Cercador
Torn de nit
Un relat de: Prou bé- Compartir:
La Rosalia és infermera del torn de nit.
Quan li van comunicar que si volia tenir feina havia d'acceptar una plaça "de la nit", li va caure el món al damunt.
Li agrada la seva professió i també treballar d'infermera de planta i li agrada, i molt, l'ambient de l'hospital de dia, sobretot al matí. És al matí quan tot es posa en marxa: comença la "vida" als passadissos i habitacions. Així que va pensar que ho enyoraria molt, però un lloc de treball no es pot rebutjar i a més a més era al mateix servei: medicina interna.
Ara ja fa tres mesos del trasllat i no se'n sap avenir de com ha estat de fàcil l'adaptació, encara que l'hospital és un altre de nit amb el silenci i la manca dels passis de visita i sense familiars per tot arreu, però s'hi sent bé.
Avui, mira els estels a través del vidre del cotxe quan condueix cap als afores de la ciutat i imagina que la guien cap a on serà feliç fent allò que li agrada. No li queda cap ombra del recel inicial.
Arriba aviat i té temps d'anar a la cafeteria a xerrar una estona amb companys que surten i d'altres que arriben. Es posen al corrent del més important: rumors i tafaneries que sempre n'hi ha i algunes de ben "sucoses"!
La nit transcorre amb part de les rutines de sempre i també amb situacions urgents i fins i tot greus. Són un bon equip i treballen bé junts, però a vegades se senten una mica sols cosa que uneix molt. Això fa que "la nit", com els agrada de dir, sigui tan especial. Tant com per no voler un canvi quan és possible.
Les nits són llargues, però hi ha algunes estones de descans per compartir un cafetó i conversa, sempre pendents per si sona algun timbre i s'encenen les alarmes...
Avui ha passat un fet tan curiós que arriba a poder considerar-se xocant. En passar revista a totes les habitacions, abans de fer el relleu amb el torn del matí, han trobat una parella dormint a una de les que constaven com a disponibles.
Un bon ensurt que s'ha endut qui els ha descobert, però també els dorments. Han confessat que no tenien on viure i que l'hospital és un bon lloc, net i segur!
Ara, els "que manen" hauran de decidir què fer!
Comentaris
-
Com qui no vol la cosa[Ofensiu]Joan Colom | 10-12-2021
Com qui no vol la cosa, aconsegueixes que els lectors ens fiquem a la pell de la infermera Rosalia, tot i que la majoria hem tingut l'experiència de les nits a l'hospital com a pacients i/o com a acompanyants, que són perspectives ben diferents.
-
La nit és especial[Ofensiu]Montseblanc | 08-12-2021
Un mateix lloc canvia molt depenent si és de dia o de nit. El mateix passa amb les feines. Sembla que la nit uneix més als companys, els fa únics i diferents a la gran majoria que està dormint.
-
Magnífic relat.[Ofensiu]unicorn_blanc_del_bosc | 06-12-2021 | Valoració: 10
Almenys en aquesta ocasió, més que "Prou bé" potser t'hauries de dir "Molt bé", tot i que alguns pensen que la modèstia és una de les virtuts principals.
El teu relat m'ha agradat molt, ha estat entretingut, sap entretenir de principi a fi, és prou imaginatiu, i fa agradablement pensar.
Vaja amb la infermera, quina vida més semiaventurera que viu... un canvi de torn no és ninguna broma. A més, veig que la noia és sociable i amigable, com ha de ser, les noies han de ser bones dones, o almenys això crec jo.
El teu relat és una recreació mig aventurera d'una vida bastant normal (ser infermer no és com ser alpinista, vaja, dic jo) però és una recreació molt ben feta.
En fi, ens veurem per Relats, espero!!
Que passis un bon dia, bon escriptor!! (Perquè suposo que ets un home, i no vull semblar masclista dient això...). -
Nit màgica[Ofensiu]MariaM | 04-12-2021 | Valoració: 10
Doncs, que siguin benèvols, caram! I de debò cal que ho sàpiguen, els que "manen" ? La nit és la nit!!
M'ha agradat.
MariaM -
Publicat. Gràcies.[Ofensiu]Antonio Mora Vergés | 01-12-2021 | Valoració: 10
https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/torn-de-nit/
Recorda que estem " oberts " fins passats els Reis.
Gràcies.
tribuna@guimera.info -
Molt bo[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 01-12-2021 | Valoració: 10
Un relat curiós que tambe podria ser real . M’ ha agradat molt . Ens llegim
-
Hola, bona vesprada Prou bé [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 30-11-2021
Gràcies per la teua visita al meu poema "Quan estic callat" i per la teua opinió: "No callís pas..." M'alegre que t'haja agradat. -
D'acord.[Ofensiu]SrGarcia | 30-11-2021
Un relat senzill i entranyable. Em sembla que té raó el senyor Antonio Mora: podria ser un conte de Nadal, només caldria que els dorments fossin una nova versió de sant Josep i la mare de Déu.
-
Podria ser un conte de Nadal [Ofensiu]Antonio Mora Vergés | 30-11-2021 | Valoració: 10
L’any, la dècada quasi, no és gens propicia per a l’esperit nadalenc, malgrat això, o potser fins i tot per això, tossudament any rere any, els de guimera.info obrim des de darreries d’ictubre fins a primers de gener , el NADAL DE CONTE.
Per descomptat, a tribuna@guimera.info , esperem almenys un dels teus escrits.
L’únic requisit és que surti la paraula Nadal.
Gràcies pels teus comentaris.
-
Podria ser un conte de Nadal [Ofensiu]Antonio Mora Vergés | 30-11-2021 | Valoració: 10
L’any, la dècada quasi, no és gens propicia per a l’esperit nadalenc, malgrat això, o potser fins i tot per això, tossudament any rere any, els de guimera.info obrim des de darreries d’ictubre fins a primers de gener , el NADAL DE CONTE.
Per descomptat, a tribuna@guimera.info , esperem almenys un dels teus escrits.
L’únic requisit és que surti la paraula Nadal.
Gràcies pels teus comentaris.
-
Ensurt d'intrusos. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 29-11-2021 | Valoració: 10
Una historieta molt bona i entretinguda. Vam haver de dir la veritat, aquells intrusos, de què no sabien on viure. Sí que és un bon lloc per a dormir tranquils, naturalment. Però al final... què fan? Els tiren fora de l'hospital o no?
Perquè realment allí sí que estaven bé dormint.
Cordialment.
Valoració mitja: 10
l´Autor
138 Relats
1339 Comentaris
54412 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.
Email proube43@gmail.com