Recursivitat.

Un relat de: Joan Colom
Joan Colom tenia una personalitat anancàstica i no suportava deixar les coses de qualsevol manera. Temps enrere es queixava perquè a Relats en Català trigaven molts dies a publicar-li els textos enviats. Ara, en canvi, es queixava perquè els publicaven a les poques hores d’haver-los tramès, molts cops sense temps a donar una última ullada i fer les correccions pertinents. Per exemple, en l’últim relat, que també era l’últim de la trilogia dedicada al pseudohistoriador Jordi Bilbeny (la Viquipèdia el qualifica així), no havia tingut ocasió d’esmenar tres deficiències inadvertides a l’esborrany: totes en el primer paràgraf, dues eren faltes ortogràfiques —haver escrit "pinzell" amb "c" en lloc de "z" i "per al olotí" en lloc de "per a l’olotí"— i l’altra haver repetit el verb "experimentar" en el curt intèrval de quatre línies, cosa que s’hauria pogut evitar si, en comptes d’"havia experimentat una revifalla", hagués posat "havia tingut una revifalla" o, millor encara, "s’havia revifat". I en el penúltim relat, també en el primer paràgraf, una altra falta d’ortografia: haver oblidat l’accent de "glòries". Altres vegades això ho havia resolt de forma expeditiva, anant a la pàgina "Els meus relats", eliminant el relat en qüestió, esmenant-ne l’esborrany i tornant-lo a enviar, però els casos descrits presentaven un subtil impediment: a tots dos relats ja hi havia comentaris elogiosos —els primers en arribar i que més valorava, els de SrGarcia— i Joan Colom no volia incórrer en el desaire d’eliminar-los amb el relat. Així que se li va acudir una solució de compromís: mantindria el relat defectuós, amb els comentaris, i tot seguit en publicaria un altre, a manera de fe d’errates. Ara bé, per justificar-ne la publicació no el limitaria a una freda llista d’errors sinó que el dotaria d’una mínima estructura narrativa, per exemple explicant-ne els motius. Així que, posant fil a l’agulla va escriure això:

Joan Colom tenia una personalitat anancàstica i no suportava deixar les coses de qualsevol manera. Temps enrere es queixava perquè a Relats en Català trigaven molts dies a publicar-li els textos enviats [...] Ara bé, per justificar-ne la publicació no el limitaria a una freda llista d’errors sinó que el dotaria d’una mínima estructura narrativa, per exemple explicant-ne els motius. Així que, posant fil a l’agulla va escriure això:

Joan Colom tenia una personalitat anancàstica i no suportava deixar les coses de qualsevol manera. Temps enrere es queixava perquè a Relats en Català trigaven molts dies a publicar-li els textos enviats [...] Ara bé, per justificar-ne la publicació no el limitaria a una freda llista d’errors sinó que el dotaria d’una mínima estructura narrativa, per exemple explicant-ne els motius. Així que, posant fil a l’agulla va escriure això:

(... Joan Colom es va aturar quan portava hores repetint aquest paràgraf, en adonar-se que alguna cosa no acabava de rutllar.)



En programació informàtica, una funció autorecursiva —o, simplement, recursiva— és aquella en què la definició inclou referències a si mateixa. Si aquestes referències no estan sotmeses a condicions que en algun moment deixen de complir-se, l’execució entrarà en un bucle infinit.

Comentaris

  • Resposta:[Ofensiu]
    Joan Colom | 31-01-2022

    Patir TOC o TOCP, o ser anancàstic o perfeccionista Joan Colom, alguna cosa hi deu haver, perquè avui mateix ha decidit que no jugaria mai més al Paraulògic perquè el troba massa addictiu. Fa just quatre dies que una amiga li va enviar l'enllaç al mòbil i des de llavors que cada dos per tres està mirant.se'l i barrinant, el té damunt la taula mentre dina i al vespre, quan s'asseu a veure la tele havent sopat, segueix barrinant i perd el fil de la pel·lícula que estava veient.

  • Renoi![Ofensiu]
    Prou bé | 28-01-2022

    Em sembla que tot plegat em supera...
    Tanmateix m'ha divertit tota la disquisició...
    Original sí que ho és, el relat...
    Amb total cordialitat

  • Recursivitat anancàstica.[Ofensiu]
    SrGarcia | 27-01-2022

    Enlluernat m'he quedat amb això de la "personalitat anancàstica", també he hagut de mirar el diccionari, també. Potser és perquè tinc més tirada a ser borratxo, brut i malparlat que anancàstic, potser és per analfabetisme congènit o adquirit.

    Sobre les correccions: convé fer-les abans de pujar el relat; si t'equivoques de manera greu, els pots esborrar i tornar a pujar encara que tingui algun comentari, potser amb alguna explicació; no trobo que passi cap gran cosa.

    Això de la recursivitat és més difícil que munyir una puça, la fem servir sempre a les oracions subordinades, però potser per això els tenim una mica de mania: no siguis recursiu, home, solem dir al que subordina amb excessiva alegria.

    Un relat original i curiós; sort que vas poder sortir del bucle infinit, no té gaire bona pinta això d'estar repetint la mateixa frase fins a la fi del món, especialment si la frase conté la paraula "anancàstic".

  • consultar[Ofensiu]
    Atlantis | 27-01-2022

    També m'ha fet anar a consultar a l'enciclopèdia per buscar anancàstia,I també m'has fet somriure. No sé si aquesta era la teva intenció.

  • Resposta:[Ofensiu]
    Joan Colom | 27-01-2022

    Obligar els lectors a consultar la Viquipèdia potser és emprenyador, però per a Joan Colom és una bona obra, com a bon perfeccionista, malalt d'anancàstia, de transtorn obssessiu-compulsiu (TOC) o de transtorn obssessiu-compulsiu de la personalitat (TOCP), que els mateixos psiquiatres tampoc ho tenen massa clar,

  • No m’hi vaig fixar[Ofensiu]
    aleshores | 26-01-2022

    Que hi hagués faltes.
    Em va semblar molt bé el to i desenvolupament del relat.
    Però bè, anasancàsticament s’ha de senyalar les errades.
    No seria millor parlar de perfeccionisme i no hauríem d’anar a la Wikipedia?