Sang

Acabo de rellegir aquest brillant relat amb el seu sorprenent i estremidor desenllaç.

Has jugat amb el lector des de l'inici del relat fent que pressuposi que el personatge femení, de qui es fa referència, és la seva parella.

El narrador omniscient ens descriu els pensaments i les accions de l'únic protagonista del relat sense jutjar-lo. Amb unes frases breus i un lèxic adequat ens va acompanyant per la història sense possibilitat de pèrdua.

En especial m'han agradat dues de les frases del relat:
·"Tranquil·litza't, es diu. Són les primeres paraules que escolta des del xiscle. "
·"El penediment i el perdó no troben espai entre les seves entranyes. "

Et felicito, Lluís, des de la més sincera admiració!

Núria

relat ben dirigit a un final sorpresa, mític, com t'agraden els mites deo! Hauries de fer una col·lecció d'ells. Mitologia, en estat pur, passada pel tamís de les teves paraules actuals i fora de tot temps, si no fora pel detall del lavabo al costat de l'habitació, podria haver passat en qualsevol moment del temps, de la història nostra.
La teva cruesa en narrar els fets, et fan un cronista neutral i observador, més enllà de qualsevol parcialitat.
Potser sí que un xic més d'informació del protagonista no estaria de més.
I el títol, correcte, tot i que potser un mot menys genèric que donés una pista més exacte de l'angoixa que viurem. Be és una observació personal i discutible.

Et felicito Lluís.
Una abraçada, i fins aviat.

Ferran

un final sorpresa, ja què no acabava d'entendre els sentiments ni la personalitat del protagonista. El relat t'agafa de bon començament i no deixa indiferent

que he llegit (tampoc són moasses, però suficients per fer-me una idea de l'estil) és escrit amb molt d'ofici, que t'enganxa des del començament i que ja t'esperes (i desitjes trobar) un final sorpresa. En aquest cas gires el relat entorn del complex d'Edip. Un relat rodó, si hagués de posar-hi alguna pega potser seria que m'hi falta un paràgraf on expliciti el perquè de l'assassinat (ei, és una opinió molt i molt personal, eh?)
Gràcies pel comentari.

Estimar la mare! Un detall molt bonic. El personatge devia estar desesperat, i és que l'amor ja ho fa, això.

Salut, amic!


Sergi

jo he pensat des del principi que la víctima seria la parella. Però ai las! No només no deixa indiferent l'estil narratiu que tens, sinó que també corprèn la història que ofereixes. Una redacció immaculada, acurada, intensa (la brevetat de les frases, a més d'aportar dinamisme al text, confereix intensitat a la trama) i de lèxic ben escollit.

Podem imaginar-nos moltes cares d'aquest assassí o d'aquesta assassina. Complex d'Edip frustrat? Sanguinari sense escrúpols? Un ésser venjatiu?

Gràcies a tu per tots els teus comentaris, mes... d'això, volia dir company. Em sembla recordar que tinc (si no és que està una mica foradat pel desgast) un barret de palla. No d'estil mexicà, tradicional de tota la vida a les Rambles i a les botigues de souvenirs que contornegen les platges catalanes, però podria servir i tot. En qualsevol cas, ja no me'l poso perquè igualment davant d'aquest relat me l'hauria de treure, jeje!

Salut i lletres, deomisses!

V.

PD. Me'l clico a favorits!

al 100% i aplaudeixo els teus relats anti-violència malgrat la seva duresa.
El final sorprenent i esgarrifós.
Perfecte com sempre.
Nonna_Carme

..-o no?- del complex d'Edip.
I amb la 'salsa', i l'empremta del d. company!
Salut i rebolica!