Tadeu i Cisqueta

Gràcies pels "Colors". Tal vegada per la meva gran afició al teatre, aquest relat és
un dels meus preferits.
Quan et tornarem a veure per Relats?
Una abraçada a la família Gausachs.

Si Shakespeare hagués llegit aquesta mini-obra teatral abans d'escriure Romeu i Julieta , mai l'hauria escrit. Genial!!! M'he fet un tip de riure.

Abraçades a la família Gausachs.

Mira per on en Joan també sap rimar! I amb gràcia! Ja veus que allò de "contigo pan y cebolla" ja no es porta gens. Ara les coses materials passen davant de l'amor boig i el romanticisme queda en segon terme.

Molt bo, Joan, sempre és un plaer llegir-te

Ostres, Joan! M'has ben sorprès; no m'hauria imaginat mai que trenquessis el pudor i et deixessis anar fent un relat amb diàlegs poètics i sense deixar l'humor.

Et felicito de tot cor, mig meravellada i mig perplexa. Ja veig que no et conec: amagues tantes possibilitats... Ets una meravella!!!!

Felicitats!, esperarem la propera sorpresa.

Una abraçada,

Materile

tens dots teatreres Joan!
A veure quin dia fas el pas i presentes una obra a algun concurs... bé, si ho vols, està clar! per que jo diria que la obra ja la tens en el calaix... no?

Bona feina Joan, sort!


Ferran

Una obra sensacional, divertida i ocurrent com ja ens tens acostumats. Si que es cert que aquesta faceta de poeta la tenies ben amagada. M’ha agradat molt i com sempre m’he fet un bon tip de riure amb el teu Tadeu i la Cisqueta.
Una forta abraçada i molta sort

De debó, els diàlegs tot i que infantils diuen molt i es pot veure una mica paròdia de Romeu i Julieta i altres obres tràgiques similars. Ja està bé tenir una mica de teatre humorístic i irònic per variar. Gràcies també pel teu comentari al meu relat i molt bona sort en el concurs! :)
Edgar

Estic d'acord en que sembla una obra de putxinel·lis. Divertida i ocorrent, potser la podies haver retingut fins al tema humor. El que retrata és el teu tarannà sorneguer i vital.

Caram, m'ha sorprès aquesta faceta poètica que no coneixia de tu (un somriure)
Crec que l'Aleix ja et diu tot el que jo et diria... per tant ho subscric.
Excel.lent, de debò!

Un Romeu i Julieta sense morts, una Cisqueta amb sentit pràctic i un pobre Tadeu que s'ha de conformar amb el paper d'amant ocasional i discret.
Molt divertit! Jo me l'he imaginat interpretat per un parell de putxinel·lis, ella parlant amb veu de falset... Bo, bo, bo
:D

Caram Joan, tens la virtut que sempre em sorprens! Crec que aquesta és una de les teves grans virtuts! El text és un encant, una meravella, una barreja de prosa, teatre i poesia que aconsegueix un resultat excel·lent. Hi podem, a més, incloure-hi el drama i l'humor, amb el toc final del sentit comú i pràctic. Total, un relat sensacional! Una abraçada.

Aleix