RES...

Un relat de: brins

RES...


Res no és igual si tu no hi ets,
res...

El món esdevé fràgil i obac,
fuig, no s'enrama per la pell
per ornar-la amb cap branca;
l'enyorança apaga els somnis
com la vida t'apagà la llum,
les ninetes es tornen opaques
de tant com em ploren els ulls.

Pidolo al vent que despentini
la tristesa de cada albada,
i al sol que em fongui el plor,
però cap d'ells no m'escolta,
no volen deixar que s'oblidi
l'antiga blavor d'un tendal
que ara esdevé gris.

Res no és igual si tu no hi ets,
res...

De la violeta, falta el color,
del gessamí, l'aroma...

Comentaris

  • el record [Ofensiu]
    panxample | 31-05-2010 | Valoració: 10

    en les olors i els colors ens fa presents els éssers estimats . goso oferir-te petita flor

  • et segueixo llegint[Ofensiu]
    joandemataro | 14-05-2010 | Valoració: 10

    gràcies pels teus comentaris als meus poemes...he llegit aquest teu i el trobo molt dolç..profund....

    no sé si ja ho has fet però et convido a llegir aquest de meu: I et trobo tant a faltar...

    fins ben aviat
    una abraçada encaixada
    joan

  • Res no és igual, és cert. [Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 17-03-2010 | Valoració: 10

    M'ha entristit el teu poema. És un poema que se't fica a dins i hi fa un niuet de pena; un niuet trist, però també un niuet bonic perquè està fet amb sentiment i és ben curull d'expressions belles, gentils, amoroses.
    Un poema excel.lent. Em sap greu que hagi estat un fet dolorós el que te l'ha fet escriure.
    Una forta abraçada,
    Shaudin

  • Tens raó ....[Ofensiu]
    leonardo | 02-03-2010 | Valoració: 10

    ja res serà igual, la perdua d'un ésser estimat sempre és dolorosa. Acabo de perdre a un dels meus millors amics i les teves paraules són com un balsam reparador. Però el seu record donarà color i il.luminarà sempre la meua vida...

    un relat preciós

    leonardo

  • Amb imatges bellíssimes[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 28-02-2010 | Valoració: 10

    ens transmets un dels sentiments més difícils de suportar : el de la pèrdua d'un ésser tan estimat com és una mare.
    Tens raó, brins. Ja res no és igual però hem de seguir vivint i, per sort, el temps s'alia amb nosaltres i fa el dolor menys angoixant.
    Una forta abraçada, Pilar.

    Nonna

  • La pèrdua d'un ésser estimat[Ofensiu]
    domi1 | 16-02-2010 | Valoració: 10

    ens provoca una gran pena que tú has descrit molt bé.
    Felicitats

    Domi

  • L'oblit[Ofensiu]
    Cendra de flor | 16-02-2010 | Valoració: 10

    no podem oblidar als nostres éssers estimats sinó quedarien en res, però el pas del temps fa que aquell dolor que ens trenca el cor es transformi en una dolçor en recordar totes les seves ensenyances.

    Molt bon poema.
    Felicitats

    Cendra de flor

  • Res com una mare...[Ofensiu]
    F. Arnau | 13-02-2010

    Pilar!

    El teu poema m'ha posat la pell de gallina. Els que hem patit la pèrdua de la mare sabem de què parles als teus bellísims versos. La melangia, l'enyor, la tristesa... però també els records dels moments de felicitat que ningú mai no ens podra furtar.
    Una forta abraçada!

    FRANCESC

    PS I per alçar-te l'ànim, ací tens el meu:

    Carnestoltes

  • Tot...[Ofensiu]
    Unaquimera | 12-02-2010 | Valoració: 10

    Sota un títol colpidor, contundent, breu i majúscul, he trobat una dedicatòria clara, definitiva, entendridora,

    A dins, he contemplat un poema que parla de foscors i pèrdues, d'enyorament i plors, de tristesa i pregàries, de patiments i mudances. Parla també del record a qui no s'oblida, i de permanència d'un sentiment que no necessita la presència física per continuar viu.

    Tot plegat em parla de tu com a poetessa, com a filla i com a persona: escolto les remors i t'intueixo més propera.

