Una vida que comença

Un relat de: Prou bé

Feia uns mesos que s'havien casat després de llargs anys de nuviatge.
En aquells temps calia tenir un lloc on viure, mobles, aixovar a punt i diners per la "lluna de mel". També era bo tenir un "raconet" per no començar "a zero". La parella volia gaudir, per primera vegada, de la independència dels pares, acabada d'estrenar.
Ambdós treballaven i podien viure prou bé. Administrant-se i ajustant despeses fins i tot estalviaven.
Feien una vida molt a casa: poques sortides a restaurants o sales de festa. Tampoc cap viatge ni escapada de caps de setmana. Trobades amb amics i familiars a casa d'algú per sopar i per jugar alguna partideta de cartes sí que ho feien sovint. Ara que hi havia una cosa que no perdonaven: anar al cinema. Als dos els agradaven les llargues tardes del diumenge al cine del barri gaudint del programa doble que era costum en aquella època. També a vegades, si havien plegat aviat de treballar, s'hi escapaven algun vespre entre setmana.
No s'avorrien gens i eren molt feliços i més ho van ser, encara, quan van saber que ja estaven "embarassats". Els feia il·lusió ser pares aviat. Es veien grans: ja tenien vint-i-sis i vint-i-quatre anys!
Va ser el primer embaràs a la família de la noia. Era la gran dels germans i s'havia casat abans que els que li anaven darrere. Així que seria el primer fill, el primer net i el primer nebot. Tot van ser felicitacions i alegries en saber la notícia i els mesos d'espera se'ls feien llargs!
Mentre la parella anava fent la seva vida i preparant tranquil·lament tot per a la vinguda del nadó.
Una tarda de diumenge eren al cinema veient una pel·lícula espanyola que anava de parelles que esperaven bebès. De sobte ella es va notar que alguna cosa passava a la seva panxa. No era dolor, tampoc una rampa, però... què era? I ho va saber quan va sentir clarament, per primera vegada, una puntada de peu de qui portava a dins seu! L'emoció la va fer plorar. En silenci, però el marit ho va veure i no entenia per què plorava si la pel·lícula, més aviat, feia riure!

Comentaris

  • no fa tant de temps...[Ofensiu]
    Amalasunta | 19-11-2021 | Valoració: 10

    ...pero m'han vingut records de quan vaig viure el meu propi embaras, les puntadetes de peu ( com sortien bonys a la panxa que es movien). L'emoció.
    Pero també m'he vist en el relat, amb aquella vida tranquila de parella abans de ser pares, amb gustos sencills com anar al cinema de tant en tant i sortir amb els amics. Com ho arribo a anyorar..
    Molt bon relat, sencill pero que deixa emprenta.

    Moltes gracies també pels teus comentaris al meu ultim relat, com sempre un gust llegir-te. una abraçada!

  • Recordo...[Ofensiu]
    Montseblanc | 18-11-2021

    ...perfectament la primera vegada que, estan embarassada, vaig sentir com el meu fill es movia dins meu. Molt ben descrita tota una època, molta gent s'hi pot reconèixer. I no era mala vida.

  • La prumera puntada de peu[Ofensiu]
    Atlantis | 17-11-2021

    a dins la panxa sorprèn i emociona.

    Els teus relats expliquen una època. Avui em sembla que la gent jove no van gaire al cinema, ho veuen tot per tele o plataformes.Tot el relat és bonic i ben explicat.

  • Nostàlgies[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 16-11-2021 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt. M'he recordat quan la meva mare m'explicava aquella època on anar al cinema o al teatre de barri era la millor disbauxa del món. Els temps canvien, i de vegades no sé pas quina època és la millor.
    Felicitats, és un bon relat.
    Salutacions,
    Fins aviat,
    Neus Marín

  • Serà futbolista[Ofensiu]
    kefas | 15-11-2021


    O director d'efectes especials.
    És evident la voluntat participativa de l'Homo nou.
    Saps si els nadons de la pel·lícula són constitucionalistes?

  • Hola, Prou bé. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-11-2021

    Gràcies per llegir-me el meu poema "Entre la tardor" i dir-me la teua opinió.
    Em dius, que no entens molta de poesia... Bé està, però l'has comentat molt bé. Gràcies per la teua opinió.

  • I ell sense saber-ho...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-11-2021 | Valoració: 10

    Que estava embarassada i ella sí, perquè va sentir la puntada de peu al seu ventre, per això plorava. Si la pel·lícula era de riure... aleshores perquè plorava.
    Molt ben plantejada tota l'acció.
    Abraçades.
    Jo, l'haguera posat un 100...

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

137 Relats

1329 Comentaris

53705 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Bilder hochladen




Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com