre la meva deessa ocasional i el dependent és de traca i mocador.
- El llonguet que em vas despatxar l'altre dia era ben cru, ja cal que t'esforcis en trobar-me'n un que estigui al punt.
- Véns amb exigències? I si no l'encerto? - respon, desafiant.
- Podria fer que el teu cervell es sacsegés com un glaçó en una coctelera.
El que acabo de sentir em fa posar en guàrdia, no estic acostumat a la violència verbal en una botiga.
- El pa de pagès tenia uns forats dins que hi podien covar ous d'estruç. Si vens aire en lloc de farina, estàs enganyant el client - insisteix amb les queixes, ella.
- Mira d'omplir-los de bitllets de cent, aquests forats, aleshores ja no hi perdràs tant...
- Llenguallarg, podria fer-te saltar totes les dents i empassar-te la llengua viperina, no em provoquis!
Això ja passa de taca d'oli, passo a l'acció, decidit. Agafo la noia per l'espatlla i l'obligo a donar-se la volta, disposat a fer-la fora sense contemplacions. Però així que li veig la cara, un objecte relativament tou m'impacta a la templa amb prou força com per fer-me tentinejar i perdre el món de vista per un segon. A punt de caure, una mà m'agafa i ho impedeix. Així que alço la mirada, m'adono que és la noia esportista qui em subjecta i que un parell de guants de boxa li pengen del coll. Al seu costat, qui era a l'altre banda del taulell em somriu beatíficament.
- Perdoni, espero no haver-li fet mal, es troba bé? - i la cara d'ella sembla sincera, a les antípodes de l'actitud fatxenda de la qual acabo de ser testimoni.
No tinc temps de dir res.
- Ella és campiona de boxa, sí, però som vells coneguts del barri i sempre fem aquesta comèdia, un vertader combat verbal, cada vegada que coïncidim, diu que li fa pujar l'adrenalina abans de l'entrenament, oi, Laura? - aclareix ell.
Ella assenteix, quasi no s'amaga d'un somriure burleta.
- Vostè és molt valent! La gent no acostuma a enfrontar-se a qui duu un parell de guants de boxa penjant del coll, tenen les de perdre...
Vaig passar la porta convençut que ho tenia ben merescut: per ficar el nas allà on no em demanaven, per avaluar equivocadament les possibilitats de victòria i per creure que encara existeixen els cavallers que rescaten princeses.

Comentaris

  • M'agrada[Ofensiu]
    Montseblanc | 16-10-2021

    Val més no ficar el nas en les converses dels altres, parant l'orella ja és suficient per després fer-ne un relat divertit i amè com aquest teu.

  • Divertit[Ofensiu]
    Atlantis | 15-10-2021

    Si, això et passa per ficar-te a on no et demanen. Un dia em va passar alguna cosa semblant. Vaig veure un noi que agafava pel coll a una xicota i jo, pensant que li feia mal m'hi vaig posar al mig...es van posar a riure...estaven jugant. Glupss.

    M'agrada el llenguatge i el desenvolupament de la narració.

  • Confiança.[Ofensiu]
    SrGarcia | 14-10-2021

    No coneixia la paraula "xafarot" com a sinònim de xafarder o tafaner. M'ha agradat fer-ho.
    Sovint és difícil entendre com són les relacions entre persones conegudes i amb confiança. Està molt bé voler fer de cavaller, però ja se sap que on hi ha massa confiança fa fàstic.

    Un relat original, divertit i ben narrat.

  • Com vas capsigrany![Ofensiu]
    kefas | 14-10-2021


    Molt bé, mala pècora, i no serà per les satisfaccions que tu em proporciones.

    Així era com ens saludàvem amb una amiga, amb un to de veu alt i clar perquè tothom ho sentís. Era quan encara no havíem descobert a Lucreci i predominava en nosaltres l’afany de provocació. Ara, quan ens trobem, les salutacions són d’allò més correctes, tot i que, de tant en tant, quan ens acomiadem, m’apropo a la seva orella i li deixo anar un “Apa, ves a la merda!”. Sé que em contestarà “Impossible, hi estic a tocar”

  • M'agrada![Ofensiu]
    Carme Alcoverro | 13-10-2021

    Un relat molt ben construït que et va posant en situació... S'intueix el final, però igualment sorprèn. Cau bé, el teu protagonista! M'ha agradat!

  • Error[Ofensiu]
    Prou bé | 11-10-2021

    Error O errors? Potser més d'un de pensament i obra! Un relat que et va posant en situació, que distreu i diverteix i sobretot ben plantant i ben escrit! M'ha agradat!
    Amb total cordialitat

l´Autor

Foto de perfil de llpages

llpages

227 Relats

991 Comentaris

294615 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.