VOL ERRÀTIC

i volar a través dels records, per retrobar imatges i paraules. El títol reforça aquesta sensació de llibertat completa de la memòria. Un "exercici de vol" totalment saludable per altra banda, mentre es pugui gaudir d'aquesta llibertat, que ens permet reviure instants i dies especials o que d'alguna manera han quedat enregistrats en el nostre cor. Així, a través de la meditació i amb la perspectiva que dóna el temps, podem descobrir de quina manera el Cel ha anat guiant les nostres vides per camins misteriosos però amb un propòsit al capdavall.
T'agraeixo la visita i els comentaris, sempre són ben rebuts. Com també ho és la correcció sintàctica: cap minúcia. M'agrada anar polint els relats en tots els sentits. No puc rectificar-ho al poema ja publicat aquí, però sí que ho he corregit a l'arxiu que tinc guardat a la carpeta corresponent. Moltes gràcies.

Quin do més meravellós, aquest de poder rememorar vivències plaents.
Requereix molta madures i voluntat el fet d’aconseguir-ho. Una bona i optimista manera de defugir moments grisos, per endinsar-te en allò que et va fer feliç i que serà teu per sempre .
M’ha agradat molt Pilar
Una forta abraçada

"Les ales del record"!
Tot el poema traspua tendresa i serenitat malgrat l'enyorament.
Felicitats, poetassa!
Petons, estimada brins.

És un poema preciós , Pilar! El teu vocabulari deliciós sona com una bella melodia.´Són sentiments plens de color que volen i ens transporten suaument.

M'és difícil comentar tot el que despertes i encara més dir-te coses sense que es repeteixin; ja saps que tota tu ets delicadesa i pau.

Una abraçada,

Materile

Un poema deliciós, un cant a la il•lusió de reviure per uns instants la tendresa d’altres temps.
En els teus versos ens mostres una melangia que és carícia per l’ànima allunyant-nos de la tristor.

Sempre gaudeixo instensament llegint els teus poemes i relats, és un plaer i un privilegi tenir-te entre nosaltres.

Una gran i dolça abraçada estimada Pilar.
Núria

però vol, el vol que tots voldríem experimentar. Lúcid però esperançat. Els companys parlen de la teva qualitat i personalitat. No ho repetiré perquè per mi és evident. Les imatges, molt potents, ens duen a on vols que anem. Estimada Pilar, és un goig llegir escrits com els teus. Aquest poema m'agrada molt especialment.
No volia deixar de comentar-te en aquest RDQ; no hi participo, però hi estic al cas. Un plaer llegir-te

a

Veig que continues mantenint-te, si no amb intensitat, sí amb constància, dins d'aquest web. I no destaco ja la qualitat, que és prou sabuda per mi i veig amb satisfacció que és reconeguda pels comentaristes i companys.
Intens i càlid és aquest poema, fet des de la melangia però amb una energia que el fa aixecar el vol i el porta des del to del cant d'enyorança amb què s'inicia i avança, cap a la gran alçada de la darrera estrofa, que trenca amb l'estructura clàssica i romàntica de les anteriors, i també n'altera el significat i el contingut. No és que deixi de mirar enrere, és que reformula el passat amb una nova visió. Una visió aèria, se'n pot dir.
Una abraçada.

La melangia pot ser una arma de doble fil, et pot cobrir entre els seus braços però també et pot ofegar com una corda ben estreta. S'ha de saber controlar-la, i qui ho aprèn a fer pot sentir-la com una amiga per al record.
D'aquest poema només tinc una crítica negativa... que se m'ha fet massa curt!
Un somriure,
Anaïs

M’encanta la poesia i llegir-la em produeix goig, sensacions i una pau interior
que de vegades em porta a voler escriure alguns versos, però em dono compte
que el que he de fer és continuar llegint i aprenent de gent que escriu com tu.

És un plaer seguir els teus poemes i els teus relats.

Una abraçada

Josep

...de principis de tardor.
Com tu, alguna vegada 'vole' cap el passat, 'vivificant' -invente el mot?- records. Però no mai se m'havia passat utilitzar-lo com tu ho has fet en aquest excel·lent poema.

No obstant -no sé si també ho fas- 'aterre' de seguida altra vegada peus enterra per viure el present.

Salut i rebolica!

enyor, melangia. Paraules que et trenquen el cor quan es fan presents, quan envaeixen la solitud de l'ànima. Necessitem retornar al passat i evocar aquelles imatges, aquells records que ens fan reviure moments inoblidables.
Un poema que desplega les ales per si mateix, precisament perquè tu li has donat vida, estimada brins. Senzillament, sublim!
Una abraçada,
Mercè

Tot un seguit de versos plens de colors, d'imatges vives de record, enyorant el record que escalfava. Ales del temps, que erren el vol. Potser necessiten un xic de present? De tant en tant convé reviure amb els nostres pretèrits. Una forta abraçada.

Aleix

Quines imatges més entendridores, quins records...tot i que no m'agrada massa mirar enrere,sembla que se'm despleguin les ales com tu fas, esfulla l'anima...quina bellesa...Bon dia,,a estat un encert llegir-te de bon mati.
Anna