    T'envio, Pilar, una abraçada color violeta, amarada d'aroma de gessamí, i càlida, tan llarga com la desitgis,
    Unaquimera

  • Enhorabona[Ofensiu]
    Ariadna Garrido | 11-02-2010 | Valoració: 9

    Sobretot destaque aquestos versos:

    "Pidolo al vent que despentini
    la tristesa de cada albada,
    i al sol que em fongui el plor"

    Certament m'ha fet sentir gris, com es descriu al poema. Ben trobat el lèxic. El bàtec del poema semblen onades de mar... m'agrada Brins, m'agrada el teu estil.

    Besets!

  • Magnífic[Ofensiu]
    Naiade | 09-02-2010 | Valoració: 10


    Un poema molt sentit, empres belles paraules plenes de sentiments que desborden, sembla talment que l'hagis viscut. Res no es pot descriure tan bé si no ho has sentit.

    Una forta abraçada plena d'admiració i tendresa .

  • L'enyorança apaga els somnis...[Ofensiu]
    JoanaCarner | 09-02-2010 | Valoració: 10

    Com una alenada de sentiments viscuts. Les imatges flueixen entre suaus i punyents. Enhorabona.

  • La pèrdua d'un[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 05-02-2010 | Valoració: 10

    esser estimat ens obre un gran solc al cor tot i que la seva essència, les seves coses, el seu aroma, el record d'una mirada, d'un somriure, o d'un fet perduraran per sempre en el nostre entorn.
    Preciós,

    J. Lluís

  • Senzillament sentit[Ofensiu]
    joanalvol | 03-02-2010 | Valoració: 10

    sensiblement sofert. Sense esquinç davant la realitat de la mort, tan misteriosa com el néixer, però tan diferent, tan oposada. S'accepta i prou, però el ressò dels mots perduren: "Res no és igual si tu no hi ets,
    res..."

    M'agrada
    Joanalvol

  • M'he sentit[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 30-01-2010 | Valoració: 10

    plenament identificada amb el contingut del teu meravellós poema. L'absència de l'ésser estimat ens pot ferir l'ànima per molt de temps. No és gens fàcil superar-la, a voltes diria que resulta impossible. Gràcies per aquest poema tan sentit, tan ple d'amor i tan ben escrit!
    T'envio una abraçada ben amorosa, Pilar.

    Mercè

  • Molt emotiu.[Ofensiu]
    Núria Niubó | 30-01-2010 | Valoració: 10

    Exquisit poema que traspua amor, tendresa i enyorança d'una persona molt estimada.
    "Res no és igual" , mai, mai més serà igual,sense les persones que hem perdut, però la seva olor, les seves paraules, la seva essència sempre restarà dins els nostres cors.
    És bonic veure com ens va motivar de maneres molt diferents la cançó.
    Una càlida abraçada,
    Núria

  • Allò que no té remei[Ofensiu]
    franz appa | 29-01-2010

    Un poema elegíac de gran volada, des de la intimitat sense escarafalls: s'apunten amb brus matisos el dolor, la nostàlgia i l'abatiment de l'absència, però tot resta en un pla d'una serenor continguda -i molt ben sostinguda-. No es tracta de resignació: es troba a falta i s'anomenen les manques de sentit (olors i colors fins i tot, perquè els sentits han perdut capacitat de percebre'ls), però es defuig el subratllat.
    Com ha dit un comentari anterior, trist, però sensible i tendre.
    Esborronador i, alhora, estranyament guaridor davant d'allò que no té remei.
    Una abraçada,
    franz

  • Melcior | 28-01-2010 | Valoració: 10

    Qui ha estat capaç de donar , tot seguit , o be més tard haurà de rebre .
    Endavant !

  • La vida...[Ofensiu]
    natasha | 28-01-2010

    ... ens separa d'aquells que més estimem i ens torna fràgils per moments... perquè costa tant continuar quan ens falta una part nostra...!
    Trist però preciós
    Una abraçada

  • Trist, sensible...[Ofensiu]
    Fada del bosc | 28-01-2010 | Valoració: 10

    Quin poema tan bonic...És trist, però a la vegada sensible i tendre, quina manera més dolça per descriure el sentiment d'absència.
    Com sempre llegir un dels teus poemes és gaudïr per uns instants.

    Gràcies per un poema tan dolç tot i la tristesa.

  • Res té contingut...[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 28-01-2010 | Valoració: 10

    Aquesta frase m'ha frapat:
    "Res no és igual si tu no hi ets,
    res..."
    Una certa relació a....
    Reflexiono sobre els punts suspensius.
    Gràcies.

Valoració mitja: 9.94

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: