Cercador
Somiejant. Segona part.
Un relat de: Prou bé- Compartir:
Potser us agradarà saber que la plaça... ja és la de sempre!
Soc a la saleta de casa, al "meu" sofà oreller, on faig la becaina cada tarda, on llegeixo, recordo i em prenc la infusió que em prepara la Dolors.
Avui, però, soc ben despert. No és que no m'agradi recordar. M'agrada molt. I quan els pensaments van i venen saltironant, i un porta a l'altre... a vegades em fan somriure i m'omplen de goig.
És que, sabeu?, tinc bons records jo. He tingut, fins ara, una vida molt llarga. Tampoc avui us diré quants anys tinc, no ve al cas. Doncs bé, aquesta llarga vida ha estat plena, molt plena d'un munt d'històries i, si en faig el balanç, moltes més de bones que de dolentes. És clar que pel camí he hagut de fer dols. He perdut, pares, amics, i algun altre familiar, però tot era "llei de vida", cap s'ha avançat en el temps que tocava…
Cinc fills hem tingut, ja us ho vaig dir. Tots van créixer sans, només alguna febrada i les malalties pròpies de la infància. Tots feien molt soroll a casa. Jugant, cridant i rient omplien de vida la nostra vida, la meva amb la Dolors. Ai! La Dolors. Quina dona! Bona companya, amiga i boníssima amant! Quantes complicitats i coses compartides, com a parella i com a pares...
Ja us vaig dir que havia treballat molt per tirar la família endavant i me'n vaig sortir... ens en vam sortir... i els fills van fer-se grans... estudiant, alguns, treballant des de jovenets uns altres... i es van enamorar... tots cinc i es van aparellar amb bona sort, i ens han donat l'alegria dels nets: quinze en tenim, de totes les edats. Quan ens ajuntem tots... sort tenim que el menjador és gran i la taula llarga...
Crec que jo tinc com a nineta dels meus ulls la neta gran, l'Anna. Ja us en vaig parlar l'altre dia…encara que miro que no es noti… però ella ho sap, és molt llesta...
I parlant d'ulls... ja em van operar les cataractes i ara sí que hi veig clar... i no només quan dormo.
I he recuperat la plaça, la de sempre, des de la meva finestra de sempre, la de la meva saleta de sempre de casa meva, on, a les tardes, hi faig la becaina al "meu" sofà oreller de sempre i on recordo i recordo coses que en reviure-les és com si em donessin més vida…
Ara potser ja és l'hora de fer la dormideta… abans em beuré la infusió que, si no, es refreda... i la Dolors ...
Comentaris
-
Segona part.[Ofensiu]SrGarcia | 03-03-2022
A aquest home no li prova gaire el despertar... Quina diferència amb el primer relat. Ja del tot desvetllat se'l veu un home optimista i esperançat, un home que ha tingut una vida plena i ara gaudeix d'un merescut descans.
Espero no equivocar-me en l'apreciació, aquesta vegada. -
MOLT BONIC[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 28-02-2022 | Valoració: 10
quina bona descripcio que fas de la teva fasmilia, m´agrada. GRàcies per llegir i comentar.
-
Bon dia Prou bé. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 28-02-2022
Hola. Prou bé: Gràcies per la teua visita i el teu amable comentari, al meu poema espiritual.
Em fas una pregunta: Veient als renegats, sentia fàstic. Vol dir que "els renegats" són els que no accepten els preceptes de Déu.
Jo pense que és això. Realment no sé com vaig posar aquest vers un poc enrevessat.
M'alegre que t'haja agradat.
Cordialment. -
Records i repassant...[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 27-02-2022 | Valoració: 10
Tota la descripció d'aquest part és molt senzilla i a la vegada amb molta naturalitat.
Recordant els teus fills, els teus pares, amics, etc. que sempre perduren. Treballant tota una vida, ara sí que mereixes fer la becaina en el teu sofà oreller, i així repasses tota la teua vida. Molt descriptiva la teua segona part. M'ha emocionat molt aquesta part.
Cordialment.
-
MOLT BONIC[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 22-02-2022 | Valoració: 10
Els teus escrits em transmeteu pau i harmonia, m´agraden molt. També m´agrada et prenguis la molèstia de llegir-me. Gràcies per tot.
-
Dos que són un[Ofensiu]Montseblanc | 21-02-2022
Molt bé els dos relats, és així com voldríem envellir tots? Tranquils, a casa, recordant tota la nostra vida... I encara en bones condicions per gaudir d'una becaina, d'una infussió o de la vista de la plaça. Tots anem atresorant records, com caramels que més endavant desembolicarem i degustarem, quan el ritme de vida s'alenteixi i ens permeti rememorar coses com les que ens explica el teu protagonista.
-
Arrodonit[Ofensiu]llpages | 21-02-2022 | Valoració: 10
Una segona part que desmenteix la dita que aquestes mai són bones. Llenguatge planer que de seguida et fa còmplice del protagonista. Sembla senzill de fer, però aquests textos costa que surtin amb les idees endreçades, com és el cas. Bona feina, Prou bé!
-
Molt bons els dos relats [Ofensiu]Atlantis | 19-02-2022
El primer, el de la becaina, amb pensaments una mica dispersos, que podrien fer pensar que a l'home se li van una mica les idees ( no anava tan errat el sr Garcia)o com ara has aclarit molt bé en el segon relat,, simplement estava endormiscant-se i d'un pensament a l'altre com em gairebé ens passa a tots si deixem que volin les idees...
El segon relat és molt encertat perquè et perfila el personatge i et va desentranyant l'evolució de la seva vida.
Molt encertat el llenguatge que utilitzes col·loquial en tot moment i la tendresa i la saviesa que desprèn aquest home.
Felicitats pels relats.
Valoració mitja: 10
l´Autor
138 Relats
1330 Comentaris
53810 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.
Email proube43@gmail.com