UN GRATACEL MÉS ALT

has construít uns versos on fas un cant a l'esforç compartit, a la vida entregada al risc, al viure...
gràcies pel teu comentari al meu poema dels carnavals i ja he penjat el meu nano, faltaria plus!!!!
una abraçada pilar
joan

el poema magnífica la foto.
Cendra

De veritat que és un poema preciós inspirat en una fotografia coneguda i inquietant.
Enhorabona

L'havia vista fa una pila d'anys, no sé on, però aquell primer cop que la vaig veure no tenia el teu poema, i és el poema el que dóna una nova dimensió a la fotografia. Ara no és senzillament l'impacte esfereïdor de la imatge, ara aquells homes de la fotografia esdevenen molt més que uns homes allí a dalt.
Una abraçada,
Shaudin

Un bell poema que descriu amb destresa una imatge impactant. Lo més important però és l'habilitat amb que relates l'alegria que desprenen aquests sers senzills, plens de vida, il·lusió i companyonia de qui moltes vegades l'hauríem de prendre exemple.

Una forta abraçada plena d'admiració

com la imatge que descriu. Una analogia de dues alçades magestuoses: la que ha estat construïda a l'exterior, i la que només es pot sentir en el món interior.

Bon Any Nou

la fotografia que il·lustra el poema, impressionants són les lletres els mots, les frases, i els versos que amb punyent profunditat el magnifiquen.

Et desitjo una feliç entrada d'any i un millor any 2010

J. Lluís Cusidó

perô impactant també el teu poema.
Diuen que la nostra vida penja d'un fil. La d'aquests homes valents, forts i admirables està protegida, com tu dius perfectament, per la seva "arquitectura d'esforç a l'esperit".
Una abraçada, Pilar i feliç 2010.

... al pit. preciós vers per acabar un homenatge a la fragilitat dels qui construeixen les opulentes formes de la societat moderna.
Quantes víctimes van generar aquestes obres gegantines? Són incomptables. Com una metàfora del cor metàl·lic i insensible de la maquinària del capitalisme, els gratacels oculten els cadàvers de molts que s'hi van quedar en els seu implacable avanç.
És grat de pensar que en el cor de tots ells bategava un somni i que tant els que el van sobreviure com els que no, van espargir rialles i somriures i van deixar l'estela d'un esforçat esperit.

Una abraçada,
franz

No cal que et digui que és un molt bon poema, veritat? No he llegit la resta de presentats, però segur que va ra resultar justament guanyador del repte proposat al voltant d'aquesta impressionant imatge.

Realment, tot mirant-la xoca la sensació tan evident de tranquil·litat que transmeten els seus protagonistes humans: la seva posició damunt l'estimball, de la ciutat i els seus edificis, els fa fràgils... però tots i cadascun d'ells, a la seva manera, sembla sentir-se segur.
Els teus versos ho deixen ben palès: "són éssers acostumats a lluitar,a qui cap parament no protegeix; ... res no els guarda les espatlles, viuen d'esquena al precipici"
En canvi, semblen protegits per una xarxa invisible de fraternitat, d'esforç compartit, d'hàbit davant el risc comú: "bastiment de rialles i somriures, estructura d'amistat al pit...".
Aquesta estructura invisible resulta més forta que la llei de la gravetat!

T'envio una abraçada bastida d'afecte,
Unaquimera

Tu sí que en saps d'analogies ! Els dos tipus de gratacels!
Amb una paraula: "però... un altre gratacel..." canvies els dos tipus de gratacels que apareixen en el teu escrit: el real, des d'on estan penjats els obrers, i l'altre gratacel, aquell format per l'esforç... per tot aquells altres valors que componen la humanitat.
Aquesta fotografia ja fa temps que la conec, i sempre m'ha agradat molt.

-Saps, Pilar? El teu comentari al meu relat "El desig d'encisar", m'ha sorprès gratament..., perquè veig que l'has analitzat molt més que jo, en el qual hi has trobat una analogia molt interessant.
Però et seré sincera, quan el vaig escriure no pretenia dir quasi res. Simplement, em vaig deixar portar pel record d'una realitat viscuda unes setmanes abans, un dia en què estava dibuixant amb tinta xina i una mosca de sobte va aparèixer i es va posar a revolar per damunt del meu dibuix, i el meu prec, aleshores, va ser molt diferent al que descric:
"Ai! Que no caigui dins la tinta, perquè m'escamparà el dibuix acabat de fer i, o hauré de tornar a començar, o l'atzar que l'ha fet caure em farà canviar el rumb del dibuix..."
Com pots comprovar, era ben bé el contrari del que dic en el relat, jo no volia que la mosca caigués sobre el dibuix.
Però, crec que en la literatura, els fets reals passen forçosament i naturalment per aquestes interpretacions, tant voluntàries com involuntàries... que porten a una més gran dimensió del que hem viscut, del que hem sentit, i del que volem dir. Gràcies per fixar-te amb mi. Jo també et desitjo de tot cor, que passis unes MOLT BONES FESTES!

darrera la façana de la fragilitat i/o la pobresa s'hi amaguen somriures, complicitats i amistats molt preuades i sinceres. L'esforç, la intempèrie, les males condicions objectives ens fan cercar les companyies més tendres i sentides.
Molt bon poema Brins, m'agrada l'esperança que transmet, els valors positius que avantposes davant determinades adversitats.

I, per cert, gran repte el que després vas gestionar.
Felicitats de nou !!!

Fidel

el sentiment i l'emoció que poses a tan colpidora imatge.
Una cosa resta clarament reflectida: no tenen por!
Feliç Nadal
Joanalvol

Estic fascinada per la facilitat en que utilitzas les paraules, embolcallades d'un fons, d'un escenàri però sempre amb una finalitat, transmetre idees i sentiments...
No em canso de dir que tens el do de transmetre molt en poques paraules
Gràcies per els teus comentaris i el teu oferiment
tan sols demanar-te que si llegint un dels meus intents de poema veus alguna correcció a algun possible suggeriment.... m'agrada la crítica constructiva, penso que m'ajuda a millorar.

Moltes gràcies per tot i una abraçada!!!

Si la fotografia et deixa impactat el poema encara més. Has sabut treure molt de sentit a aquesta imatge i veure molt més enllà del què ens ofereix. Paraules precises plenes d'un contingut social i poètic aclaparador. No m'estranya que el teu poema quedés guanyador. La meva enhorabona, Pilar.
T'envio una abraçada immensa i desitjo per a tu i els teus que passeu un FELIÇ NADAL.

Mercè